Deixeu-vos seduir per un esmorzar de forquilla !

ADA PARELLADA
25 abril 2010

Deixeu-vos seduir per un esmorzar de forquilla !

L’esmorzar és el primer àpat que fem al dia, per això em sembla més que justificat que un dels primers temes que enfoquem en aquest blog sigui un esmorzar.

Però, està clar, és evident, que sent filla d’una de les cases amb més tradició en esmorzars, la Fonda Europa, en el meu imaginari el croissant i el cafè amb llet no tingui cap mena de protagonisme a l’hora de la primera col·lació, més enllà de la possibilitat de menjar-lo com a colofó d’un superb esmorzar de forquilla.

Em confesso addicta als esmorzars de forquilla. No només perquè m’agraden i perquè sóc filla d’una casa on la seva importància és troncal, sinó perquè els considero patrimoni cultural. A Catalunya esmorzar de forquilla és una tradició que s’ha transformat en un peregrinatge, en un motiu de festa.

Diem: – quedem per fer un esmorzar de forquilla – i hi anem amb l’amic, en grup o amb la nòvia. Sigui com sigui, enviem la feina a pastar i passem el matí xerrant i atipant-nos com a lladres.

Lluny queda aquell esmorzar de forquilla que feia la tasca de recuperar les forces dels menestrals, els pagesos o els comerciants que s’havien llevat al trencar l’alba i feia una colla d’hores que estaven en moviment. Llavors, feien una parada i menjaven amb delit i gana més que justificada un plat d’arròs o un jarret guisat de vedella, perquè, després havien de continuar la feina, unes quantes hores més.

Ara, als urbanites, que duem una cadira enganxada al pandero, ja no ens cal tot aquest desplegament calòric, però us recomano l’experiència, encara que només sigui un cop a la vida. Aneu a fer un esmorzar de forquilla i deixeu-vos anar, mengeu tot el què us plagui i deixeu-vos seduir per les propostes d’aquests locals que els preparen amb tanta tradició.

Els mítics locals que ofereixen aquest àpat tan singular són la Fonda Europa de Granollers, Can  Roca a Sant Andreu de Barcelona, el Pinotxo de la Boqueria, l’Hispània d’Arenys de Mar, entre molts d’altres que jo mateixa desconec.

S’hauria de fer un d’aquests àpats en cada un d’aquests emblemàtics locals, com a mínim, un cop a la vida.

No fa més d’una setmana, amb un amic panxa contenta, vàrem fer-ne un de memorable al Pinotxo de la Boqueria. A les 11h vam seure a la barra i vàrem endrapar, sense cap mena de complex ni precaució els següents plats:

–         cap i pota

–         callos

–         cigrons saltats amb espinacs

–         un morro de vedella a la planxa

–         mongetes de santa Pau amb xipirons

–         mig xuixo

–         un trosset de tortell

–         dos copes de vi rosat

–         un bombó i un cafè amb llet ben especial

Em podeu dir que sóc un cas especial, que sóc capaç d’endrapar una vaca, si cal, que em dedico a aquest món i és clar…., que estic acostumada.

Sí, sí, em podeu dir el que vulgueu, perquè us puc rebatre tota mena d’arguments, ja que el dimecres a les 11h no era només jo qui endrapava com una homeless deixada anar de nit en una xarcuteria, no. Al meu costat un home relativament jove es cruspia una botifarra de pam amb un tou important de mongetes.

Una mica més enllà, una parella de guiris menjaven unes gambes a la planxa i unes cloïsses al vapor, amb un parell de copes de cava. I perquè jo volia estar pels meus plats i no em vaig fixar en què menjaven els de més enllà, però us asseguro que aquella barra era plena de gom a gom i ningú no prenia només un cafè.

Deixeu-vos seduir per les propostes culinàries que aquests locals us ofereixen, que són l’entelèquia de l’autèntica cuina catalana. L’esmorzar de forquilla és un espai on els menuts hi tenen gran benvinguda: tripes, cap i pota, cervellets, sang i perdiu. Tots els menuts hi caben, però també els llegums, els arrossos, els calamars, el marisc. Bé, de fet, sovint les propostes de l’esmorzar de forquilla són més importants que les dels dinars.

I, un altre dels trets que caracteritzen aquests esmorzars és l’alegria que impera, que domina els locals i, també, el bullici, i també, la generositat de les racions i, també, la satisfacció, i també, la companyia, i també, la tranquil·litat….tan allunyada el croissant i el cafè menjat sense fixar-nos-hi, ràpid, sols, al davant d’un diari o dempeus, o mentre caminem cap a la feina…..

Dues maneres d’esmorzar, d’alimentar-nos. Nosaltres triem!

Comentaris

  1. Sergi Navarro

    Hummm, el Pinotxo. És una de les meves (i moltes) assignatures pendents. Potser convindria fixar data per a que no passin els anys. Enhorabona pel teu blog.

  2. mmmmmmmmmmmmm
    Un dels meus somnis gastronómics és trobar la manera de poder acudir un dia de mercat a Granollers i fer un esmorar de forquilla a la Fonda Europa!! Sempre que hi he anat a dinar he sortit d’allà pensant: la propera serà un esmorzar de forquilla!
    M’imagino aquells salons grans i espaiosos il·luminats per la llum que entra pels finestrals trencant l’atmosfera densa que deixa el fum dels puros dels pagesos i marxants, que acaben de fer un bon tracte. Els traginers afamats, després d’hores amunt i avall per aquest món de Déu… Ja se que no m’ho trobaré, ara. Però jo tinc molta imaginació… Sobretot, amb un palt de cap i pota al davant!

    Salut, Ada Perellada! I records pel teu germà!

  3. ada parellada

    vaja! encara farem un grup per anar-hi en processó, tipus romeria…..a esmorzar a la fonda!

  4. On és la llista per apuntaaaaaaaaaaaaar-seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!! 😉

  5. ada parellada

    EL DIA DE MERCAT ÉS DIJOUS.
    digueu quin dijous podeu anar-hi i, cap problema, fem una excursió!

  6. estic preparant un grupet que vindrà de tarragona i estem molt interesats amb els esmorzars de forquilla! et diem alguna cosa. jo soc del Pirineu.

  7. ada parellada

    gent de tot Catalunya al voltant d’un cap i pota…..com sempre! tindrà sentit aquest esmorzar, perquè ´per això servíen per trobar-se després d’un viatge de llargs quilometres i llargues caminades.
    som-hi!

  8. Ostres, això es posa interessant!
    Nosaltres anàvem a dir que, amb el final de curs pel mig, ho teníem millor al juny que al maig. Però si cal fer un esforç al maig, es fa! 😉

  9. A Molins de rei tenim Cal mino bar on foten uns esmorzars bestial.
    CALLOS , CAP-i-POTA , PEUS DE PORC , GALTES , BACALLÀ , RONYONS AL XERES , BOTIFARRA AMB SEQUES , MORCILLA DE BURGOS AMB PEBROTS DEL PIQUILLO……………CAFE , PA DE PESIC i XUPITOS.