Jordi Estadella

ADA PARELLADA
30 abril 2010

Jordi Estadella

Escric aquestes línies deu minuts després d’assabentar-me de la mort d’en Jordi Estadella. Ho escolto a la ràdio, el mitjà de la notícia immediata, el mitjà on en Jordi treballava i que estimava amb bogeria.

Deia en Jordi que la ràdio és la novia segura, constant i fidel, que et relaxa; mentre que la televisió és l’amant passional, aquella que et fa viure d’adrenalina, fins que en quedes tip.

D’en Jordi tothom recorda les seves amants – l’1,2,3; piano bar; filiprim; no te rías que es peor….- les aparicions estel·lars a la televisió; així com el seu personatge “Tito B. Diagonal”. Bé, això és el que han explicat a la ràdio sobre el seu currículum, o biografia professional. És ben bé que sempre impacten més les amants que les novies…..

En cap moment, a la ràdio, han fet referència d’una de les seves vessants destacades: la gastronomia.

Jordi Estadella era un apassionat, per sobre de tot, de la gastronomia, fins el punt de fer-ne ofici. Durant una dècada ha presentat el programa de Boca en Boca, a Com Ràdio. Estava implicat fins les barbes, si anaves a qualsevol festa gastronòmica, allà estava:

presentant ponents en congressos de gastronomia, recolzant tota mena d’activitats i presentacions de productes de tota mena.

Vaig anar vàries vegades convidada al seu programa, que realitzava sense guió. Aquest tret, que a mi em feia molta gràcia, devia portar de corcoll als seus col·laboradors, n’estic segura. Però la lectura que jo en feia de la manca de guió és que no li calia, perquè la gastronomia era, per a ell, troncal, no li feia falta estudiar-la ni preparar-se’n. S’ho sabia tot i, per tant, no li calia portar apunts.

El sr. Estadella i jo ens coneixíem, sí, però no érem especialment amics. Érem coneguts i saludats. Ara bé, he trobat flagrant l’omissió de la seva dedicació al món de la gastronomia en la notícia que he escoltat aquest matí, sobretot perquè no només la gaudia, sinó que s’hi dedicava professionalment. I he decidit fer servir la plataforma del blog, per esmerçar aquest oblit.

Varem coincidir el 2004, al Fòrum de les Cultures, on va estar presentant i dinamitzant l’escenari dels cuiners, durant TOTS i cada un dels 400 dies que es va estar celebrant aquest festival barceloní.

Si això no és dedicar-se a la gastronomia…….

Un comentari fora d’antena: per no equivocar-me en cap dada en l’article que he escrit ara mateix, he visitat l’entrada d’en Jordi Estadella a la wikipèdia. La sorpresa ha estat majúscula, perquè la meva visita ha estat a les 11h del dia 30 d’abril (el sr. Estadella ha mort a les 4h del 30 d’abril) i ja s’havia introduït la data del defunció!

Les ràdios són ràpides informant, tant com els blogs, però la celeritat de la wikipèdia és digna de menció!

Comentaris

  1. Jo també recordo la faceta de la cuina, tot i que podríem dir que era polifàcetic. Fa molts anys que jo li donava un guió per fer preguntes a radio Cadena (antiga ràdio Juventut) sobre temes d’educació, ja que jo era col.laboradora de “Perfil de la família” que ell conduia amb Cruz Román i l’encarregada depreparar les entrevistes. En aquest cas sí que seguía el meu guió. Jo li tenia apreci, li desitjo una bona trobada amb Déu: adéu Jordi, a Déu!

  2. ada parellada

    tu vas tenir ocasió de coneixe’l personalment i professionalment. quina sort, Victòria!

  3. Laia pasarell

    Jo comparteixo la mateixa opinio que tu Ada, realment en Jordi era un amant de la gastrnomia i una persona súper amable, jo vaig coincidir en un parell d’actes amb ell i realment era una persona molt dispossada i interessada en els temes gastronómica, la seva mort m’ha sapigut molt greu

  4. ada parellada

    hola Laia!!! encantada de trobar-te per aquí…..
    no hem de plorar la seva pèrdua, hem d’alegrar-nos d’haver-lo conegut!!!

    petons!

  5. laia pasarell

    Ada, tens tota la raó!!! per cert el teu blog es molt xulo, enhorabona wapa!!1
    Petons!!!

  6. Era molt simpàtic i no es donava gens d’importància. Sempre em va semblar intel.ligent i amb una veu molt maca. Com que jo tenia idees de orientadora familiar -que segueixo – no li veia la faceta gastronòmica. Recordo que li agradava viatjar i als meus fills els hi feia gràcia allò del Tito B. Diagonal. De fet a les persones que hem apreciat no les perdem si tenim una visió transcendent de la vida i sinò les recordem bé.