Amb bicicleta a Sant Vicenç de Montalt

ADA PARELLADA
2 maig 2010

Amb bicicleta a Sant Vicenç de Montalt

_Tarjeta multimedia_BlackBerry_pictures_IMG00336.jpg

Estiu = Sant Vicenç de Montalt

Si no vaig a Sant Vicenç és com si no hi hagués hagut estiu. Ja ho sé, ja, que no sóc original. Tant perquè la majoria dels estiuejants no hem pogut treure’ns del cap, ni del cor, els pobles i els indrets on hem passat tantes llargues hores d’avorriment i altres emocions, com perquè pràcticament una quarta part dels catalans passen l’estiu al Maresme.

Tampoc no busco ser original, sinó buscar una manera d’entrar al tema en qüestió.

Dec ser d’una altra època, perquè encara sóc de la mena de persones que necessiten una introducció, un nus i un desenllaç en tot allò que fan.

Jo us vull parlar de la coca de Llavaneres, un dels dolços més sublims d’aquest país, però en comptes d’explicar-vos com es fa i on menjar-ne la més excelsa, m’embranco a parlar de bicicletes, sorra enganxada als peus i tardes de lentes a la discoteca del poble.

I és que no només associo l’estiu a Sant Vicenç de Montalt, sinó que associo, inevitablement, la coca de Llavaneres a les delicioses tardes d’estiu – les de diumenge – que, just després de menjar la coca, anunciava als meus pares que marxava amb les amigues, o els amics.

Els pares, els germans i la resta aixecaven una cella i, jo, menuda, agafava la bicicleta i volava, volava, a trobar-me amb les amigues.

A Sant Vicenç, jo que tenia vuit anys, ningú no em preguntava on anava, ni a quina hora tornava.

A Sant Vicenç, tot era tant lleuger com la coca de Llavaneres.

Si a l’hivern m’enyorava de Sant Vicenç – passava sovint -, demanava a ma mare que m’anés a buscar un tros de coca. – Ai las – deia ma mare – Només la fan a Llavaneres, i som lluny, ara – I, jo, m’enyorava.

L’he après a fer, finalment. Ara ja puc menjar-ne arreu i tantes vegades com desitgi. Ja seré feliç, segur, perquè la coca és fantàstica, molt bona, segur…..però no és la coca el què enyoro…..és la bicicleta.

COCA DE LLAVANERES

Una làmina de pasta de full congelada

Pinyons

Sucre

Per la crema

500 ml de llet

100 gr. De sucre

40 gr de Maizena

3 rovells d’ou

Per al massapà rebaixat

100 gr. D’ametlla mòlta

100 gr. De sucre

La pell d’una llimona ratllada

Fem la crema: fem bullir la llet. Batem els ous amb el sucre i la Maizena. Escaldem aquesta barreja amb la llet bullint. Tornem el conjunt al foc i, a foc lent, anem remenant fins que quedi una crema espessa. Reservem tapada amb un plàstic film, perquè no faci pel·lícula.

Barregem l’ametlla en pols amb el sucre i la pell de llimona. Rebaixem el massapà amb aigua fins que es pugui estirar amb un pinzell.

Estirem la coca, rectangular, perquè en surtin dos trossos iguals.

En una safata de forn, protegida amb una catifeta de silicona, posem la base de pasta de full i la punxem perquè no s’apugi.

Posem una bona capa de crema pastissera. Tapem amb l’altre tros de pasta de full estirada, punxem i, amb un pinzell la pintem amb massapà rebaixat. Finalment, posem pinyons i espolsem sucre.

Coem al forn calent a 150ºC durant una hora, a la safata inferior del forn.

Comentaris

  1. Ada! Sant Jordi em va portar el teu llibre de receptes i n’estic encantada. D’un link a un altre he anat a parar al teu blog que ja he afegit al meu lector RSS. Gràcies pels teus consells.

  2. ada parellada

    Ei Iolanda, doncs aquí em tens per dubtes i consultes on-line.
    Ara que tinc “lectors” de blog, m’hi hauré d’esmerçar. És fàcil que entrin a casa i molt difícil que hi tornin!!!

    un petó Glòria!!!

  3. hola Ada,

    Aquest dissabte passat anava buscant la recepta de la coca de Llavaneres, es una de les millors coques que hi ha, i volia una que fos fiable, què millor que la teva!! queda apuntadeta i la faré segur!

    Gràcies!

    Anna

  4. ada parellada

    ostres, això sí que em fa il·lusió, que la puguis posar en marxa de seguida. ja em diràs!

    abraçada,
    ada