El delit de les botifarres

ADA PARELLADA
3 maig 2010

El delit de les botifarres

Un dia vaig matar un gos i ara sóc un “matagossos”.

Em temo que aquesta és una dita castellana, però no recordo com fem anar aquesta expressió en català. Però em va bé per dir que un dia vaig tractar la part sensual de la gastronomia i, a partir d’aquí, em van fer “experta en sexe gastronòmic”

Deixa’m que t’ho expliqui: un dia vaig escriure per encàrrec un article a un suplement d’un diari, on hi col·laboro regularment, sobre cuina eròtica, aliments afrodisíacs i tot això.

Us haig de confessar que també he escrit sobre cuina per a nens, sobre germinats, sobre bocates i sobre pasta italiana. I no per això he acabat anant a totes les ràdios, teles, diaris i altres mitjans com a experta en germinats, bocates o pasta italiana. En el món dels mitjans es valora més la capacitat de transmetre amb entusiasme que no pas el coneixement profund i extens del tema en qüestió. Ens documentem, estudiem i preguntem i acabem escrivint de múltiples temes.

Però vaja que, com que sembla ser que no hi ha massa gent que parli de cuina i erotisme, doncs que m’ho han demanat vàries vegades.

I com passa amb la cervesa, tant tastar-la, al final t’agrada.

I, a més, tant parlar-ne, no em fa ni vergonya, ans al contrari, en parlo obertament i de manera natural.

Com que n’he parlat sovint, crec que he de renovar el discurs. I per això vaig pel món amb els ulls i els sentits ben oberts.

I ara me n’he adonat que anar a mercat em posa. M’encanta. I de totes les parades, la que em té més seduïda, fins el punt que em genera sucs de tota mena és la xarcuteria. Quan veig les botifarres penjants, m’arriben els aromes dels formatges, la morbiditat de les burrates m’ataquen i em deixen tastar un tallet escadusser de pernil que em taca els llavis d’aquell greix indecent, absolutament excitant, haig de marxar a casa corrents. Si hi trobo al manso i la situació està més o menys lliure (no hi ha criatures pel mig, ni amics asilats, ni ningú que vingui a arreglar les canonades….), doncs sí, hi ha culminació al llit.

Però si no hi trobo al manso, podries pensar que m’ho faig sola. I tant! Però saps que faig?

Obro mitja barra de pa, suco fins la indecència amb tomàquet, unto generosament amb oli i sal i som-hi: embotits, formatges, pernil….Una endrapada més important que la de després de f com desesperats.

Ja ho veus, no tinc fantasies sexuals, sinó que tinc quotidianitats que em fan anar de bòlit.

Evidentment, des que ho he experimentat, les visites a cal tocinaire s’han fet periòdiques. Com a mínim, dos cops per setmana.

Comentaris

  1. jajajajajajja
    M’encanta aquest post i m’encata el teu humor!! jajajajaj

  2. ada parellada

    És fonamental no perdre, mai, mai, l’humor, ni el sexe i, per suposat, el menjar bé.
    són les piles de la vida.

  3. Genial, Ada! La teoria del xarcuter és un futur clàssic. Per cert, a meitat de setmana t’enviaré un link…

  4. ada parellada

    un futur clàssic? ostres! això és molt gros!!
    quin link????
    ui, quants misteris………

  5. laia pasarell

    Bonisssim!!! jo, a falta d’altres coses, també sóc de les que suco pà amb tomàquet , força oli…. i pernil del bó!!!

  6. Alexandra Aubeso

    ada, m’encanta el teu bloc! he fet un gran repassón, ets una artista de cap a peus i per tots els mitjans! però això deu ser com la genètica i les malalties que salten generacions… aquest talent ha saltat una generació i a mi no m’ha arribat! això si, el que no salta generacions ni enrere és això que tenim els parellada de ser ‘raros’ de mena.
    Només em queda creuar els dits i pensar que la pròxima serà la bona, i que potser la meva filla escrigui coses tan estupendíssimes com tu! un petonet enorme*

  7. ada parellada

    UI, ALEX! Quins halagus!
    Em temo que el talent es va quedar poraí. Em fa feliç que t’agradi, però hi ha més feina que no pas talent.
    què dius de les generacions? Però tu te has visto, nena? Si sou els tres nebots més impresionants que tenim!!
    un petó molt gros, guapíssima!

  8. Doncs gràcies per la indicació de passar-me per aquí… si si que té molt a veure amb el que em va passar a mí amb Karakia jajaja. Sensacional.