El Tortell de Reis

ADA PARELLADA
1 gener 2016

El Tortell de Reis

El tortell de Reis és un brioix, ras i curt. Això vol dir que si aprenem a fer aquesta massa, tindrem solucionat la coca de Sant Joan i tota mena de coques, així com molts esmorzars de diumenge.

Però el tema que ens ocupa, avui, és el tortell de Reis. I el que volem fer avui és un tortell ràpid, que no precisi hores i hores de fermentació i que sigui bo, bo. La recepta base és la que estic fent servir des de fa anys, i ja l’he penjat al blog en altres ocasions. Perquè no l’hagueu de buscar, us la torno a facilitar.

500 g de farina de força

200 g de llet

100 g de sucre

1 ou

60 g de llevat premsat

120 g de mantega

10 g de sal

Barregem la farina, la sal, el sucre, el llevat, l’ou i la llet. Barregem amb les mans durant 10 minuts, amb força. Incorporem la mantega freda, a daus. Continuem pastant fins obtenir una massa llisa. No ens desesperem si la massa s’enganxa molt a les mans, perquè després d’una bona estona de pastar, es va fent més dòcil. Aquesta, és la manera perquè ens quedi un tortell molt tendre i suau.

Deixem reposar uns 15 minuts.

Emboliquem la figura de Rei i la fava amb plàstic film.

Ara hem d’embolicar una tassa ampla o un motlle rodó amb paper de forn, i untar el paper de forn amb oli d’oliva.

Estirem la massa en una mena de rul·lo. Posem les figures i la fava en la part del rul·lo que nosaltres vulguem i emboliquem sobre sí mateixa, que quedi tot ben tancat. Sobre una safata de forn, protegida amb paper sulfuritzat, posem el rul·lo en forma de tortell, envoltant la tassa o motlle rodó protegit.

Deixem fermentar 1 hora, a 30ºC. És ideal fer fermentar tapat amb un drap, però hem de procurar que el drap no toqui la massa perquè s’hi enganxaria.

Acabada la fermentació, amb molta cura, pintem amb ou batut i acabarem el tortell amb pinyons crus (que haurem posat en remull durant una hora).

Finalment, el posem al forn i coem a 200ºC durant quinze minuts.

nBgjfUSlyxyIuKOuNk8PhcfLBi_hghZaGlO1Z2HYTC4

_PsYs6HDb_szriW-j-bwm9ri-M6FquSO0MEfaNqaGd4

o3SIOEYwYc2i3oljjPUnm-195TSoHZYl85DxvZ2s-Y0

Llegir-ne més
29 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Postres

I després de l’arròs, de les sopes fredes, de la carn i de la pasta….arriba el dia de la culminació del campus, i està clar, els participants volen que fem postres. I qui els ho ha de negar? Si ens ho hem passat molt bé junts i han estat uns alumnes excel·lents?

En conseqüència: postres al canto. Tot i això els vaig afegir una quiche, perquè em va semblar que una massa salada també els seria d’utilitat.

 

15_campus_adolescents_quiche

 

QUICHE DE VERDURES I XORIÇ

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

Per al farcit:

Verdures que tinguem per la nevera (ja escaldades)

100 g de xoriç

400 g de nata líquida

4 ous

100 g de formatge parmesà

orenga

Comencem per la massa, freguem la farina amb la mantega, fins que desaparegui de la nostra vista (la mantega). Ara hi afegim l’ou i continuem pastant, fins aconseguir una massa fina i elàstica. Jo també hi poso una mica de farigola en pols, perquè tingui una mica més de gust i també una mica de sal. Estirem la massa amb un corró.

Engreixem i enfarinem un motlle rodó individual i el folrem amb la massa estirada. La punxem. La cobrim amb paper de forn i uns cigrons crus i la coem al forn durant deu minuts.

Mentrestant fem el farcit: batem els ous amb la nata líquida, la sal i l’orenga.

Traiem els cigrons i el paper de forn, posem les verdures i el xoriç. Cobrim amb la barreja de nata líquida, ous i orenga. Coem al forn a 180ºC durant uns quinze minuts.

 

COULANT (a petició de tots els participants)

5 rovells d’ou

5 ous

75 g de sucre

250 g de xocolata

250 g de mantega

125 g de farina

Batem els rovells, els ous i el sucre, fins blanquejar. Fonem la mantega i la xocolata al microones. Afegim als ous amb cura. Finalment, afegim la farina tamisada.

Encamisem (engreixem i enfarinem) uns motlles i coem al forn a 180ºC durant exactament vuit minuts. Desemmotllem i servim acompanyat d’un gelat

(No hi ha foto perquè no vam tenir temps de fer-la abans de menjar-nos-ho)

De coulants n’hi ha de dos tipus: els ben fets i els fets per els que no en saben. Els ben fets són d’una complexitat extrema, s’ha de congelar una trufa i posar-la centrada enmig d’una massa de pa de pessic de xocolata. Enfornar fins coure la massa del pa de pessic, que alhora farà fondre la trufa congelada.

Els fets per els que no en saben és la recepta que us proposo, que no deixa de ser una massa molt líquida que es menja gairebé crua.

 

Llegir-ne més
25 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Pasta

Ja fa tres dies que cuinem junts, i això uneix. Els alumnes em demanen que volen cuinar pasta, i com vols que els digui que no….

La pasta és una magnífica opció i es pot fer de moltíssimes maneres, la qüestió és que no es quedin en només amb la pasta a la bolonyesa

Així que aquest dia hem fet dos tipus de pasta: Tallarines saltades amb tomàquets secs i verdures, i canelons farcits de formatge (una recepta de cara a l’estiu, més fresca i divertida)

Ah! i també hem fet pasta fresca! O sigui, pasta elaborada per nosaltres. I els ha encantat!

 

PASTA FRESCA AMB LLAGOSTINS

IMG_8501

 

500 g de pasta fresca (tallarines)

150 g de tomàquets secs hidratats en oli

dues pastanagues

un carbassó

12 llagostins o gambes llagostineres

Oli d’oliva

Sal

 

Triturem els tomàquets secs i allarguem la salsa amb oli. Fem espaguetis de carbassó i de pastanaga amb l’estri magnífic de fer espaguetis de verdures que al·lucina a tothom.

Bullim les tallarines, deu minuts. És ideal fer les dues preparacions  alhora: bullir tallarines i coure verdures i llagostins.

En una paella suficientment gran (on hi càpiguen les tallarines), hi coem les verdures, un minutet, afegim els llagostins pelats, l’oli de tomàquets secs i la pasta bullida. Donem un parell de cops de paella, salpebrem i servim immediatament.

 

 

CANELONS DE FORMATGE I ALBERGÍNIA

16 plaques de caneló

1 albergínia

100 g de formatge d’untar

100 g de mató

50 g de formatge parmesà ratllat

un grapat de nous

Daus de tomàquet fresc

Germinats de ceba

 

Per la salsa pesto:

Un grapat de fulles d’alfàbrega fresca

Una cullerada sopera de formatge parmesà ratllat

Un grapat de pinyons torrats

150 ml d’oli d’oliva

Sal

 

15_Canelons_formatge_campus_Adolescents

 

Comencem amb l’albergínia. La pelem i la tallem a dauets. La saltem en una paella, amb un raig d’oli generós i una mica de sal, a foc mig fins que veiem que canvia de color, cap a transparent.

Barregem l’albergínia amb els formatges i les nous picades. Salpebrem.

 

Bullim les plaques de canelons, seguint les instruccions del fabricant, i les col·loquem sobre un drap humit, arrenglerades.

Col·loquem una cullerada de barreja de formatges i albergínia al mig de cada caneló. Enrotllem sobre si mateix i posem sobre el plat que els servirem.

Fem el pesto: simplement triturant tots els ingredients.

Acabem el plat, salsant els canelons amb el pesto, afegint-hi uns daus de tomàquet i uns germinats

 

PASTA FETA  A CASA

No tinc foto del procés ni del resultat! Tant concentrats com vam estar preparant-la, però sí que hi ha foto de la Laia enfarinada

15_laia_enfarinada_campus

Fer pasta és tan senzill com barrejar 100 g de farina amb un ou. Pastar fins que quedi una massa homogènia i fina i estirar-la tan com puguem. Llavors, amb un tallapastes, anem fent tires (o làmines o la forma que desitgem). N’anem fent nius i quan la vulguem menjar la bullim en abundant aigua i sal.

 

Llegir-ne més
9 juliol 2015

Campus de cuina. Sopes fredes

La segona sessió del Campus de Cuina per Adolescents, vam dedicar-la a les sopes fredes. Són fàcils de fer, saludables i són de plena temporada (sobretot després d’aquests dies que hem passat….)

 

Vam fer quatre sopes. Dues amb cocció i dues sense cocció.

La Laia, l'altra Laia i la Laura tasten les sopes al Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Aquí teniu les receptes i el resultat:

SOPA DE MELÓ

Un meló molt madur

100 ml de salsa de soja

Un pessic de sal

100 ml d’oli d’oliva

El tema és fer la sopa amb aquell meló que gairebé llençaries, que la carn ha canviat de color, ha agafat un to transparent, de tant madur com és.

El pelem i traiem les llavors. El triturem bé, amb la salsa de soja,  l’oli  i la mica de sal. Tastem, i si ja ens agrada, ho posem a refredar.

És importantíssim el complement a la sopa de meló, és a dir, què més hi posem. La veritat és que hi queden molt bé: els làctics, la fruita seca, el pernil i la menta.

En aquest cas hem batut una mica de formatge d’untar i l’hem barrejat amb avellanes picades, sèsam i orenga. Ho hem disposat al plat i ho hem acabat amb unes fulles de rúccula. Repeteixo, però, que la menta hauria estat una millor idea.

 

15_sopa_melo_adolescebts

 

 

 SOPA DE PA AMB TOMÀQUET

8 tomàquets (dels que tinguis, però quant més madurs, millor)

200 g de pa (millor del dia abans….per aprofitar el pa, és clar!)

150 ml d’oli d’oliva

400 ml d’aigua

30 g de sucre (sobretot si els tomàquets són un pèl àcids)

sal

El millor procediment és tallar els tomàquets, esmicolar el pa (pot ser amb crosta i tot), afegir la sal i el sucre, i posar-ho tot en un recipient. Deixem macerar tota una nit. L’endemà, afegim l’aigua i l’oli i triturem bé fins emulsionar.

Però si la idea de fer la sopa se’ns acut una estona abans de dinar o sopar, no patiu. També funciona: barregem tots els ingredients i triturem, això sí, amb molta intensitat fins que quedi una crema fina i emulsionada. Tastem i si veiem que falta una mica de sal, n’afegim. Colem per retirar les possibles llavors i restes de pell dels tomàquets.

Al taller la vam acabar amb pernil tallat menut (per aquella associació infalible del pa amb tomàquet i pernil i uns ous de guatlla bullits (prests en cinc minuts)

 

 


15_sopa-pa-amb-tomàquet

 

 

CREMA DE CARBASSA

1 k de carbassa violí

1 litre de brou de verdures o aigua

1 ceba picada

100 g mantega

sal i pebre

Piquem la ceba i la sofregim amb la mantega en una olla, a foc lent, sense enrossir. Convé que la ceba sigui blanca. Ara, afegim la carbassa pelada i tallada, donem un parell de voltes a foc mig, i hi aboquem el brou o l’aigua. Un cop arrenqui el bull, abaixem el foc i fem coure lentament fins que la carbassa sigui tova. Triturem bé fins que quedi una crema fina i salpebrem al gust.

La servim freda o calenta i, en aquest cas, l’he acompanyat d’una torrada amb mató i un tall prim de carbassó. El punt important és el caminet de porradell, que li dona frescor i un toc punyent

15_crema_Carbassa_campus_Adolescents

 

15_vichysoise_Campus_adolescents

 

VICHYSOISE O EL QUE DIRÍEM “UNA CREMA FREDA DE PORROS”

5 porros

2 patates

50 g de mantega

150 g de nata líquida

Sal

1 litre de brou de verdures o de pollastre

Piquem la part blanca del porro i coem lentament amb la mantega. Quan veiem que el porro s’estova, i sense que agafi color, afegim les patates pelades i tallades i deixem coure uns minuts, a foc lent. Assaonem amb sal i pebre, i cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure lentament durant uns 30 minuts o fins que les patates estiguin ben toves. Triturem bé fins aconseguir una crema fina. Afegim la nata líquida, al darrer moment, o fins i tot, quan la sopa sigui freda.

La vam acabar amb espaguetis de carbassó i de pastanaga. Boníssim

 

15_vichysoise_campus_Adolescents_debò

 

 

I aquí us deixo una de les pràctiques que la Laia va fer al taller: aprendre a saltar una ceba a la paella.

[youtube jAQV92XREi8]

Llegir-ne més

6 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Paella i risotto

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, però ha estat un gran éxit, perquè totes les receptes han sortit boníssimes i els participants s’ho han passat molt bé!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experiència la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. Dependrà del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu és de 100€ tota la setmana o 25€ si veniu un dia o més

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els següents temes:

– Arrossos

– Sopes fredes

– Carn

– Pasta

– Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana
Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents
Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perquè el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocció i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomàquets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un mínim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (només coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gairebé queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gairebé coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desaparèixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tomàquets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arròs i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocció afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts més abans de portar-ho a taula.

Està clar que podem fer el sofregit més ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volgués posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, després, farem el sofregit de ceba i tomàquet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella serà el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, serà el primer que enrossirem (a foc fort) i després ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocció de l’arròs.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents
risotto cremós de bolets i espàrrecs

 

2 cebes

400 g d’arròs (ideal Arborio o Carnaroli, però el que hem fet servir és bomba i queda molt bé)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’espàrrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocció.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem bé i servim. Ha de quedar cremós.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2
Orgulloses del risotto

 

Llegir-ne més
27 juny 2015

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no només són family friendly, sinó que tenen ànim gastronòmic infantil. No cal dir que Semproniana hi és representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a més, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pròleg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes característiques, en la necessitat que els pares facin un esforç per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10€, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’àpat d’un nen.

El primer que sorprèn (bé, a mi no tant…) és la negativa per part del sector (de la restauració, s’entén) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures són un problema. I és que els nens no ho passen bé quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure són dos conceptes totalment allunyats del que un nen entén com a diversió. Quan l’àpat se’ls fa llarg i tediós, es queixen. I això es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseqüència és que tothom pateix, i el primer que pateix és el nen. Però també pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara bé, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’àpat serà plaent i exitós.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en qüestions gastronòmiques. De fet, aquesta és una qüestió fisiològica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neofòbia, és a dir, temor a allò que és nou. És una estratègia desenvolupada per l’organisme de l’ésser humà per evitar intoxicacions i enverinaments gratuïts. Els nens aprenen que un aliment és innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors són els adults que els donen confiança. Per aquesta raó és molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusió, si deixem que l’infant triï el menú, aquest sempre serà molt previsible: molt probablement demanarà els aliments a que està habituat i rebutjarà tot allò que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanació és triar nosaltres el menú que tots menjarem i, sobretot, farem de l’àpat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanació: quan sabem que el plat conté aliments que poden causar rebuig (majoritàriament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versió reduïda del plat, és a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (són molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomàquet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa específica per a cocció a microones, durant cinc minuts, a potència màxima. Les traiem del microones i mirem si són molt dures, simplement exercint una mínima pressió amb els dits. Si veiem que són dures, les tornem a posar al microones tres minuts més.  Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perquè no perdin el seu color original, però poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si són saltades a la paella (primer escaldades i després saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tomàquet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tomàquet és imprescindible, perquè sinó el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Llegir-ne més
4 abril 2015

Patacutxi i un calzone

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però és una magnífica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

Aquí teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomàquet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elàstica. Estirem amb un corró, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg
Al taller, el morter és fonamental, és un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! Aquí teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

Llegir-ne més
16 març 2015

El Patacutxi ha sortit a la tele!

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- és el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. Més avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, és únic al món i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia és què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemà (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no és que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests últims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitós en la seva edició junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat és que no hi tinc res en contra, més aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un món, el de la gastronomia i l’alimentació, que em fascina. Però el Patacutxi és fruit, com us deia unes línies més amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en família al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula;  demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejàvem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en família…. Com ja vaig explicar en una ocasió a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d’una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s’ho passin bé en un restaurant. Són 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bé, he de dir que des d’aleshores, -15 ó 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creació de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia és diferent perquè, tot i que la quitxalla té uns trets similars a tota arreu, està composada d’individus únics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Llegir-ne més
22 novembre 2014

El gran dinar per a l'Aprofitament dels Aliments i unes creps d'espinacs

El dia 22 de novembre s’ha celebrat el Gran Dinar per a l’Aprofitament dels Aliments a la Plaça dels Àngels de Barcelona, organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). És una de les activitats importants de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Enguany és l’Any Europeu Contra el Malbaratament d’Aliments, que pretén alertar i sensibilitzar a la població sobre la quantitat d’aliments útils que es llencen, rebutjats perquè tenen un petit cop o no compleixen els estàndards en quant a mida i forma que el mercat demanda.

Les dades causen feredat, un 30% del que es produeix, es llença. És una autèntica barbaritat. I la major part del volum es llença a casa.

Els cuiners de la Fundació Alicia han cuinat 4.000 racions de sopa de verdures, que s’han repartit gratuïtament, elaborada totalment amb aliments recuperats, que s’haurien llençat inevitablement. Es tracta d’aliments útils que no arriben a posar-se a la venda. Us haig de dir que la sopa era magnífica, molt saborosa.

A la plaça s’hi ha instal·lat una Fira d’Experiències, d’entitats i iniciatives diverses per conscienciar i mostrar els resultats d’aprofitar els aliments rebutjats. I per aprofundir en el missatge s’han dut a terme debats, taules rodones i conferències, així com casos pràctics, tallers i demostracions de cuina per donar idees per cuinar.

Jo hi he actuat, he fet un taller de cuina amb nens, perquè ells són motor de canvi en aquest món que vivim.

 

2014-11-22 18.39.09.jpg
Amb la Diletta Parente, que feia de conductora de l’acte i els seus dos fills, els meus ajudants cuiners

Hem elaborat dues receptes: unes creps d’espinacs, mató i avellanes, i una copeta de galeta, plàtan i iogurt

2014-11-22 18.39.19.jpg

CREPS D’ESPINACS I MATÓ AMB AVELLANES

He triat aquesta elaboració perquè les verdures són un dels aliments que més es llencen. I dins de les verdures, les de fulla verda són les que tenen la caducitat més curta. Quan arriben espinacs frescos a casa, els hem de cuinar de seguida. Si passen uns dies i estan una mica tous, poc vigorosos, ja no els podrem emprar per amanida, però són igual de vàlids per coure.

Per altra banda, m’interessava parlar del mató perquè de tots els formatges és el de caducitat més curta. Si n’hem comprat massa i no trobem el moment de menjar-ne, el podem integrar en els plats, com és el cas de la recepta que presento.

Les avellanes, com tota la fruita seca, dóna nutrients, sabor i textura, absolutament necessària en un plat tan tou com les creps amb espinacs i mató.

Les creps són un gran recurs per aprofitar restes d’altres àpats. Són fàcils i ràpides de fer i embolcallen tota mena d’elaboracions culinàries, tant verdures com carn o peix. I, per descomptat, tota mena de dolços!

 

2014-11-17 21.28.44.jpg

 

Per les creps:

125 gr. de farina

250 ml de llet

1 ou

Un pessic de sal

Per el farcit:

400 gr. d’espinacs frescos

200 g de carbassa

300 gr. de mató

100 gr. de parmesà ratllat

100 g d’avellanes

Un pessic de nou moscada

1 gra d’all

 

Comencem per les creps. Barregem bé tots els ingredients i deixem reposar un mínim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.

En una paella, posem el gra d’all picat, a foc mig, el coem sense que arribi a torrar i afegim  els daus de carbassa. Coem lentament, fins que la carbassa sigui tova. Ara hi posem els espinacs i un pessic de sal. Sacsegem la paella fins que perdin l’aigua. Serà el moment de posar les avellanes picades. Fora del foc afegim el mató i remenem. Afegim la nou moscada i  formatge parmesà ratllat. Remenem i farcim les creps. Per menjar-les calentes les passem per la paella, o les gratinem al forn.

 

2014-11-17 21.28.47.jpg

 

Llegir-ne més
13 setembre 2014

Brasil, despierta, un profesor vale más que Neymar

Des del dia 14 de juny, quan es va celebrar la manifestació convocada per la plataforma SOMESCOLA contra els àtacs del català a l’escola, que vull publicar aquest article. Hi vaig anar perquè crec fermament en el model educatiu del nostre país, i perquè quan a casa es mobilitzen, jo m’hi afegeixo. Jo jugo amb els de casa. Avui, quan estem a punt d’estrenar el nou curs escolar, vull recuperar els arguments que em neguitejaven aquells dies.

A la manifestació vaig conèixer l’Enric, pianista i pedagog, implicat políticament amb el país i, també, amb la formació política amb qui combrega. Amb l’Enric vam parlar d’escola i, ésclar, vam acabar parlant d’una part fonamental de l’escola: els mestres i els professors.

A casa em pregunten: I a tu? Qui t’ha manat escriure aquest post? El teu no és un bloc de cuina? No t’emmerdis!

Però com que aquesta entrada té molta lletra estic convençuda que molt poca gent la llegirà, de manera que diré tot el que em vingui de gust i llavors ja em barallaré amb els quatre que no hi estiguin d’acord.

I aquí estic, escrivint sobre allò que ningú m’ha manat fer. Emmerdant-me fins el capdamunt, desobeint, insubmisa, a les directrius del meu bloc, que ha de versar sobre cuina i sobre gastronomia. Escric sobre escola i sobre mestres i professors perquè em preocupa. Sobretot em preocupen els mestres. Que vagi per endavant que crec que aquest és un col·lectiu que hauria de tenir un estatus definitori, un prestigi insuperable, no debades són els fonaments de la nostra cultura, del nostre país, de la nostra societat. Em preocupa haver escoltat, alguna d’altra vegada, que una de les raons de la tria de la professió és la comoditat horària i les vacances dilatades. Em preocupa que alguns mestres no destinin el temps que no són a l’escola per continuar formant-se. Em preocupa que alguns pares vegin al mestre com l’enemic a batre, i no com a la persona que és complement imprescindible en l’educació completa de l’infant. També em preocupa, i molt, els pares que deleguen totes les vessants de l’educació dels seus infants als mestres

Em preocupa que la professió de mestre no tingui el prestigi que hauria de tenir. Parlo de prestigi social. Ser mestre no et fa lligar a la discoteca. Ser mestre no et fa ser convidat a les festes glamuroses. Direu que això no té cap importància, que parlo de banalitats, i de vanitats, que el prestigi no es mesura a la discoteca ni a les festes glamuroses. Ja teniu raó, sí. El prestigi no es mesura a les discoteques ni a les festes glamouroses, clar que no. Potser es mesura a les aules magnes, o a les contraportades dels diaris, o a les portades de les revistes del cor. No ho sé on és que es mesura el prestigi. Però en molts pocs llocs he vist idolatrar els mestres. I en canvi sí que hi he vist admirar als metges, escriptors, actors, cantants, filòsofs, pintors, banquers, economistes de jaquetes virolades, advocats, jutges, arquitectes, dissenyadors de moda, dissenyadors gràfics i de tota mena, empresaris variats i, per descomptat, cuiners…sense voler tirar pedres sobre el meu propi terrat i feliç que els cuiners tinguem aquesta edat d’or. Sí que és cert que ara els cuiners tenen un prestigi superlatiu i això es reflecteix en, com deia, tota mena d’entrevistes, portades i fotografies a revistes de tot tipus, i un lloc destacat a les festes glamuroses.   I tot i que no sigui un termòmetre seriós del prestigi, sí que és cert que una dècada ençà el més efectiu per lligar a una discoteca és dir que et dediques a la cuina.

En el llistat exhaustiu que he fet sobre els oficis guays, heu notat que no he parlat de futbolistes. És el summum dels oficis amb glamour, prestigi i peles. Adorats per la resta d’humans i millor pagats, qui no voldria ser futbolista! Aquí rau el tema, voler ser, per tots els mitjans, mestre.

He deixat l’ofici dels futbolistes per el final de la patuleiada perquè he pensat en aquella magnífica frase que els mestres del Brasil clamaven fa uns mesos per reclamar millores laborals.

Brasil, despierta, vale más un profesor que Neymar

No pot haver una frase més encertada, més punyent, més clara i més clarivident. Brasil, DESPERTA, un professor és el que més val.

El poble va adaptar la frase de Mao Tse Dong “la religió és l’opi dels pobres” per “el fútbol és l’opi dels pobles”. L’opi que narcotitza, adorm i exalta, segons el moment, a les masses. O com deien els romans “per a distreure al poble dels problemes que genera l’emperador, els hem de donar pa i circ”. Doncs això mateix, pa i fútbol.

El fútbol és l’OPI dels pobles i jo afegeixo: L’educació és l’OPINIÓ dels pobles.

Catalunya, desperta, un professor és un tresor

Fem-ho.

Ara que tindrem un país per fer, per fer créixer, tinguem cura dels nanos. Donem-los potència, donem-los el tresor de l’educació, donem-los opinió, fem-los forts. Potenciem el professorat, acompanyem-lo en la tasca, admirem-lo i exigim-lo. Exigim-li que estigui despert, amatent i pendent de les tendències mundials educatives, que es formi, que es recicli, que faci recerca i que no adopti els tics del funcionariat.

El tresor que ens farà rics són els professors. Rics en valors, rics en coneixement i en reconeixement. Un país ric és un país potent.

Ep, que no m’oblido que jo em dedico a les cassoles! Però ho havia de dir i ho volia dir.

Demà parlaré de sofregits. Prometo

Llegir-ne més