Bunyols a corre-cuita

ADA PARELLADA
13 setembre 2016

Bunyols a corre-cuita

La cosa és que arriba aquest moment de la reincorporació a la vida seriosa, activa i definitiva, i em trobo amb més feina que mai, tot acumulat i, en definitiva, amb la necessitat d’alimentar també el blog.

Llegir-ne més
20 juliol 2016

Síndria a Catalunya Ràdio

L’estiu té gust de síndria. Aquella peça immensa que no es pot obrir si no la comparteixes. Aquella imatge bucòlica de la colla d’amics sota la parra. Aquella fotografia divertidíssima de l’infant totalment regalimat, cara, braços i panxa. La nostàlgia tatuada de llavors negres i calcomanies. La síndria, innocent, fresca, sincera, feliç i puntual. És el gust de l’estiu.

Llegir-ne més
11 juliol 2016

Estiu fruïtiu

A l’estiu no hi ha excuses, és temps de fruita, temps de cireres, temps d’albercocs, temps de préssecs d’aquells que regalimen fins al colze i temps de xuclar les prunes com si fos un pot de melmelada.

Hi ha tanta fruita que actuem com nens mimats i deixem de donar-ne importància, ens sembla que n’hem de tenir tot el que resta de l’any. La memòria és curta i poc recordem que en un tres i no res tornarà a ser l’univers de les peres, les pomes, els plàtans i les taronges.

I quan convidem a sopar, aquelles nits tan agradables d’estiu, la fruita, malgrat les seves formes sensuals, la seva aroma penetrant i la seva pell sedosa, queda arraconada sense contemplacions, donant tot el protagonisme a les postres dolces. Fins i tot un gelat industrial qualsevol li ha arribat a passa la mà per la cara.

Així doncs, avui reivindico fruita per lluir, fruita per fruir i realment gaudir d’un estiu fruïtiu.

Fruita per fruir


– Quatre maduixots bonics
– 8 gerds bonics
– 8 nabius
– Mitja pinya
– Gelat de vainilla
Pel crumble
(també podeu fer simplement galeta trinxada)
100 g de farina
100 g d’ametlla en pols
100 g de sucre
100 g de mantega


 

Per fer el crumble es tracta simplement de barrejar tots els ingredients fins a aconseguir una massa trencadissa que distribuirem per una safata de forn i courem a 180 °C durant uns deu minuts.

Tallem la pinya a dauets molt menuts. Tallem els maduixots en mandolina, ben finets.

En un motlle metàl·lic rodó, fem una corona de maduixots. Al centre, hi posem la pinya i premem bé. Passem el motlle a un plat. Retirem el motlle i coronem amb un gerd i uns nabius.

Acompanyem la fruita amb una mica de crumble que ens servirà també com a antilliscant per aguantar la bola de gelat de vainilla.

Ada Parellada

Llegir-ne més
4 juliol 2016

La setmana de Campus per Adolescents a Semproniana

Del 27 de juny a l’1 de juliol hem fet el campus de cuina per adolescents.

Cada tarda, de 17h a 19h, hem cuinat un mínim de tres receptes. Algunes ja les trobareu al bloc, d’altres són noves i algunes les hem improvisat.

Aquest és un post recull de les receptes, el dossier de la setmana.

DILLUNS

DIMARTS

  • Espaguetis amb espaguetis de carbassó, pesto i tomàquets
  • Peix impossible amb patates i salsa de tomàquets confitats
  • Tartaleta de xocolata

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

  • Lemon pie

 

ESPAGUETIS AMB ESPAGUETIS DE CARBASSÓ, PESTO I TOMÀQUETS


300 g d’espaguetis

2 carbassons tendres

Oli d’oliva

Per al pesto:

Un grapat de fulles d’alfàbrega

25 g de pinyons

50 g de formatge parmesà ratllat

½ gra d’all

Una mica de sal

100 ml d’oli d’oliva


Fem el pesto de nous triturant tots els ingredients.

Fem espaguetis de carbassó, fent servir la maquineta específica o un pelador. En una paella amb un raig d’oli d’oliva, els coem, a foc mitjà, només un minut. Reservem.

Bullim els espaguetis, uns deu minuts si són secs, tres minuts si són frescos. Els passem a la paella del carbassó, barregem el conjunt, afegim una bona cullerada de pesto de nous, barregem i servim immediatament.

IMG_0437

PEIX AMB COSTRA DE PATATA I SALSA DE TOMÀQUETS CONFITATS


4 orades de granja

Dues patates grans

1 ceba gran

100 ml de vi blanc

2 kg de tomàquets madurs

5 grans d’all

Una branca de farigola fresca

Oli d’oliva

Sal


Filetegem els grans d’all

Comencem fent els tomàquets confitats. Els tallem longitudinalment i els traiem les llavors. Els deixem escórrer boca avall una estona i llavors els passem a una placa de forn, boca amunt. A sobre els posem una làmina d’all, empolvorem amb farigola i els ruixem amb unes gotes d’oli d’oliva. Els enfornem durant dues hores a 100ºC. Els triturem, allargant-los amb oli i tot el suc que han desprès amb la cocció. Colem prement bé perquè treguin tota la substància.

Filetegem els llobarros, deixant-los nets d’espines.

Filetegem les patates, tan fines com puguem, en una mandolina. Disposem una tira de patates filetejades en la zona de la carn del llobarro. En una paella hi posem un fil d’oli i hi coem els filets de llobarro, per la part de la patata, a foc fort. Ha de fer una mica de crosta, però no estarà encara cuita. Hi aboquem el vi blanc, abaixem el foc i deixem que es cogui uns 10 minuts. En aquest temps el vi s’haurà evaporat i la patata tornarà a prendre un color daurat i una textura cruixent.

Girem el filet de llobarro i acabem d’enrossir per la part de la pell.

Servim acompanyat de la salsa de tomàquets confitats.

IMG_0436

WOK D’ARRÒS, POLLASTRE I VERDURES AGREDOLCES


200 g d’arròs Basmati

200 g de pit de pollastre desossat

1 ceba tendra

1 pebrot vermell

1 pebrot verd

1 pastanaga

1 tros de col llombarda

50 ml de salsa de soja

50 ml de mel

Sèsam


Bullim l’arròs Basmati, uns dotze minuts. El colem i el refresquem. Reservem.

Tallem el pollastre a tires. En un wok, el saltem amb un raig d’oli, a foc fort. El reservem.

Tallem les verdures a làmines. Amb un bon raig d’oli, les posem al wok, a foc mitjà, les anem saltant, totes juntes, uns cinc minuts. Afegim la salsa de soja i mel. Fem un parell de voltes i hi afegim el pollastre i l’arròs. Fem que el conjunt sigui homogeni i acabem amb una mica de sèsam torrat.

IMG_0469

IMG_0467

IMG_0470

LEMON PIE


250 g de galetes

150 g de mantega

Per el farcit

4 ous

200 g de sucre

El suc de 4 llimones

100 g mantega


Comencem fent la base, simplement picant les galetes en un morter. Un cop hem fet farina de galeta, la barregem amb la mantega fins aconseguir una massa. La posem com a base d’un motlle. Reservem.

Fem el farcit de llimona. Batem els ous amb el sucre fins blanquejar. Afegim la mantega fosa i el suc de llimona. Coem al microones, dos minuts, traiem, remenem i tornem a posa al microones, minut a minut, fins espesseir.

Posem la crema de llimona sobre la base de galetes.

Cobrim amb una merenga i cremem amb un bufador.

IMG_0523

IMG_0505

IMG_0481

IMG_0525

Llegir-ne més
4 juliol 2016

Fem pasta fresca. Raviolis farcits!

Durant la setmana del 27 de juny a l’1 de juliol hem fet el Campus d’Estiu a Semproniana. Cuina per adolescents d’entre 13 i 17 anys.

La sessió de la pasta fresca ha tingut força èxit. I els he promès que penjaria les receptes (que sovint faig a ull….sense mesurar els ingredients). Però, m’he assegut a l’ordinador i m’he concentrat per no oblidar-me d’afegir la sal i he estat calculant si hi he posat 30 ó 40 grams i, al final, he encès la bàscula i he pesat els ingredients. O sigui, que la cosa és bastant exacte.

Som-hi!

Taller de cuina per adolescents

PER LA PASTA FRESCA


500 g de farina

5 ous


Fem un volcà i hi posem els ous. Anem fent pessics i integrant la farina amb els ous, fins aconseguir que la farina hagi absorbit els ous. Continuem pastant fins aconseguir una massa. En aquest punt, hem separat la massa en dos trossos. Un dels trossos l’hem tenyit amb una culleradeta de tinta de calamar. Simplement hem afegit la tinta i hem continuat pastant.

IMG_0452

IMG_0451

IMG_0449

La part de pasta sense tinta, l’hem separat en dos, per poder-la farcir, per una banda i per fer-ne espaguetis per l’altra.

Hi ha màquines fantàstiques per estirar la massa, però nosaltres ho hem fet a cop de corró! A mà!

I llavors, enfarinant constantment, l’hem doblegat sobre si mateixa i l’hem tallat a làmines molt fines. Així han sortit els espaguetis, que després bullirem uns tres minuts i els servirem amb qualsevol salsa.

Hem estirat la resta de massa blanca i n’hem fet quadrats grans i els hem farcit amb  una culleradeta de formatge blau i nous. Finalment, els hem après a doblegar com uns capelleti.

Amb la massa de tinta, n’hem fet unes rodones  i les hem farcit amb una beixamel de gambes.

Aquesta pasta farcida s’ha de bullir només uns tres minuts i servir amb la salsa desitjada.

IMG_0454

IMG_0453

FARCIT DE NOUS I FORMATGE BLAU


100 g de formatge blau

150 g de formatge d’untar, del tipus Philadelphia

80 g de nous picades.


Es tracta simplement de barrejar tots els ingredients

 

FARCIT DE BEIXAMEL DE GAMBES


20 gambes/llagostins crus amb els seus caps (poden ser congelats)

2 grans d’all

1 porro

50 g de mantega

50 g de farina

250 ml de llet

250 ml de brou de gambes

Sal


 

Pelem les gambes i reservem les cues. Pelem i piquem els alls. En una cassola, posem un raig d’oli, els alls, els caps i les pells de les gambes. Ho enrossim a foc fort un parell de minuts. Ho cobrim amb aigua i deixem coure una  mitja hora, a foc lent. Ho colem i pressionem amb una mà de morter fins extreure el màxim suc dels caps de les gambes.

En una cassola posem la mantega i el porro picat, deixem coure uns deu minuts a foc lent. Ara hi afegim la farina. Donem voltes fins enrossir. Serà el moment de posar-hi el brou de gambes i la llet. Tot de cop. Amb una cullera de fusta, anem donant cos a la beixamel. Finalment, hi posem els cossos de les gambes talladets menuts i sal. Quan la beixamel sigui freda, farcim la pasta. Per tancar els raviolis, mullem les vores amb aigua i hi posem una altra rodona a sobre. Tanquem amb una forquilla.

Llegir-ne més
25 juny 2016

Eleccions: triar com voleu cuinar el peix i les patates. Tot és qüestió d'escollir.

Aquest és un post que té dues pretensions:

  1. que penseu bé què heu de votar demà
  2. fer la reflexió de manera divertida, que us faci riure una mica.

Aquesta era la idea quan el vaig concebre, volia fer una mica d’humor. Però l’humor per els humoristes, això he après fent el post. I el resultat n’és tot un altre: no fa gota de gràcia. Ho sé. Però com que m’he estat una estona gravant vídeos i una estona cuinant i preparant plats per fer el post…doncs el penjo.

Tampoc fa gota de gràcia la possibilitat que guanyin els que podríen guanyar, i no per això deixen de fer campanya.

En definitiva, la part còmica de l’assumpte de les eleccions no sembla que tingui massa importància. Em referma que puc penjar el post sense complexos. O sigui que endavant amb la metàfora, amb la fallida broma i amb la necessària reflexió (que no vol pas dir de descans de mítings, sinó de prendre forces per tirar endavant un país)

Demà tindrem la paella pel mànec. De nosaltres depèn. Aquesta setmana han passat coses grosses, molt grosses. Per una banda les conspiracions, la corrupció, per altra banda el resultat del referèndum del Brexit. Tot i això hi ha qui encara no creu que ha arribat el moment de fer el CATXAR (el Brexit versió catalana). I encara més, hi ha qui creu que aquestes eleccions no van amb nosaltres, que es tracta d’unes eleccions llunyanes, o potser considera que com que no són importants, el millor és passar el diumenge ben lluny de les urnes, aprofitar el sol i la caloreta.

Ni pensar-ho!! És el moment de votar, i de votar partits sobiranistes. Volem allunyar-nos de tanta porqueria conspirativa, i sobretot, volem menjar bé i menjar el que ens pertoca. O si més no, menjar pel què hem pagat.

Aquest cap de setmana és de peix. Comença l’estiu, la platja, els sopars a la fresca, i els peixets: al forn, fregit, en suquet o amb arròs. El peix és el protagonista del plat.

El peix i les patates com a metàfora de perquè ha arribat l’hora

Dos ingredients protagonistes del moment: PEIX i PATATES

PEIX FREGIT I PATATES FREGIDES

Casualment, el plat identitari dels britànics: fish &chips. Si optem per aquesta opció, el peix conserva el seu sabor absolut i les patates, també. Tothom hi guanya, les patates rosses són addictives, una bogeria, agraden. El peix fregit és sensacional, conserva tot el gust dins el seu arrebossat.

Veïns, fem un bon plat, fem un bon maridatge. No perdem gust, no perdem valor. Encara més, les humils patates prenen protagonisme i són desitjades.

Tot i que no és la manera més saludable de menjar-ho.

[youtube G0sa6yRFahk]

 

UNA PATATA I UN PEIX A L’OLLA, AMB AIGUA.

Sí. Posem la patata a bullir amb el peix. La patata surt igual, amb gust a patata. Però el peix perd tot la seva gràcia. Haurem aconseguit un peix bullit. On hi haurà el gust? Al brou. Aquesta és la proposta d’algunes formacions polítiques que no acaben de trobar el camí, i cada dia perden més militants, més credibilitat i més vots. El que volen és que tot quedés diluït. I en definitiva, que el peix perdés tot l’interés

[youtube kz83CbqFlj0]

UN PEIX AL FORN

Les patates per una banda, i el peix per una altra. Un bon  raig d’oli, que farà de conductor, farà passar el gust del peix a les patates. Les patates boníssimes, el peix amb gust de peix.

 

Em temo que no m’he explicat gens bé. En definitiva, el peix és car, sí? Més que les patates, això segur.

I qui paga el peix? Doncs ja està, no se’n parli més. Aquest peix és per qui ho paga!

Demà tothom a comprar peix del bo….i feu-lo com vulgueu, però no us deixeu entabanar!

 

Llegir-ne més
20 juny 2016

Receptes contra el malbaratament alimentari

Aquest és un tema que clama al cel. La societat estem descobrint xifres alarmants que fan mal al cor o, més que al cor, a l’estómac d’aquells que tenen dificultats per tirar endavant. Em refereixo al malbaratament alimentari.

Escric aquestes línies el Dia Mundial del Refugiat. Encara fa més mal saber que llencem un terç dels aliments que produïm (una barbaritat). Són xifres desorbitades que fan repensar com de refotudament mal formulat està el sistema, alhora que no només és qüestió de la mala distribució dels recursos entre les persones (que ja seria prou argument, per altra banda), sinó que produir més del que ens cal i destruir aquest excedent d’aliments és nefast pel medi ambient.

De manera que ha arribat el moment de reflexionar i d’actuar. I jo sóc més de la corda de flexionar. Vull dir que tinc tendència a arremangar-me i a posar-me en marxa tan bon punt s’encén el fogó de l’alarma social.

Enguany, el FAD ha dedicat el seu FADFEST, la gran celebració del disseny i la creativitat que aborda el disseny en totes les seves disciplines i en la que s’atorguen els premis FAD en disseny, a la sostenibilitat. Per això, la culminació de la setmana del disseny ha estat un àpat elaborat amb aliments rebutjats. Ha estat una gran celebració, coordinada pels comissaris del FADFEST: Daniel Cid, Eva Serrats i Francesc Pla amb la logística de la PAA, la Plataforma Aprofitem els Aliments.

En Sergi de Meià i jo mateixa vam fer el disseny de l’àpat que es va basar en fruita, verdura i pa. Aquests són els principals aliments que es llencen, pel seu preu moderat i per la gran sobreproducció.

Ada Parellada

El repte era alt i la realització complexa, però n’estem orgullosos i podem dir que el resultat va ser un èxit. 900 persones van gaudir de les MIGAS DELS ENCANTS.

La idea va ser d’en Sergi i jo no ho tenia massa clar, confesso. Però vam triomfar! Hem d’agrair molt, i encara més, la feina i la implicació dels voluntaris i dels cuiners que van deixar-s’hi la pell perquè tot funcionés perfectament.
Ada Parellada

Ada Parellada

Seria el moment de donar la recepta de les MIGAS DELS ENCANTS, però les migas…..no en tinc la recepta perquè les va fer totes la magnífica Eva Davó, que amb el seu art, va fregir uns alls trencats de qualsevol manera. Va afegir-hi un pa tallat i mullat com si hagués estat regat i a còpia d’anar remenant, afegint-hi aigua, si calia i apujant i abaixant el foc, va aconseguir un plat deliciós. Importantíssim acabar-les amb pebre vermell dolç i cúrcuma.

Les receptes que ara detallo són dels tastets que anaven sobre les famoses migas. Com si el conjunt fos una metàfora de l’hort: La terra (les migas) i el seu fruit. Hi havia algunes propostes més, però per no carregar el post, us redacto les següents:

Samfaina


1 kg d’albergínia
Pebrot
Tomàquet
Carbassó
Tomàquet
Ceba
Oli
Un gra d’all
Herbes aromàtiques: farigola fresca, julivert, orenga
Sal
Sucre
Pebre blanc


Rentem bé tota la verdura. Tallem el carbassó a daus. Traiem les llavors, pelem el pebrot vermell i el tallem a làmines i a dauets. Fem el mateix amb el pebrot verd. Tallem a dauets l’albergínia. Ratllem els tomàquets. Piquem la ceba i els alls.
En una paella posem un bon raig d’oli. A baixa temperatura coem els alls. Abans que agafi color hi posem els pebrots i el tomàquet ratllat, deixem coure uns deu minuts. Hi afegim la ceba, remenem i deixem coure 10 minuts més. I ara el carbassó i l’albergínia a dauets. Ho barregem tot i hi afegim una mica de sucre, una mica de sal i una mica de pebre vermell. Abaixem el foc al mínim, ho tapem i fem coure fins que quedi confitat.

Ada Parellada

Amanida de patata i albercocs


1 kg de patates
Tomàquet
Ceba tendra/ ceba morada
Albercocs
Oli
Un gra d’all
Herbes aromàtiques: farigola fresca, julivert, orenga
Sal
Pebre blanc


Rentem bé les patates i les tallem a daus, sense pelar. Les bullim uns deu minuts. Sobretot, no sobre coure perquè sinó es trenquen. Les refredem immediatament.
Picada d’herbes, triturant-les amb oli (menys la farigola, que la posem sencera), amb un gra d’all. Amanim les patates amb aquest oli. Tallem els tomàquets i afegim a l’amanida. En una paella, saltem els albercocs, amb un bon raig d’oli i sal. Afegim els albercocs a l’amanida. Acabem amb ceba picada crua.

Ada Parellada

Xutnèi


500 g de tomàquet
300 g de cireres
20 g de gingebre fresc,
50 g de vinagre de sidra,
130 g de sucre morè
1 c/c de sal,
6 llavors de cardamom
1 c/p de coriandre en gra
1 c/p de pebre negre en grano,
½ c/p de mostassa en gra


Pelem els tomàquets i els tallem de qualsevol manera. Ratllem el gingebre. Ho posem en una cassola, juntament amb les cireres sense pinyol. Afegim el vinagre, el sucre i la sal. Obrim les llavors de cardamom i les afegim a l’olla, així com el coriandre, el pebre i la mostassa. Fem coure lentament durant una hora o fins que el suc hagi reduït i tinguem una melmelada amb trossets de tomàquet.

IMG_0189

Ada Parellada

Ada Parellada

Ada Parellada

Ada Parellada

Llegir-ne més
9 juny 2016

Allò que nosaltres en diem K, ells en diuen Fritata

Un dia en Màrius Serra em va fer un regal que llueixo amb orgull, em va regalar un enigma.

Diu així:

K. Estri de cuina comú de 6 0 7 lletres.

(solució al final del post)

D’això fa una colla d’anys, però el plat ha restat inamovible a la nostra carta. Malgrat els anys, continua sorprenent i continua generant interès, tant el plat com l’enigma.

Es tracta d’un plat d’una senzillesa absoluta. Simplement quallem uns ous acompanyats de tot allò que et plagui, en una cassola. El gran avantatge és que es tracta d’una truita, sense haver de patir per la forma, ni per si s’enganxa ni gaire per la cocció. La gràcia, segons el meu parer, és que quedi una mica crueta al centre. Amb aquest tipus de cocció aquesta melositat interna està garantida.

A la carta de Semproniana la servim amb unes patates prèviament confitades o fregides, tallades molt primes, unes castanyes, uns bolets saltats i uns daus de fetge d’ànec fresc. Ho rematem amb una mica d’oli de tòfona, farigola fresca i ceba deshidratada.

Però també n’hem fet aquesta versió que us presento avui:

 K de truita amb avellanes


8 ous

1 patata grossa

1 ceba grossa

50 g d’avellanes

100 g d’espinacs frescos

25 g de ceba deshidratada

Flor de sal

Oli d’oliva


 

Tallem les patates tan fines com puguem i les fregim en abundant oli calent. Com que seran tallades fines costarà molt poca estona per coure’s. Les posem sobre paper absorbent.

Tallem la ceba a làmines i la coem, en una cassola, a foc lent, amb un bon raig d’oli, uns deu minuts. La reservem.

En una cassola esmaltada que pugui anar al forn, hi posem un raig d’oli. A sobre hi posem les patates, una cullerada generosa de ceba sofregida, unes quantes fulles d’espinacs i ho cobrim amb els ous batuts.

Quallem al forn, a 180ºC, durant uns vuit minuts.

Quan surti del forn hi posem unes avellanes picades i rematem amb flor de sal i una mica de ceba deshidratada.

A la fotografia hi veureu uns pinyons torrats i, si us hi fixeu bé, unes castanyes. Tot plegat, va al gust.

Doncs quina sorpresa vaig tenir quan aquells nois tan simpaticots em van dir que de K, res de res, que això que estaven menjant era una autèntica FRITATA. Em va agradar el seu cosmopolitisme, però no negaré que em disgusta alhora que m’admira com en saben els italians de fer anar els seus tòtems pel món. Fa molts anys, com ja us he dit, que cuino les meves K, però vista l’anècdota, el nom del mateix en italià, les FRITATA, desbanca els intents de posar les nostres creacions al mapa.

 

K = CASSOLA (Una K SOLA)

Ada Parellada

 

 

Ada Parellada

Ada Parellada

Llegir-ne més
30 maig 2016

Coca de bolets amb barret

Aquesta coca és ideal per a sopars de cap de setmana quan arribem justos de temps a casa, quan hem de sopar de pressa perquè hi ha partit de futbol o quan volem fer un sopar sense gaire feina.

Les coques semblen inabordables per als qui no els entusiasma la cuina. Però qui ens negarà que un pa de motlle torrat no pot ser una coca? Doncs ja ho tenim!

SENZILLA COCA DE BOLETS AMB BARRET


4 llesques de pa de motlle

400 g de bolets variats

20 g d’espinacs frescos

50 g de pernil

6 alls tendres

4 ous grans

Oli d’oliva

Sal


Rentem bé els bolets i els trossegem. Tallem els alls tendres. En una paella, posem un bon raig d’oli i, a foc mitjà, saltem els bolets juntament amb els alls tendres. Quan hagin perdut tota l’aigua, salpebrem i retirem.

Torrem els pans de motlle.

En el moment de menjar, posem els espinacs sobre el pa de motlle, a sobre els bolets saltats i calents, pernil talladet molt menut i acabem amb un ou ferrat o fet a la planxa.

Servim immediatament.

Coca de bolets amb barret

Llegir-ne més

17 maig 2016

TIRAMISÚ i punt

Ja pots fer postres originals, diferents, particulars, personals, amb contrastos o saludables, però no sé què té el Tiramisú que poses el seu nom al menú i vola. Te’l treuen de les mans. Com que són unes postres fàcils de fer, estan a totes les cartes dels restaurants, als súpers els venen industrials i a les cases també se’n fan. Tot i la seva “prostitució”, els tiramisús ens continuen seduint. Són com els flautistes d’Hamelín de la cuina dolça. Han desbancat als flams i les cremes de Sant Josep, tan habituals als restaurants que freqüentaven els nostres avis. Per tot això, i perquè m’encanta, avui, recepta de tiramisú al canto!

TIRAMISÚ

Per fer la planxa de pa de pessic


3 ous
100 g de sucre
100 g de farina

Muntar les clares a punt de neu, amb la meitat del sucre.
Blanquejar els rovells amb l’altra meitat de sucre. Barrejar una mica de clara amb els rovells. Incorporar la resta de les clares als rovells, amb moviments suaus perquè no s’abaixin. Finalment, afegir la farina i integrar. Posar dins d’una mànega pastissera i estirar sobre una planxa protegida amb paper de forn. Coure deu minuts, màxim, a 160 °C. Quan surti del forn, escampar sucre llustre, i quan l’hagi embegut, en tornem a escampar.

Per descomptat, podem comprar els melindros fets.

Crema de mascarpone


500 g de mascarpone
150 g de sucre
5 rovells d’ou

En un bol, blanquegem els rovells amb el sucre. Seria ideal fer-ho al bany maria, però si no és possible, ho fem a temperatura ambient. Si ho fem al bany maria, continuem batent fins que es refredi abans de posar el formatge. Però si ho hem batut a temperatura ambient, posem el formatge i batem el conjunt fins que quedi una massa fina.

Xarop


100 g de cafè
100 g de sucre
100 g d’aigua
20 g (una cullerada sopera) d’amaretto (o de ratafia)

Coem la barreja uns cinc minuts.

En un vas o pot, posem el pa de pessic a la base. Mullem amb l’almívar. Posem la crema de mascarpone a sobre i tornem a fer el muntatge: pa de pessic i crema de mascarpone. Deixem refredar a la nevera i acabem amb cacau en pols o, en el cas de la fotografia, amb pa de pessic de xocolata esmicolat (brownie esmicolat, concretament).

Tiramisú

Llegir-ne més