Presentació del LLIBRE D'APARELLAR MENJAR

ADA PARELLADA
30 març 2016

Presentació del LLIBRE D'APARELLAR MENJAR

Jo sempre havia classificat les persones com enraonades o inconscients. És a dir, hi ha aquelles persones que abans de fer un pas valoren tots els pros i contres; i aquells altres tipus de persona que de cop ja hi són.

Mai m’havia topat amb un enraonat inconscient. Això pensava quan el meu cosí, en Paco Solé Parellada em va trucar per explicar-me que volia fer una col·lecció dels receptaris més significatius de la història de la cuina catalana, la Col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana. Reeditant-los i, fins i tot, editant-ne algun d’inèdit. La veritat és que em va deixar sense paraules, tan enraonat com jo em pensava que era i descobria que tenia una part important d’inconscient. I vet-ho aquí que em vaig trobar al primer enraonat inconscient de la història.

Fa uns dies vam presentar, a les 7Portes el segon volum d’aquesta magna col·lecció. Aquest segon volum és una troballa, perquè mai no ha estat editat. És, per tant, un receptari inèdit. I en aquest punt me’n vaig adonar que d’inconsciència n’hi havia poca, més aviat hi ha molta consciència i, sobretot, molta CIÈNCIA. Perquè en Paco i el comitè científic que l’acompanya en aquesta aventura: Antoni Riera Melis, Jesús Contreras, Joan Santanach i Toni Massanés, amb el suport de Carles Duarte, suen ciència a cada pas.

Vaig tenir l’honor de dir unes paraules en la presentació del LLIBRE D’APARELLAR MENJAR. I com que em vaig entrebancar una mica, perquè em sentia aclaparada envoltada de tanta sapiència, adjunto en aquest post algunes de les idees que volia explicar.

Les receptes que al llibre d’Aparellar s’han recopilat semblen impossibles per als cuiners contemporanis, però el xef de les 7Portes en va interpretar quatre magistralment, que el centenar de convidats van tastar i escurar.

I aquestes són les paraules que vaig voler dir:

És interessant veure com es crea una tendència, una moda culinària, una cultura alimentària, una manera de menjar.

Mengem d’una determinada manera, adquirida com un hàbit i a la que no hi donem cap mena d’importància, integrada com està a les nostres vides. Però ha sorgit un dia i és interessant prestar-hi atenció, parar-nos-hi a pensar, dins la voràgine de la quotidianitat. Els antropòlegs ho estudien, i és una mica pretensiós que jo, des de la meva ignorància en parli. Però no és estrany que m’ho pregunti, des del pragmatisme, des de l’empirisme, des del mirar i veure cada dia.

Qui dicta la manera de menjar? Qui crea les tendències? Parlo d’aquest tema perquè al meu cosí li preocupa. I a mi també, carai! Nosaltres hem de fer una carta, hem de dissenyar una carta. I és clar, podríem fer la carta que volem fer però tenim unes limitacions, tenim uns esclavatges, perquè hem de fer una carta que la gent vulgui comprar, entenedora i alhora identitària, una carta que ens identifiqui, a la casa, per una banda, i al país per una altra. Hem de fer una carta que es pugui interpretar, que les línies, els plats, es dibuixin al cervell de les persones.

Ens sembla molt fàcil quan anem de clients, i quan som hereus d’un establiment. Però algú ha decidit abans que allò és el que cuinaríem.

És la línia editorial de la casa, però amb la dificultat que ens hem d’explicar amb menys caràcters que un tuit. Nosaltres, els restauradors, som els precursors de twitter, hem de fer somniar amb una línia.

El nostre avi va fer una carta diferent de les que se servien als restaurants de l’època. Era una carta agosarada, en el sentit que va posar amb tovalles el catàleg de les fondes. I el que es feia a les fondes era el recull de plats de festa major de les cases. L’avi va escoltar a les mestresses i ho va fer cuinar com a les grans cases, com als grans restaurants. L’avi feia entrar bon producte a les cuines, el cuinava amb ofici i el servia com a casa. Va fer antropologia. Va buscar a les llibretes de les cuines, aquelles llibretes plenes de llànties sense mesures, ni temps de coccions ni temperatures. Només amb el llistat d’ingredients i l’ordre d’aparició dels ingredients a la cassola. Amb això n’hi havia prou per entendre com anava la recepta.

Els receptaris que han transcendit, però, són els receptaris de les grans cuines: reials, cortesanes, nobles o burgeses, segons l’època. Receptaris que redactaven grans xefs perquè volien que la recepta se seguís exactament. Aquests han transcendit, perquè s’han anat editant, però ningú no s’esperava un document inèdit com el que presentem avui. Això ha estat una gran sorpresa.

Ara, a les cases es cuina poc i és el restaurant que transmet, amb les seves cartes, quins són els costums culinaris del país. La moda culinària es crea a les cuines professionals, tenim una gran responsabilitat. Per això, si volem ser agosarats, si volem ser innovadors, si volem continuar sentint-nos arrelats a una cultura, tot i que podem accedir a la manera de cuinar i menjar de tot el món. Si volem continuar sentint-nos a casa nostra i alhora no volem quedar-nos endarrerits, hem de buscar i reinterpretar les receptes de llibres tan originals com és el LLIBRE D’APARELLAR MENJAR.

Felicitats als valents editors, felicitats als enraonats científics! I deixeu-me dir que la inconsciència és nostra, dels que crèiem que en trauríem petites idees d’aquests grans llibres.

Llegir-ne més
15 març 2016

LA FESTA DEL DAVANTAL 2016

Escric aquest post amb son, alegria i enyorança. La son i l’alegria s’entenen: ahir vam fer la Festa del Davantal i, és clar, vam anar a dormir molt tard. Tard, sí, però amb molta alegria i una gran felicitat: va ser un gran èxit i vam gaudir com si ens hi anés la vida.

I ara que dic aquestes paraules tan suades: com si ens hi anés la vida, s’escau explicar perquè dic que tinc enyorança. L’enyorança va en dues direccions. Per una banda, enyoro la Festa del Davantal, fins l’any que ve no tornarà i tot un any sense viure la catarsi d’anit, em fa sentir enyorança. Però l’enyorança veritable, la de debò, la que sento profundament amb l’afegit d’una tristor immensa, és l’enyorança de no tenir entre nosaltres, amb una copeta de vi i aquell somriure sincer, a la nostra estimada Muriel Casals.

La Muriel no havia faltat a cap de les edicions de la Festa del Davantal i, enguany, ha estat la setena! I el fet que faci tot just un mes que hagi marxat encara fa que la seva absència sigui més dolorosa. Per això avui l’enyoro, i més ara que doblego els davantals per guardar-los a l’armari fins l’any que ve. M’he assegut a l’ordinador per escriure aquest post després de guardar el davantal brodat pels nois i les noies d’ASPASIM, el taller ocupacional de persones amb discapacitats psíquiques que cusen com els àngels. Al davantal hi posava “Muriel, t’estimem”. Així va estar present durant tota la festa que, enguany, hem dedicat als formatges.

Vam tenir cabres, de broma, això sí, que vam aprendre a munyir.

Vam tenir a la Mercè Lagrava, la formatgera de més prestigi del Pirineu, que ens va ensenyar a fer un formatge.

I vam tenir a tot aquest reguitzell de dones, que van cuinar un primer plat de coca d’albergínia amb formatge de cabra i un pastís senzill de formatge.

Abigail Sisquella
Ada Castells
Agnès Busquets
Anna Arqué
Anna Aurich
Anna Bertran
Anna Manso
Anna Sahun
Anna Tarrés
Anna Ribalta
Ariadna Oltra
Begoña Garcia
Carlota Basil
Carme Canet
Carme Lluveras
Carmina Ganyet
Carol López
Cristina Badia
Cristina Brondo
Helena Rakosnik
Elisenda Roca
Eva Moreno
Francina Vila
Gemma Recoder
Gemma Salvador
Itziar Castro
Laura Duran
Magda Oranich
Mai Balaguer
Mar Galtés
Maria Espada
Maria José Álvarez
Maria Rovira
Marta Rovira
Mireia Portas
Mónica Artigas
Montse Llussà
Natza Farré
Núria Díaz
Núria Ribó
Pepa Plana
Silvia Soler
Sol Picó
Tere Alsina

Estic cansada, avui, sí, però molt feliç.

Preparant i organitzant el sopar.
Les cabres que ens van visitar, i que vam aprendre a munyir.
Donant el tret de sortida de la festa.

Vam descobrir tot el procés de la creació del formatge…
… que comença aprenent a munyir!

IMG_5524

La Mercè Lagrava ens va ensenyar com fer formatge.
I després vam poder practicar les nostres habilitats,
i aprendre tots els trucs!

El deliciós tast de formatges de diferents tipus que vam compartir.
Per fer totes les activitats, vam fer diferents grups.

IMG-20160316-WA0006

IMG-20160316-WA0008
El davantal creat en record a la Muriel.
Un dels grups, preparant el primer plat: coca d’albergínia amb formatge de cabra.

IMG_5521

Preparant el pastís de formatge!

Foto de grup. Moltes gràcies a totes!

 

Llegir-ne més
7 març 2016

Taller de cuina per adolescents

Cada divendres, de 17:30 h a 19 h, fem el taller de cuina d’adolescents al Semproniana, on elaborem receptes fàcils i divertides amb el toc personal de cadascú. Aquesta setmana hem preparat aquestes tres receptes:

 

ALBERGÍNIA FARCIDA DE BOLETS


 

Dues albergínies

200 g de xampinyons

1 cuixa de confit d’ànec

1 ceba grossa

Formatge ratllat


Tallem les albergínies per la meitat longitudinalment i les marquem amb un ganivet petit, a rombes.

Les escalivem al forn uns vint minuts, les deixem refredar i les buidem.

Piquem la ceba i la sofregim lentament amb un raig d’oli. Afegim els xampinyons talladets, apugem una mica el foc i fem que perdin l’aigua.

Desossem el confit d’ànec i el barregem amb la ceba i els xampinyons.

Ara hi posem la carn de l’albergínia. Ho barregem tot i farcim la pell de les albergínies. Cobrim amb el formatge ratllat i gratinem.



 

 

TRUITA DE CARBASSÓ I PATATA


 

8 ous

2 carbassons

2 patates

1 ceba gran

Oli i sal


Pelem les patates i les esqueixem. Les coem cobertes d’oli, lentament, uns vint minuts. Reservem les patates. Guardem una gran part de l’oli.

Batem els ous amb una mica de sal. Posem les patates a macerar amb els ous.

Piquem la ceba i la sofregim lentament amb una mica d’oli de les patates.

Afegim el carbassó tallat a dauets.

Quan tot sigui cuit, afegim el carbassó i la ceba als ous batuts amb patates.

Formem la truita.



 

 

FONDANT DE XOCOLATA


 Per a la massa de xocolata

290 gr de farina

150 gr. de mantega pomada

20 gr. de cacau en pols

100 gr. de sucre

1 ou

 

Pel farcit

150 gr. de xocolata del 70% de cacau

200 ml de nata líquida

1 rajolí de llet

1 ou

1 taronja

30 gr. de sucre


Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamisada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho deixem refredar a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoles de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i hi fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de llet i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparació i coem al forn, a 180ºC, durant deu minuts.

Mentrestant preparem la salsa de taronja. Traiem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. L’escaldem tres vegades, canviant l’aigua, perquè perdi l’amargor. En una cassola, posem la pell de la taronja amb el sucre, tapem amb aigua i deixem coure fins que perdi pràcticament tota l’aigua i quedi amb textura de xarop.

Tallem les taronges a làmines, evitant totes les pells.

Presentem les cassoles de xocolata amb les làmines de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.

Llegir-ne més

29 febrer 2016

Wok de verdures i calamars

Fer una recepta bona, fàcil i bonica no és ni fàcil ni difícil, és trobar-la. Aquesta recepta que us presento avui ho té tot. L’únic “però” que hi veu la meva amiga Mercè, és que s’ha d’anar a comprar. Això sí que no us ens ho estalviarem, perquè aquesta recepta requereix producte fresc: bones verdures i uns bons calamars, que amb un cop de wok ens facin quedar bé.

El truc és tallar els calamars ben fins i que els calamars siguin frescos i tendres, perquè només els donarem un toc de paella. Però si no trobeu uns calamars massa tendres, tampoc no serà un problema insalvable. El que farem serà tallar-los finets, com deia, i coure’ls ben poquet. El problema del calamars i de la sèpia és la cocció entremig. És a dir, si el coem poc, queden més o menys bé (està clar que com més bons, millor queden. Obvi) i si els coem molta estona, també s’entendreixen. El problema és quan els posem a la paella i els coem deu minuts, llavors són gomosos i/o durs.


Per a quatre persones

400 g de calamars frescos i nets

200 g de bròquil

200 g de col

2 pastanagues

100 g de mongeta tendra

Una ceba tendra

150 g xampinyons

100 g de brots de soja

200 g de blat de moro cuit

2 grans d’all

Un bon raig de salsa de soja

Sèsam torrat


Rentem i tallem els calamars a tires o a rodelles. Tallar la col a làmines. Escapçar el bròquil. Tallar la mongeta tendra a juliana. Tallar la ceba tendra. Pelar i tallar la pastanaga

Rentar i filetejar els xampinyons. Picar els grans d’all.

En un wok o paella gran, amb un bon raig d’oli, posem la ceba tendra i els alls. Sacsegem. Afegim la pastanaga, el bròquil a petits brots i la mongeta tendra. Sacsegem uns minuts, a foc mitjà. Afegim la col i continuem sacsejant. Un parell de minuts més i hi posem els xampinyons i els calamars. Quan hagin perdut tota l’aigua, de manera que faci pinta d’estar sec hi posem la salsa de soja, els brots de soja i el blat de moro cuit. Quan tot estigui amalgamat, ho acabem amb el sèsam i servim.

Llegir-ne més
15 febrer 2016

MURIEL.

No era el teu moment de marxar perquè ara era el teu gran moment.

S’han dit tantes coses aquests dies, tants homenatges, tots tan bonics que les paraules que jo escric no destacaran i poden semblar sobreres. Però no pretenc escriure paraules originals ni millors que les que han omplert televisions, ràdios, diaris i xarxes socials. Amb aquest escrit vull recollir una colla de fotografies de les nostres trobades i, sobretot, pretenc alleugerir aquesta pena immensa que m’ha envaït des que divendres van començar a córrer missatges de mòbil dient que havies recaigut i que no pintava bé. El desenllaç semblava tràgic, i així ho ha estat, per a mi, ho ha estat.

Muriel, t’has fet estimar tant, ens has ensenyat tant, ens has mostrat tanta generositat, ens has transmès tants valors, que mai no t’ho podrem agrair prou.

Et vaig conèixer quan venies a dinar amb en Josep Mª Baget. Ell demanava peix sense espines i tu, no ho sé. Mai no he sabut què t’agradava, especialment, o què no t’agradava gens. Perquè sempre, sempre, t’has adaptat al que hi havia, sense queixar-te, ni voler ser especial.

A les trobades de les Noies Baget, mai no hi faltaves, i no has fallat mai a l’anual Festa del Davantal. Com ho feies per ser a tot arreu, i sempre a punt? Com ho feies, Muriel? Com estaves de tan bon humor sempre? Com ho feies per fer feliç a tothom?

La teva bonhomia ha fet que aquest país comprengui que som gent que podem fer coses, podem fer-ho tot, sense retrets, crits ni cops. Ho podem aconseguir amb somriures.

Has marxat, molt més d’hora del que et tocava, i sobretot, molt més d’hora del que el país necessitava. Et necessitàvem, Muriel i, ara, t’enyorarem. Et necessitàvem, però ens has deixat un llegat: el teu model, el teu exemple, la teva força, la teva generositat, el teu afecte, la teva equanimitat, la teva saviesa.

Muriel, t’estimem.

 

nt

 

Llegir-ne més
8 febrer 2016

El 16 de febrer torna el #gastrorecup!

Així va anar la 1ª edició del  #gastrorecup, un sopar gastronòmic elaborat amb productes descartats pel circuït comercial amb la finalitat de difondre la importància  de la lluita contra el malbaratament alimentari. Els que no veu poder o els que vulgueu repetir l’experiència (que em consta que són molts en vista de l’èxit de la convocatòria!) teniu una nova cita el pròxim dimarts 16 de febrer.  

 

cistella #gastrorecup

 

 

Semproniana #gastrorecup - fruites recuperades2

 

amanida de fruita amb escuma de iogurt #gastrorecup 17-06-15

 

SALMON ESPINAS per tartar gastrorecup

 

tàrtar de salmó amb mató #gastrorecup 17-0-15

 

Decàleg #gastrorecup o el perquè de tot plegat

  • Perquè encara avui, i malgrat la creixent conscienciació, parlar de reciclatge alimentari desperta molts tabús i volem contribuir a la seva desaparició.
  • Perquè creiem que la millor manera de demostrar el compromís amb la lluita contra el malbaratament alimentari,  una problemàtica amb devastadores conseqüències socioeconòmiques  i mediambientals,  és l’acció.
  • Perquè, per lluitar contra el malbaratament, abans cal fer visibles les seves causes  per tal de ser més eficaços alhora de sensibilitzar el nostre entorn sobre la importància de canviar el nostre model de consum, tot donant alternatives.
  • Perquè donant valor als aliments rebutjats quan encara presenten un estat òptim pel consum i convertint-los en un àpat gastronòmic de qualitat,   aconseguim assenyalar tot allò que envolta la producció, la manipulació i el propi consum dels aliments, i posar-los en valor.
  • Perquè el producte alimentari  no és només allò que posem a la nevera o al rebost, sinó que porta una motxilla invisible que té a veure amb els recursos utilitzats  per a produir-lo (aigua, adobs, maquinària…), per transportar-lo, envasar-lo i en alguns casos processar-lo (derivats del petroli, electricitat,… ) amb la consegüent contaminació que se’n pot derivar) i quan el llencen esdevé un residu que cal gestionar.
  • Perquè els aliments forment part  de la cultura i de la identitat dels pobles i, a més a més, en moments de crisi com l’actual, també tenen un valor social important.
  • Perquè l’alimentació constitueix  una de les principals despeses econòmiques de les famílies i té una importància cabdal en l’economia (sector agroalimentari, industria alimentaria…) i el seu malbaratament suposa una pèrdua econòmica insostenible.
  • Perquè els requisits estètics imposats per les cadenes de distribució provoquen que una bona part dels aliments produïts al camp es descartin sense arribar als circuïts de comercialització.
  • Perquè és evident que el nostre model d’alimentació i consum és responsable de llençar una quantitat considerable de menjar.
  • Perquè la manca de planificació, la compra en excés, el menjar que s’oblida al rebost fins que es fa malbé…  són pràctiques  que contribueixen a l’augment del malbaratament i que es poden combatre amb informació i conscienciació.

 

Estem molt contents del ressò que va tenir aquesta iniciativa i per això us adjunto els links d’algunes de les publicacions on van parlar d’aquest 1er #gastrorecup:

http://cat.elpais.com/cat/2015/06/16/catalunya/1434487492_062554.html

http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala-1a-edicion/20150613/282458527584104/TextView

http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/menu-sobras-4290167

http://uoc.elperiodico.com/2015/06/22/gastrorecup-la-gastronomia-contra-el-malbaratament-alimentari/

http://www.decuina.net/2015/06/gastrorecup-ada-parellada-i-la-pelicula-just-eat-it.html

http://www.thedailymeal.com/eat/great-dinner-made-food-was-destined-trash-bin

El programa La Rambla de BTV, conduit per Daniel Diumenjó, va tancar el programa del mateix dimecres 17-06-15 fent difusió de la iniciativa ‪#‎gastrorecup

En Cristian Segura hi va dedicar la seva secció El Calidoscopi  de “El matí de Catalunya Ràdio” del dia 18 de juny (http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-d11-00-a-12-00-nuria-espert-fara-la-versio-castellana-d-incendis-de-wadji-mouawad/audio/886114/)

I també vam sortir al programa La Ventana de la cadena SER (http://play.cadenaser.com/programa/la_ventana/) parlant-ne!

Llegir-ne més
1 febrer 2016

CARN per CARNaval

Les tradicions són recurrents: després d’estiu ve Tots Sants, més enllà, Nadal i, ara, Carnaval. Pot semblar tòpic, típic i enutjós, però si no tinguéssim les tradicions….com de desorientats ens sentiríem! Per això, ja està bé que fem coses diferents, sorprenents i fora de programa, però encabides entre fites reconegudes, límits entenedors i punts de suport. Això són les tradicions: allò que ens reconforta perquè sabem on som i què toca.

Doncs toca parlar de Carnaval, la disbauxa de la carn. No hi ha res que em faci sentir més carnívora que deixar-me anar i endinsar-me en el meu gran plaer secret: els menuts. La voluptuositat de les tripes, la untuositat del fetge i la textura llefiscosa i deliciosa dels peus de porc.

Per això, la recepta triada per encarar les festes carnavalesques és aquesta sensacional terrina de menuts.


TERRINA DE PORC AMB SALSA AGREDOLÇA

Per la terrina de porc

1 careta de porc

2 peus de porc

500 gr. de cap de llom

1 botifarra blanca

1 ceba

1 porro

200 g de castanyes

1 ramet ben lligat d’api, julivert, farigola, llorer, orenga i marduix

200 g de mantellina

Per a la salsa agredolça

100 gr. de sucre

100 ml de vinagre de Xerès

200 ml de brou de la cocció

Per al puré de patata amb romaní

4 patates

50 gr. de romaní

30 gr. de mantega

200 ml de llet

Sal

Pebre


 

Tallem la careta, els peus i el llom a trossos grossos i ho bullim amb la verdura, durant dues hores, de la següent manera:

Peus primer, al cap de mitja hora la careta i al cap de tres quarts d’hora el cap de llom, que ho farem bullir tres quarts d’hora més. Podem comprar els peus i la careta ja bullides i rostir el cap de llom al forn o fer servir retalls de llom que tinguem per la cuina.

Mentrestant, folrem una terrina amb film de cuina. Quan la carn estigui tova, l’escorrem bé i la col·loquem en la terrina, alternant-la amb la botifarra i les castanyes. Hi posem un pes a sobre per tal que es premsi, i ho deixem a la nevera.

Per la salsa, preparem un caramel amb el vinagre i el sucre i hi afegim el brou de la cocció de la carn.

Mentre fem totes les preparacions, haurem deixat la mantellina submergida en aigua gelada durant una hora. L’escorrem i l’assequem.

Per fer el puré, bullim les patates durant mitja hora i les escorrem. Escaldem el romaní a la llet i l’escorrem. Seguidament, triturem les patates, emulsionant amb la llet i la mantega. Salpebrem.

Quan vulguem servir el plat, tallem la terrina a daus i l’emboliquem amb la mantellina ben neta. L’escalfem al forn, posant-la a la funció de gratinat perquè la mantellina quedi ben torrada. En la base del plat posem una bona cullerada del puré de patata, a sobre els daus de la terrina i acabem amb unes línies de salsa agredolça.

 

Llegir-ne més
29 gener 2016

Posem-li PEBROTS al càncer

Aquest cap de setmana a tots els supermercats de la cadena CONDIS hi trobareu unes bosses que contenen 2 pebrots: un de verd i un de vermell.

COMPREU-LOS. I ho dic en majúscules i amb un to de veu alt. És un imperatiu. Els diners recaptats per cada bossa de pebrots anirà íntegrament a la FECEC, la Federació Catalana d’Entitats contra el càncer. Aquests diners obtinguts de la venda dels pebrots seran per la investigació de la lluita contra una malaltia que se’ns endú a parents, amics i saludats, sempre massa d’hora.

Per això, aquest cap de setmana, si us plau o sense si us plau, compreu un parell de pebrots i posem-li pebrots al càncer.

I quan els tingueu a casa, els cuineu d’aquesta manera que us proposo.

La foto que acompanya aquest post és de la presentació de la campanya, en la que hi vam intervenir l’Elisenda Camps, la Xantal Llavina i tres membres de Blaumut.

Salut!

BACALLÀ FRESC AMB COLORS

400 g de morro de bacallà

2 pebrots verds

3 patates violeta

3 grans d’all

20 g de pinyons

Oli d’oliva

Uns brots vegetals

50 g d’olives negres

 

Comencem coent el bacallà al microones. El ruixem amb una mica d’oli i el coem uns tres minuts, amb la pell amunt.

Escalivem el pebrot i el triturem amb una mica de brou i oli, per fer-ne una salsa, que reservarem.

Bullim les patates violeta, sense pelar, uns quinze minuts, depenent de la mida de cada patata. Les retirem i les refresquem immediatament amb aigua i gel. Les pelem i les tallem a dauets. Reservem.

Tallem els pebrots verds a dauets i torrem els pinyons.

 

Muntem el plat: a la base posem les làmines de bacallà, a sobre uns daus de pebrot verd, uns pinyons torrats, uns puntets d’olivada i unes culleradetes de pebrot vermell. Acabem amb uns brots d’enciam.

 

 

Llegir-ne més
25 gener 2016

Pastís de patata Dauphinoise

Aquest pastís de patata m’ha encantat tota la vida. És un plat tan senzill, tant, que hi ha molts cuiners que no el serviran mai com a plat principal, només com acompanyament, però a casa nostra és tot un plat i el fem tot sovint.

Es tracta simplement de tallar patates tan fines com es pugui, arrenglerar-les en una safata, cobrir-les amb una barreja d’ous i nata i coure tapat al forn, a mitja temperatura, durant ben bé una hora.

Podem afegir-hi de tot: des de fetge d’ànec, bacon, ceba, formatge, fruita seca, tomàquets secs, pernil o qualsevol element saborós que tinguem a casa.

Pels dies freds i les butxaques magres de gener, és ideal.

Pastís de patata Dauphinoise

4 patates

300 ml de nata líquida

100 ml de llet

2 ous

Sal i pebre

Nou moscada

Pelem les patates i les tallem tan fines com puguem. És ideal fer-ho amb una mandolina. En una terrina de pírex, un motlle de silicona o una safata de forn antiadherent ample i de parets baixes, anem arrenglerant capes de patata fins a acabar. Batem els ous amb la nata, sal, pebre i una mica de nou moscada i ho incorporem.

Tapem amb paper d’alumini i coem al forn, a 180 ºC, durant una hora.

2014-12-26 13 20 19-1

Llegir-ne més
22 gener 2016

TALLER DE CUINA PER ADOLESCENTS. Flamiche de porros, tomàquets farcits i ensaladilla russa

Cada divendres a la tarda fem un taller de cuina amb adolescents. Sempre em fan acabar el taller amb els pèls de punta i l’espai sembla un Cafarnaüm, però l’endemà ni me’n recordo, més aviat m’enyoro i tinc ganes que torni a arribar divendres a dos quarts de sis.

Aquests dies hem estat cuinant aquestes tres receptes que encapçalen el post.


FLAMICHE

3 porros

Una ceba

30 g de mantega

100 g de formatge emmental

1 rovell

1 ou

Sal i pebre

Per la massa brisa

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

Per la beixamel:

500 ml de llet

50 g de farina

50 g de mantega


 

Fem la beixamel. Torrem la farina amb la mantega, hi aboquem la llet calenta i fem coure fins que agafa cos. Salpebrem i hi afegim nou moscada.

Fem la massa brisa. Arenem la mantega i la farina, afegim l’ou batut i pastem fins aconseguir una massa llisa. Estirem i col·loquem sobre un motlle engreixat i enfarinat. Punxem amb una forquilla perquè no s’apugi.

Coem al forn, en blanc, uns 10-15 minuts, a 180ºC.

Ofeguem els porros i la ceba picada en mantega. Salpebrem. Coem tapat fins que quedin ben poxats. Afegim la beixamel, el rovell d’ou i la meitat del formatge.

Omplim el motlle amb el farcit. Afegim la resta de formatge i enfornem a 180ºC uns 25 minuts. Amb el que queda de massa en fem tires de 5 mm d’ample per decorar el pastís, les pintem amb ou batut i les posem a mitja cocció perquè no quedin massa torrades.

 


TOMÀQUETS FARCITS

12 tomàquets pera

150 g d’arròs basmati

100 g de formatge fresc

200 g de pèsols

Una pastanaga

Alfàbrega

Oli d’oliva i sal


 

Fem una creu als tomàquets i els escaldem, 30 segons. Els refresquem i els pelem.

Bullim l’arròs basmati. Un cop fet, el refresquem i aprofitem l’aigua calenta per bullir la pastanaga pelada i tallada a dauets. També bullim els pèsols. Barregem l’arròs amb les verdures i el formatge esmicolat. Farcim els tomàquets.

Mentrestant fem un pesto: triturem l’alfàbrega amb els pinyons i l’oli.

A la base del plat hi posem el pesto i coronem amb els tomàquets.

 


ENSALADILLA RUSSA

2/3 patates

4 pastanagues

2 ous

20 olives farcides

100 g de pèsols

2 llaunes de tonyina en oli

Per la maionesa:

1 ou

150 ml d’oli d’oliva

Unes gotes de suc de llimona

Sal


 

Fem la maionesa. Simplement posem tots els ingredients en un vas de batedora i batem, sense moure el braç fins que agafi la textura.

Reservem.

Coem les patates amb pell. Pelem les pastanagues i les afegim. Deixem coure uns 25 minuts, depenent de la grandària de les patates. Ara afegim els ous i fem coure 10 minuts més. Escorrem l’aigua i deixem refredar. Reservem les pastanagues i pelem les patates i els ous. Piquem les patates i les pastenagues a dauets, els ous a vuitens i les olives a rodelles.

Posem la patata i les pastanagues en un  bol gran, afegim els pèsols. Afegim tonyina a la maionesa i la triturem per amanir les verdures. Acabem amb els ous durs i les olives.

 

 

 

Llegir-ne més