Som gent de profit. Tapa de rotllet de carbassó amb mató i fruita seca

ADA PARELLADA
28 juliol 2015

Som gent de profit. Tapa de rotllet de carbassó amb mató i fruita seca

A aquestes alçades segur que coneixeu SOMGENTDEPROFIT, l’aplicació i web plena de consells, trucs, idees i receptes per evitar el malbaratament alimentari. http://somgentdeprofit.cat/

Ara a l’estiu, fan propostes de tapes. Receptes divertides, fresques i per compartir amb amics. Poden dur una mica més de feina, però són fàcils i, sobretot, es fan amb pocs ingredients.

En aquest cas, només necessiteu un carbassó, o tros de carbassó, que quedi arraconat per la nevera. A mi em passa tot sovint que obro una llauna de piquillos i no l’acabo sencera. De fet, a casa tinc tot l’exercit de Xin-xans perquè els costa molt el pebrot, qüestió que fa que els costi molt ingerir piquillos. Per contra, a mi m’encanten, aquesta és la raó per la que sempre que n’obro un pot, la meitat del contingut quedi romancejant per la nevera. La solució: fer-ne una salsa, i a sucar pa!

Malgrat la mateixa recepta, ampliada i il·lustrada, la podeu trobar a la web Som Gent de Profit, i de fet jo us recomano moltíssim que hi aneu  a fer una visita, crec oportú penjar-la també al meu bloc, per anar fent soroll i que arribi a quantes més persones millor.

 

ROTLLETS DE CARBASSÓ AMB MATÓ I FRUITA SECA

Tapa de carbassó per Som Gent de Profit

 

Un carbassó

150 g mató

50 g nous

50 g festucs

mitja llauna de piquillos

100 ml d’oli d’oliva 0,4º

un gra d’all

sal i pebre

 

Tallem el carbassó a làmines molt fines. Fem una barreja amb el mató, les nous picades i els festucs picats. Estirem cada làmina de carbassó i la farcim amb una bona cullerada de mató. Ara fem la salsa de piquillos. Piquem l’all i el coem amb els piquillos i un bon raig de vi blanc, lentament, fins evaporar el vi blanc i fins que l’all sigui cuit. Triturem el resultat i emulsionem amb oli. Salpebrem. En el plat posem una base de salsa de piquillos i acabem amb els rotllets a sobre

 

preparant la tapa per ser fotografiada
imatge/prova de com hem fet la foto de la recepta
Llegir-ne més
25 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Pasta

Ja fa tres dies que cuinem junts, i això uneix. Els alumnes em demanen que volen cuinar pasta, i com vols que els digui que no….

La pasta és una magnífica opció i es pot fer de moltíssimes maneres, la qüestió és que no es quedin en només amb la pasta a la bolonyesa

Així que aquest dia hem fet dos tipus de pasta: Tallarines saltades amb tomàquets secs i verdures, i canelons farcits de formatge (una recepta de cara a l’estiu, més fresca i divertida)

Ah! i també hem fet pasta fresca! O sigui, pasta elaborada per nosaltres. I els ha encantat!

 

PASTA FRESCA AMB LLAGOSTINS

IMG_8501

 

500 g de pasta fresca (tallarines)

150 g de tomàquets secs hidratats en oli

dues pastanagues

un carbassó

12 llagostins o gambes llagostineres

Oli d’oliva

Sal

 

Triturem els tomàquets secs i allarguem la salsa amb oli. Fem espaguetis de carbassó i de pastanaga amb l’estri magnífic de fer espaguetis de verdures que al·lucina a tothom.

Bullim les tallarines, deu minuts. És ideal fer les dues preparacions  alhora: bullir tallarines i coure verdures i llagostins.

En una paella suficientment gran (on hi càpiguen les tallarines), hi coem les verdures, un minutet, afegim els llagostins pelats, l’oli de tomàquets secs i la pasta bullida. Donem un parell de cops de paella, salpebrem i servim immediatament.

 

 

CANELONS DE FORMATGE I ALBERGÍNIA

16 plaques de caneló

1 albergínia

100 g de formatge d’untar

100 g de mató

50 g de formatge parmesà ratllat

un grapat de nous

Daus de tomàquet fresc

Germinats de ceba

 

Per la salsa pesto:

Un grapat de fulles d’alfàbrega fresca

Una cullerada sopera de formatge parmesà ratllat

Un grapat de pinyons torrats

150 ml d’oli d’oliva

Sal

 

15_Canelons_formatge_campus_Adolescents

 

Comencem amb l’albergínia. La pelem i la tallem a dauets. La saltem en una paella, amb un raig d’oli generós i una mica de sal, a foc mig fins que veiem que canvia de color, cap a transparent.

Barregem l’albergínia amb els formatges i les nous picades. Salpebrem.

 

Bullim les plaques de canelons, seguint les instruccions del fabricant, i les col·loquem sobre un drap humit, arrenglerades.

Col·loquem una cullerada de barreja de formatges i albergínia al mig de cada caneló. Enrotllem sobre si mateix i posem sobre el plat que els servirem.

Fem el pesto: simplement triturant tots els ingredients.

Acabem el plat, salsant els canelons amb el pesto, afegint-hi uns daus de tomàquet i uns germinats

 

PASTA FETA  A CASA

No tinc foto del procés ni del resultat! Tant concentrats com vam estar preparant-la, però sí que hi ha foto de la Laia enfarinada

15_laia_enfarinada_campus

Fer pasta és tan senzill com barrejar 100 g de farina amb un ou. Pastar fins que quedi una massa homogènia i fina i estirar-la tan com puguem. Llavors, amb un tallapastes, anem fent tires (o làmines o la forma que desitgem). N’anem fent nius i quan la vulguem menjar la bullim en abundant aigua i sal.

 

Llegir-ne més
12 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Carns

Ja som  a la tercera jornada del Campus de cuina per adolescents. L’hem dedicat a les carns, a petició popular.

Hem cuinat mandonguilles clàssiques i un cruixent de confit d’ànec amb verduretes.

La idea és que aprenguin un plat clàssic i un plat més novedós, amb nous ingredients.

 

CRUIXENT D’ÀNEC I VERDURES

 

15_cruixent_Adolescents

 

 

MANDONGUILLES CLÀSSIQUES

les mandonguilles acabades

Per fer les mandonguilles

400 g de carn de porc picada

600 g de carn de vedella picada

1 gra d’all

porradell (o julivert fresc)

1 ou

150 ml de llet

una llesca de pa de pagès

sal i pebre negre

oli per fregir

farina

Aigua o brou de verdures

 

Per al sofregit:

1 ceba gran

2 tomàquets

1 gra d’all

2 patates

 

Per la picada:

Quatre preses de xocolata

un grapat d’avellanes

un parell de carquinyolis o de galetes maria

un raig de vi blanc

 

Per acabar el plat:

Paper d’arròs

 

Comencem fent el sofregit. Com sempre, fem coure lentament la ceba ben picada, amb un raig generós d’oli. Quan sigui bruna, afegim el gra d’all picat i els tomàquets ratllats. Deixem coure fins que el tomàquet tregui el seu oli. En aquest moment, hi abocarem un bon raig de vi blanc i deixarem evaporar. Reservem.

Esqueixem les patates pelades. En fem una incisió i les acabem de trencar amb el ganivet. Les posem al sofregit.

Fem les mandonguilles. Comencem xopant la molla de pa en llet, ho deixem que vagi empapant. En un bol hi posem les carns, sal, pebre, la molla xopada en llet, l’ou batut, julivert picat i all molt picat. Pastem amb les mans fins integrar tots els ingredients. Fem boletes i les arrebossem amb farina. Les fregim en abundant oli calent.  Les anem posant sobre el sofregit de ceba i tomàquet. Les cobrim amb aigua o brou de verdures o pollastre. Fem coure lentament una mitja hora.

Fem una picada amb les avellanes, la xocolata, els carquinyolis i el julivert. Deixatem amb el conyac i una mica del brou de les mandonguilles i aboquem a les mandonguilles. Fem coure deu minuts/quinze minuts més i ja les tindrem a punt.

Per acabar el plat, hem fregit paper d’arròs en abundant oli (s’infla molt ràpidament) i, fora de l’oli, hi hem posat un polsim de farigola en pols

tastem mandonguilles al campus de cuina per adolescents
Els protagonistes a punt de tastar les mandonguilles

 

 

Llegir-ne més
9 juliol 2015

Campus de cuina. Sopes fredes

La segona sessió del Campus de Cuina per Adolescents, vam dedicar-la a les sopes fredes. Són fàcils de fer, saludables i són de plena temporada (sobretot després d’aquests dies que hem passat….)

 

Vam fer quatre sopes. Dues amb cocció i dues sense cocció.

La Laia, l'altra Laia i la Laura tasten les sopes al Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Aquí teniu les receptes i el resultat:

SOPA DE MELÓ

Un meló molt madur

100 ml de salsa de soja

Un pessic de sal

100 ml d’oli d’oliva

El tema és fer la sopa amb aquell meló que gairebé llençaries, que la carn ha canviat de color, ha agafat un to transparent, de tant madur com és.

El pelem i traiem les llavors. El triturem bé, amb la salsa de soja,  l’oli  i la mica de sal. Tastem, i si ja ens agrada, ho posem a refredar.

És importantíssim el complement a la sopa de meló, és a dir, què més hi posem. La veritat és que hi queden molt bé: els làctics, la fruita seca, el pernil i la menta.

En aquest cas hem batut una mica de formatge d’untar i l’hem barrejat amb avellanes picades, sèsam i orenga. Ho hem disposat al plat i ho hem acabat amb unes fulles de rúccula. Repeteixo, però, que la menta hauria estat una millor idea.

 

15_sopa_melo_adolescebts

 

 

 SOPA DE PA AMB TOMÀQUET

8 tomàquets (dels que tinguis, però quant més madurs, millor)

200 g de pa (millor del dia abans….per aprofitar el pa, és clar!)

150 ml d’oli d’oliva

400 ml d’aigua

30 g de sucre (sobretot si els tomàquets són un pèl àcids)

sal

El millor procediment és tallar els tomàquets, esmicolar el pa (pot ser amb crosta i tot), afegir la sal i el sucre, i posar-ho tot en un recipient. Deixem macerar tota una nit. L’endemà, afegim l’aigua i l’oli i triturem bé fins emulsionar.

Però si la idea de fer la sopa se’ns acut una estona abans de dinar o sopar, no patiu. També funciona: barregem tots els ingredients i triturem, això sí, amb molta intensitat fins que quedi una crema fina i emulsionada. Tastem i si veiem que falta una mica de sal, n’afegim. Colem per retirar les possibles llavors i restes de pell dels tomàquets.

Al taller la vam acabar amb pernil tallat menut (per aquella associació infalible del pa amb tomàquet i pernil i uns ous de guatlla bullits (prests en cinc minuts)

 

 


15_sopa-pa-amb-tomàquet

 

 

CREMA DE CARBASSA

1 k de carbassa violí

1 litre de brou de verdures o aigua

1 ceba picada

100 g mantega

sal i pebre

Piquem la ceba i la sofregim amb la mantega en una olla, a foc lent, sense enrossir. Convé que la ceba sigui blanca. Ara, afegim la carbassa pelada i tallada, donem un parell de voltes a foc mig, i hi aboquem el brou o l’aigua. Un cop arrenqui el bull, abaixem el foc i fem coure lentament fins que la carbassa sigui tova. Triturem bé fins que quedi una crema fina i salpebrem al gust.

La servim freda o calenta i, en aquest cas, l’he acompanyat d’una torrada amb mató i un tall prim de carbassó. El punt important és el caminet de porradell, que li dona frescor i un toc punyent

15_crema_Carbassa_campus_Adolescents

 

15_vichysoise_Campus_adolescents

 

VICHYSOISE O EL QUE DIRÍEM “UNA CREMA FREDA DE PORROS”

5 porros

2 patates

50 g de mantega

150 g de nata líquida

Sal

1 litre de brou de verdures o de pollastre

Piquem la part blanca del porro i coem lentament amb la mantega. Quan veiem que el porro s’estova, i sense que agafi color, afegim les patates pelades i tallades i deixem coure uns minuts, a foc lent. Assaonem amb sal i pebre, i cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure lentament durant uns 30 minuts o fins que les patates estiguin ben toves. Triturem bé fins aconseguir una crema fina. Afegim la nata líquida, al darrer moment, o fins i tot, quan la sopa sigui freda.

La vam acabar amb espaguetis de carbassó i de pastanaga. Boníssim

 

15_vichysoise_campus_Adolescents_debò

 

 

I aquí us deixo una de les pràctiques que la Laia va fer al taller: aprendre a saltar una ceba a la paella.

[youtube jAQV92XREi8]

Llegir-ne més

6 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Paella i risotto

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, però ha estat un gran éxit, perquè totes les receptes han sortit boníssimes i els participants s’ho han passat molt bé!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experiència la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. Dependrà del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu és de 100€ tota la setmana o 25€ si veniu un dia o més

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els següents temes:

– Arrossos

– Sopes fredes

– Carn

– Pasta

– Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana
Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents
Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perquè el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocció i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomàquets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un mínim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (només coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gairebé queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gairebé coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desaparèixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tomàquets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arròs i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocció afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts més abans de portar-ho a taula.

Està clar que podem fer el sofregit més ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volgués posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, després, farem el sofregit de ceba i tomàquet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella serà el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, serà el primer que enrossirem (a foc fort) i després ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocció de l’arròs.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents
risotto cremós de bolets i espàrrecs

 

2 cebes

400 g d’arròs (ideal Arborio o Carnaroli, però el que hem fet servir és bomba i queda molt bé)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’espàrrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocció.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem bé i servim. Ha de quedar cremós.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2
Orgulloses del risotto

 

Llegir-ne més
27 juny 2015

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no només són family friendly, sinó que tenen ànim gastronòmic infantil. No cal dir que Semproniana hi és representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a més, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pròleg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes característiques, en la necessitat que els pares facin un esforç per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10€, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’àpat d’un nen.

El primer que sorprèn (bé, a mi no tant…) és la negativa per part del sector (de la restauració, s’entén) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures són un problema. I és que els nens no ho passen bé quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure són dos conceptes totalment allunyats del que un nen entén com a diversió. Quan l’àpat se’ls fa llarg i tediós, es queixen. I això es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseqüència és que tothom pateix, i el primer que pateix és el nen. Però també pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara bé, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’àpat serà plaent i exitós.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en qüestions gastronòmiques. De fet, aquesta és una qüestió fisiològica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neofòbia, és a dir, temor a allò que és nou. És una estratègia desenvolupada per l’organisme de l’ésser humà per evitar intoxicacions i enverinaments gratuïts. Els nens aprenen que un aliment és innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors són els adults que els donen confiança. Per aquesta raó és molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusió, si deixem que l’infant triï el menú, aquest sempre serà molt previsible: molt probablement demanarà els aliments a que està habituat i rebutjarà tot allò que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanació és triar nosaltres el menú que tots menjarem i, sobretot, farem de l’àpat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanació: quan sabem que el plat conté aliments que poden causar rebuig (majoritàriament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versió reduïda del plat, és a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (són molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomàquet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa específica per a cocció a microones, durant cinc minuts, a potència màxima. Les traiem del microones i mirem si són molt dures, simplement exercint una mínima pressió amb els dits. Si veiem que són dures, les tornem a posar al microones tres minuts més.  Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perquè no perdin el seu color original, però poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si són saltades a la paella (primer escaldades i després saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tomàquet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tomàquet és imprescindible, perquè sinó el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Llegir-ne més
20 juny 2015

Bon temps, bones amanides. Una de carxofes i pop, sense feina

Ja sé que no és temps de carxofes, però resulta que hi ha carxofes en conserva que són molt dignes, diria que són molt bones. I les podem fer lluir a una amanida. Les carxofes en conserva sempre tenen un punt de vinagre, per això queden bé a les amanides, on el vinagre sempre hi té un paper estel·lar.

A l’estiu, hi ha d’haver bones amanides, perquè són fresques i vénen molt de gust, però també hi ha moltíssima mandra. Així que aquesta amanida té aquestes dues funcions: oferir un plat fresc, nutritiu perquè conté proteïna i podria ja ser un plat únic o de carmanyola, i que es pot fer amb tota la mandra del món!

 

AMANIDA SANTA MANDRA

2015-01-30 21.28.53.jpg

Barreja d’enciams

un tomàquet d’estiu d’aquells que menjaries sense res més, dolcíssim

Pop ja cuit

Un pot de carxofes en conserva de boníssima qualitat (innegociable)

Un bon grapat d’olives negres sense pinyol

Oli

Sal

Germinats

La única feina que té aquesta amanida és assecar les olives negres (que també podeu prescindir-ne, tot i que hi donen un toc interessant). Es poden assecar de moltes maneres. La més ortodoxa és a 100ºC al forn un parell d’hores, lentament. L’altra manera és a 180ºC, deu minuts. Un cop fredes, les esmicolem amb un morter, en fem pols.

Volia inventar una senyora vinagreta, plena de secrets i idees complicades, com podria ser el gingebre, la pell de la taronja o el coriandre. Però no va ser així, el dia que la vaig fer. Només hi vaig posar oli en abundància i un bon pessic de sal.

Ara, quan la torni a fer, hi posaré un polsim generós de pebre vermell (i si pot ser una mica picant, millor)

La resta de l’elaboració ja es veu a la foto. Simplement amanir amb abundant oli i sal la barreja d’enciams. Afegir-hi el tomàquet a daus, el pop, les carxofes i la pols d’oliva negra. Acabem amb uns germinats.

I a partir d’aquí la imaginació i el que tinguem a la nevera: avellanes, quicos, espàrrecs verds, pebrot verd, blat tendre o trossets de taronja fresca (perquè no!)

 

Llegir-ne més
15 juny 2015

Biltong, un producte ben curiós

Fa uns dies em van fer arribar aquest producte. S’ha estat un temps al rebost, no trobàvem el moment de tastar-lo.

L’altre vespre, estant a casa, teníem poca cosa per entretenir l’amanida i se’m va ocórrer que aquest producte misteriós podria fer-nos un favor.

Val a dir que a alguns membres de la família no li va acabar de fer el pes, però jo el vaig trobar ben curiós i, sobretot, diferent. I anem tan justos de sorpreses, que vaig pensar que bé es mereixia parlar-ne.

És un producte típic de Sud Àfrica. Expliquen els productors que els danesos van arribar a Sud Àfrica al segle XVII i van portar les seves receptes per preparar carn assecada. La preparació consisteix en tires de carn marinades amb vinagre que es deixen assecar amb sal, herbes i espècies. La necessitat de conservar provisions va fer que aquesta mena de menjar es fes molt popular entre els colonitzadors. Biltong és de llarga caducitat, el que va permetre als Voortrekkers viatjar lluny sense necessitat de conservar aliments en fred.

2014-12-07 21.14.14.jpg

El venen com un snack, per tot menjar, per treure el cuc. I en diuen l’snack saludable. Es tracta de vedella marinada i seca. És com si mengéssim fuet, però és de vedella. Ofereixen varis sabors, jo vaig tastar el picant i el d’espècies mediterrànies, però n’hi ha més.

Com a snack té gràcia, però jo el trobo ideal per a complementar plats. Per exemple, una pasta, o un arròs saltats a la paella, amb verdures. O unes verdures saltades. O una crema de carbassa, o per complementar les amanides….com vaig fer jo, amb aquesta senzillíssima i bàsica amanida, de pastanaga i tomàquet. Doncs penseu que gràcies a aquest producte, l’amanida va tenir un aire molt més interessant. Tot i que cal explicar que a l’amanida també hi ha un punt de sabor que no es veu, però sí que es nota al gust: la vinagreta que vaig fer.

2014-12-28 21.04.14.jpg

VINAGRETA INVISIBLE de taronja i mel

Com si es tractés de la tinta invisible, amb la que podem escriure totes les barbaritats del món i quedar impunes. Aquesta vinagreta invisible, té un sabor important, però tampoc no es veu.

Ens cal:

El suc de mitja taronja

una cullerada complerta de mel

vinagre de poma

Pell de taronja

Oli d’oliva

sal

Barregem tots el ingredients, fins a dissoldre totalment la mel i amanim, en aquest cas, unes isolades pastanagues tallades amb el pelador i uns tomàquets de jardí.

Enteneu que aquell vespre, els encenalls de vedella ens salvessin el sopar…..

 

Llegir-ne més
10 juny 2015

Gastrorecup, el sopar contra el malbaratament alimentari

Aquest dimecres dia 17 de juny, a Semproniana celebrem un sopar molt especial. Amb el nom de GASTRORECUP, pretenem deixar palès com d’òptim pot ser un aliment rebutjat per el circuit comercial.

CONVO GASTRORÉCUP_jpeg.jpg

 

QUÈ FAREM

Aquesta nit, el 17 de juny, tots els plats que servirem s’hauran cuinat a partir d’aliments recuperats. I tots els plats els cuinarem amb ànim gastronòmic, amb l’intenció de fer lluir l’aliment tant com en sàpiguem.

QUÈ ÉS UN ALIMENT RECUPERAT?

Considerem un aliment recuperat aquell que està en perfecte estat de consum però que ha estat rebutjat del circuit comercial per:

– S’ha enlletgit, és a dir, ha patit un cop que l’ha macat – modificant la seva aparença original – o ha perdut el color viu que el caracteritza, o ha perdut la seva forma original

– El comerç l’ha retirat per raons de protocol o sistemes de control.

– Ha superat la data de consum preferent, que no de caducitat

– No ha estat acceptat en el circuit comercial per no respondre als paràmetres de qualitat del mercat.

Amb l’ànim de donar visibilitat a aquests productes i qüestionar la sostenibilitat social i econòmica del sistema, proposem GASTRORECUP.

 

PER QUÈ HO FEM?

Ara per ara, GASTRORECUP és un únic sopar, però la iniciativa pretén assolir una periodicitat, per una banda; i, per l’altra, pretén transformar-se en un moviment que uneixi en xarxa al comerç de proximitat i als restaurants. Les grans empreses distribuïdores i els grans centres de producció culinària, tenen uns sistemes establerts per a redirigir els excedents. En canvi, en els petits comerços i els petits restaurants, aquests protocols són febles o inexistents. La nostra lluita contra el malbaratament podria ser més ferma si generéssim una nova xarxa que unís els establiments del barri, recollint prestament els aliments rebutjats dels petits comerços i fent-los útils.

El nostre desig és que els restaurants que creguin en la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari ofereixin periòdicament àpats #gastrorecup i s’uneixin al moviment

EL FUNCIONAMENT DEL SOPAR

Semproniana funcionarà com sempre, en el sentit que ocuparem les taules que els assistents han d’haver reservat amb anterioritat. Adverteixo que a aquestes alçades ja està tot gairebé reservat. Els assistents aniran arribant a partir de les 21h del vespre.

No hi haurà carta, els comensals s’hauran d’adaptar als plats que els servirem: un primer, un segon i unes postres. No podran triar perquè nosaltres tampoc hem pogut triar els aliments que hem cuinat. Com que rebrem els aliments el mateix dia del sopar, no podem avançar quins i quants plats oferirem.

El preu del sopar és de 4€ (en concepte de cost de personal i posada en marxa del local), begudes apart.

No hi haurà parlaments ni discursos. La intenció és que el sopar sigui tan normal com el d’un dia qualsevol. Això sí, a les taules hi trobareu un manifest, una declaració d’intencions per transformar el que és un àpat d’un dia en un moviment.

 

QUI HA COL·LABORAT EN LA IDEA I L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE #GASTRORECUP

Som Gent de Profit

Mireia Barba d’Espigoladors

Noel Garcia d’Spora Sinergies

Plataforma Aprofitem els Aliments

Joan Pluvinet

Oriol Parra

Montse Palacín

I els proveïdors dels aliments rebutjats: Comerciants del Mercat del Ninot, Guzmán Gastronomia, Canal Pastisser, Turris, GranBlau,

 

I per si encara no creieu que totes les accions, per petites que siguin, són necessàries:

“El malbaratament és un problema global, atès que més de 1.300 milions de tones d’aliments es perden globalment des del camp fins als nostres plats. Tan sols a Catalunya llencem cada any més de 260.000 tones de menjar*, i la restauració no n’està exempta, ja que entre un 4% i un 10%  de les compres de menjar d’establiments HORECA acaben a les escombraries innecessàriament.

 

Llegir-ne més
24 maig 2015

Un pastís de xocolata apte per a celíacs

A els Matins de TV3 em demanen que expliqui com enfoquem servir a persones celíaques al restaurant.

Jo els proposo que mentre ho explico els prepararé un pastís de xocolata. Perquè, precisament, és amb les postres on més dificultats troben els celíacs a triar i a estar segurs que el que mengin serà segur.

Us penjo el bloc del programa on es va tractar el tema. L’elaboració del pastís la trobareu més aviat cap al final.

[tv3 5525881]

El tall és llarg perquè es tracta ben bé d’un reportatge, però m’ha semblat molt interessant de penjar perquè cada vegada hi ha més persones afectades per aquesta intolerància i tots hem d’estar atents. O sigui que no ens estarà de més de tenir quatre nocions i escoltar els consells que els experts de plató expliquen.

Com que a plató ho van explicar molt bé però jo vaig anar una mica apurada de temps per explicar bé la recepta, aquí us la deixo perquè tot quedi clar i fàcil. De fet és un pastís molt i molt fàcil.

PASTÍS DE XOCOLATA SENSE GLUTEN

2015-05-22 11.47.06.jpg

200 g de xocolata

150 g de mantega

150 g de sucre

4 ous

50 g de midó de blat de moro (Maizena)

50 g d’ametlla en pols

una culleradeta de canyella

un pessic de sal

Simplement batem els ous amb el sucre. Fonem al microones la mantega amb la xocolata. Unim als ous amb sucre. Afegim l’ametlla en pols, el midó de blat de moro, la sal i la canyella en pols. Barregem suaument fins integrar. Aboquem a un motlle de silicona o un motlle protegit amb paper de forn i coem a 180ºC al forn durant 30 minuts (si ho fem en petits motlles com el de la foto, la cocció es reduirà a 15 minuts)

Jo ho complemento amb una trufa, salsa de xocolata i gerds.

Llegir-ne més