Tapa d'albergínies amb mel per Somgentdeprofit

ADA PARELLADA
4 agost 2015

Tapa d'albergínies amb mel per Somgentdeprofit

Com us deia a les entrades anteriors, he publicat unes receptes de tapes a la web i aplicació http://somgentdeprofit.cat/, que ajuda a donar sortida a petites quantitats d’aliments i restes que corren per la nevera i el rebost. En aquest cas, es tracta de recuperar una albergínia, però també de donar sortida a una bossa d’aquelles que venen de tres remolatxes. Em passa sovint que un cop he fet servir la primera, em costa molt de treure’m de sobre les altres dues, perquè les remolatxes tenen un gust molt intens i cansen (a mi em passa). Un dia menges remolatxa i no en pots menjar l’endemà. De manera que de les tres remolatxes, sempre n’acabo havent de llençar una. I em fa molta ràbia. Per això sempre busco receptes en que el tubercle hi tingui cabuda. I aquí en teniu un exemple.

 

ALBERGÍNIA AMB MEL I CREMA DE REMOLATXA

 

153_TAPA_ALBERGINIA_MEL_somgentdeprofit_modificada

 

1 Albergínia,

Una cullerada de cafè de sal,

50 g mel,

mig litre oli per fregir

 

Per la crema de remolatxa:

2 tomàquets madurs,

1 remolatxa cuita,

1 llesca de pa dur,

50 ml oli d’oliva,

una cullerada sopera de vinagre de vi blanc,

sal

 

Pelem l’albergínia i la tallem a tires un pèl gruixudes. Les posem en aigua amb gel i sal durant uns vint minuts. Les rentem bé i les assequem. Les passem per farina i les fregim amb abundant oli. Quan les traiem de l’oli, les posem sobre un paper absorbent un minut, les passem a un plat i les ruixem amb mel.

Per fer la crema de remolatxa, peleu els tomàquets i retireu les llavors. Tritureu tots els ingredients fins aconseguir una crema fina.

Acompanyeu les albergínies amb la crema de remolatxa

 

ATENCIÓ!! Aquest mes d’agost fan un concurs de tapes amb restes. Les tres millors tapes presentades tindran de premi un lot de productes de Lékué, No badeu!

Llegir-ne més
2 agost 2015

Classe al curs de Ciència i Cuina al Campus Torribera

Vertigen és el que tenia aquell dia. Què dic aquell dia! El vaig començar a tenir uns quants mesos abans, quan en Pere Castells em va trucar per demanar-me si volia participar al Curs de Ciència i Cuina del Campus de l’Alimentació de la UB.

Es tractava d’una classe de quatre hores, QUATRE HORES, adreçada a professionals. Els alumnes – professionals dels bons – eren uns vint-i-cinc. I el professorat, una quarantena, uns professionals de categoria estratosfèrica. No es pot destacar cap nom dels cuiners estrellats perquè els hauria d’anomenar a tots, i no és qüestió d’omplir el post de noms o d’oblidar-ne cap.

El tema que en Pere em va destinar era, aparentment, el més senzill: ELS ESTRIS ANCESTRALS A LA CUINA D’AVUI.

No hi havia química (no massa, vaja), ni física (d’això n’hi havia més). Però el que sí que hi havia era memòria. S’havia d’anar amb peus de plom.

La sessió va anar dedicada als estris, en el sentit que cada plat es basava en un estri dels de sempre, dels que no fallen a les cuines: ganivet, cassola de fang, olla,…i alguna empescada com la sal i la cocció al pa.

Penjo en el post la redacció de totes les receptes, però gairebé no vaig fotografiar-ne cap perquè anàvem una mica a la idea i no teníem temps a perdre. Tot i això, la “Menestra de verdures a la moderna” (com la vam titular) va ser fotografiada al dret  i a l’inrevés per la seva espectacularitat.

 

GANIVET I OLLA. MENESTRA DE VERDURES A LA MODERNA

menestra de verdures a la moderna

15_garguillou_Cenital_torribera

15_garguillou_perfil_torribera

 

15_garguillou_torribera_torribera

 

o   Enoki

o   Shimgi

o   Xampinyons

o   Remolatxa  cuita

o   Puntes d’espàrrecs

o   Carbassa

o   Pastanaga

o   Carbassó

o   Flors de carbassó

o   Mongeta tendra

o   Pell de tomàquet

o   Espinacs tendres

o   Fonoll

o   Flors vermelles

o   Flors blanques

o   Pesto

o   Tomàquet

 

Confitar shimgi: Cobert en oli de gira-sol, a baixa temperatura, uns minuts

Tallar remolatxa en mandolina. Deshidratar al forn dues hores, a 80ºC. Un minut a 180ºC

Escaldar puntes espàrrecs, dos minuts. Refrescar en aigua i gel

Tallar carbassa a daus, buidar-la amb ganivet i escaldar-la amb aigua i gingebre, 3 minuts. Refrescar-la immediatament amb aigua i gel.

Tallar pastanaga a juliana.

Tallar carbassó en mandolina.

Tallar mongeta verda a juliana, escaldar-la en aigua i llima, 1 minut. Refrescar-la immediatament

Tallar flors de carbassó

Escaldar tomàquets. Fregir la pell del tomàquet

Amanir la polpa dels tomàquets amb herbes i oli, i coure al forn a 180º uns deu minuts. Refredar i triturar amb gelcrem. Guardar en biberó

Fregir espinacs tendres. Reservar

Tallar fonoll a mandolina. Conservar cobert amb aigua i cítric

Tallar xampinyons. Cobrir-los amb aigua i llimona

Triturar pesto amb gelcrem.

 

Fer el muntatge del plat:

Pintar la base del plat amb pesto.

Disposar harmònicament totes les verdures cuites, revingudes en un brou de pernil, espesseït amb mantega.

Combinar amb les verdures crues i les flors.

Acabar amb uns punts de pesto i de tomàquet

 

 

CASSOLA DE FANG: SORELLA ESCABETXADA EN TARONJA.

 

15_sorella_marinada_torribera

Un parell de sorelles

Dues taronges

Vinagre de Xerès

Oli d’oliva 0,4º

Sal

Farigola fresca

Llorer

 

Fem juliana de la pell de taronja

Fem suc de les taronges.

Confitem la sorella salpebrada amb oli, lentament. La reservem. Traiem part de l’oli, afegim el suc de taronja i el vinagre. Fem reduir el conjunt, juntament amb la farigola i les fulles de llorer. Conservem a la cassola.

La sorella és més apreciada que el mascle. La podem distingir perquè és més plena, més grassa i perquè té un reflex daurat a les escates

 

Olla: TEST DE CUSCÚS

400 gr. de cuscús integral

1 paquet petit de quicos

2 tomàquets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassó

8 raves

8 tomàquets de jardí

sal

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscús. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscús en una safata i quan l’aigua trenqui elbull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bé i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

Pelem els tomàquets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscús amb els quicos i els tomàquets a dauets. Amanim amb oli de menta.

Acabem amb les miniverduretes

 

Morter: Rablé de conill farcit

4 conills

Puré de patata

Salsa d’escalònies

 

Per la picada:

Xocolata

Anxoves

Pa torrat

Julivert/porradell

 

 

Desossem el conill i traiem els rablés.

Fem la picada. Farcim el rablé amb la picada, lliguem amb fil de bridar. Enfornem 20 minuts a 180ªC

Fem el puré de celeri. Enrossim celeri amb mantega. Salpebrem. Cobrim amb aigua o brou de verdures fins estovar.

Servim el rablé acompanyat del puré de patata i salsa d’escalònies

 

Embolcalls: Pollastre en crostra

Massa de pa:

500 g de farina

300 ml d’aigua

25 g de llevat fresc

Un pessic de sal

 

2 Contracuixes de pollastre per persona

2 pots de llet de coco

Una cullerada sopera de curri

Una mica de gingebre fresc

 

Un apirave

100 g de mantega

Sal

 

Un manat d’espinacs tendres

 

Posem a macerar el pollastre cobert amb la llet de coco, el gingebre tallat a làmines i una mica de sal. Deixem macerar tota la nit.

Fem la crema d’apirave: en una cassola, enrossim l’apirave tallat a dauets, amb la mantega. El cobrim amb aigua o brou de verdures i el coem, lentament, fins que s’estovi. El triturem i el salpebrem. Reservem.

Saltem els espinacs en una paella amb un fil d’oli. Salpebrem i reservem.

Fem la massa de pa: dissolem el llevat en l’aigua i ho aboquem sobre la farina. Pastem fins aconseguir una massa fina.

Estirem la massa i al centre posem espinacs saltats estirats. A sobre hi posem el pollastre tret del líquid del macerat i assecat i tornem a posar espinacs a sobre. Tanquem la massa, fent un farcell. Pintem amb ou batut i enfornem durant 25 minuts, a 180ºC

Reduïm el líquid del macerat fins la tercera part del seu volum i acabem amb una cullerada de curri.

A la base del plat posem una llàgrima de puré de celeri, a sobre la salsa de curri i acabem amb el pollastre empanat.

 

 Cassola com a plat: truita oberta de patates i bolets

  • 8 ous
  • 400 g de barreja de bolets
  • Unes branques de farigola fresca
  • 30 g de ceba deshidratada
  • 200 g de foie gras a daus
  • 16 castanyes pelades
  • 2 patates
  • 1 gra d’all
  • Unes fulles de julivert
  • Oli d’oliva
  • Oli de tòfona
  • Flor de sal

 

És una truita cuita al forn en una cassola (podem  canviar els ingredients segons temporada)

Primer coem la patata. La tallem a làmines molt fines i la coem, al forn, a 180ºC, durant deu minuts, coberta amb una làmina d’oli. Ha de quedar torrada. També la podem fregir. La reservem

Saltem els bolets a una paella amb un fil d’oli, a foc fort, amb un gra d’all i julivert picat, fins que perdin l’aigua. Posem una mica de sal. Reservem.

Col·loquem els ingredients a la cassola per aquest ordre: raig d’oli oliva,patata,barreja de bolets,castanyes laminades,ous batuts,foie i posem al forn fins que qualli, uns cinc minuts, a 180ºC. Retirem del forn i acabem amb  una mica de ceba deshidratada,una mica de flor de sal,farigola fresca i un raig d’oli de tòfona.

 

SAL: Molls a la sal amb salsa de iogurt.

4 molls grans

1 kg de sal grossa

 

1 iogurt

Tàperes

Cogombrets

Ceba tendra

Microvegetals

 

Escatem els molls. En una safata, posem un llit de sal gruixuda, a sobre hi posem els molls i ho cobrim bé amb sal gruixuda. Deixem macerar durant dues hores.

Els espolsem bé la sal i els filetegem.

Fem una salsa de iogurt, simplement barrejant iogurt amb les tàperes picades, els cogombrets picats, la ceba tendra picada i una mica de pebre negre en gra picat.

Fem un cop de bufador per les dues cares dels molls-

A la base del plat posem la salsa de iogurt, a sobre hi posem els filets de moll. Acabem amb una mica d’oli i els microvegetals

 

Llegir-ne més
1 agost 2015

Tapa de torrada amb pollastre esfilagarsat per Somgentdeprofit

Ja sabeu que si per la nevera hi corre mig tomàquet, un tros de pernil dolç, mitja llauneta de tonyina o un pessic d’arròs cuit no ho heu de llençar mai! Abans i en tots els casos, heu de consultar el web o l’aplicació SOM GENT DE PROFIT http://somgentdeprofit.cat/ on hi trobareu magnífiques receptes per donar sortida a aquests bocins. Són bocins incòmodes que acaben sent d’una gran utilitat.

Aquest mes m’hi he estrenat oferint receptes de tapes per a l’estiu. Aquesta que us presento avui és per aprofitar una mica de pollastre cuit, d’aquell pollastre a l’ast de diumenge que no s’acaba d’acabar mai.

A més, aquesta vegada a Somgentdeprofit han posat en marxa un concurs de receptes. Jo faré de jurat. Les tres millors receptes de tapes de reaprofitament que es presentin guanyaran un lot de productes de Lékué. Ja podeu córrer!!

 

TORRADA DE POLLASTRE I ESPINACS CRUIXENTS

155_TAPA_TORRADA_POLLO_somgentdeprofit

 

Unes llesques de pa,

200 g pollastre rostit,

200 g espinacs frescos,

20 g sèsam

 

Per l’allioli:

150 ml oli oliva, 100 ml llet, un gra d’all, una culleradeta de cafè de saL

 

Torrem el pa i reservem. Esfilagarsem el pollastre rostit. Fem un allioli suau. Fregim els espinacs. Muntem la torrada: la untem amb l’allioli, posem el pollastre rostit, acabem amb els espinacs fregits i una mica de sèsam

Llegir-ne més
29 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Postres

I després de l’arròs, de les sopes fredes, de la carn i de la pasta….arriba el dia de la culminació del campus, i està clar, els participants volen que fem postres. I qui els ho ha de negar? Si ens ho hem passat molt bé junts i han estat uns alumnes excel·lents?

En conseqüència: postres al canto. Tot i això els vaig afegir una quiche, perquè em va semblar que una massa salada també els seria d’utilitat.

 

15_campus_adolescents_quiche

 

QUICHE DE VERDURES I XORIÇ

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

Per al farcit:

Verdures que tinguem per la nevera (ja escaldades)

100 g de xoriç

400 g de nata líquida

4 ous

100 g de formatge parmesà

orenga

Comencem per la massa, freguem la farina amb la mantega, fins que desaparegui de la nostra vista (la mantega). Ara hi afegim l’ou i continuem pastant, fins aconseguir una massa fina i elàstica. Jo també hi poso una mica de farigola en pols, perquè tingui una mica més de gust i també una mica de sal. Estirem la massa amb un corró.

Engreixem i enfarinem un motlle rodó individual i el folrem amb la massa estirada. La punxem. La cobrim amb paper de forn i uns cigrons crus i la coem al forn durant deu minuts.

Mentrestant fem el farcit: batem els ous amb la nata líquida, la sal i l’orenga.

Traiem els cigrons i el paper de forn, posem les verdures i el xoriç. Cobrim amb la barreja de nata líquida, ous i orenga. Coem al forn a 180ºC durant uns quinze minuts.

 

COULANT (a petició de tots els participants)

5 rovells d’ou

5 ous

75 g de sucre

250 g de xocolata

250 g de mantega

125 g de farina

Batem els rovells, els ous i el sucre, fins blanquejar. Fonem la mantega i la xocolata al microones. Afegim als ous amb cura. Finalment, afegim la farina tamisada.

Encamisem (engreixem i enfarinem) uns motlles i coem al forn a 180ºC durant exactament vuit minuts. Desemmotllem i servim acompanyat d’un gelat

(No hi ha foto perquè no vam tenir temps de fer-la abans de menjar-nos-ho)

De coulants n’hi ha de dos tipus: els ben fets i els fets per els que no en saben. Els ben fets són d’una complexitat extrema, s’ha de congelar una trufa i posar-la centrada enmig d’una massa de pa de pessic de xocolata. Enfornar fins coure la massa del pa de pessic, que alhora farà fondre la trufa congelada.

Els fets per els que no en saben és la recepta que us proposo, que no deixa de ser una massa molt líquida que es menja gairebé crua.

 

Llegir-ne més
28 juliol 2015

Som gent de profit. Tapa de rotllet de carbassó amb mató i fruita seca

A aquestes alçades segur que coneixeu SOMGENTDEPROFIT, l’aplicació i web plena de consells, trucs, idees i receptes per evitar el malbaratament alimentari. http://somgentdeprofit.cat/

Ara a l’estiu, fan propostes de tapes. Receptes divertides, fresques i per compartir amb amics. Poden dur una mica més de feina, però són fàcils i, sobretot, es fan amb pocs ingredients.

En aquest cas, només necessiteu un carbassó, o tros de carbassó, que quedi arraconat per la nevera. A mi em passa tot sovint que obro una llauna de piquillos i no l’acabo sencera. De fet, a casa tinc tot l’exercit de Xin-xans perquè els costa molt el pebrot, qüestió que fa que els costi molt ingerir piquillos. Per contra, a mi m’encanten, aquesta és la raó per la que sempre que n’obro un pot, la meitat del contingut quedi romancejant per la nevera. La solució: fer-ne una salsa, i a sucar pa!

Malgrat la mateixa recepta, ampliada i il·lustrada, la podeu trobar a la web Som Gent de Profit, i de fet jo us recomano moltíssim que hi aneu  a fer una visita, crec oportú penjar-la també al meu bloc, per anar fent soroll i que arribi a quantes més persones millor.

 

ROTLLETS DE CARBASSÓ AMB MATÓ I FRUITA SECA

Tapa de carbassó per Som Gent de Profit

 

Un carbassó

150 g mató

50 g nous

50 g festucs

mitja llauna de piquillos

100 ml d’oli d’oliva 0,4º

un gra d’all

sal i pebre

 

Tallem el carbassó a làmines molt fines. Fem una barreja amb el mató, les nous picades i els festucs picats. Estirem cada làmina de carbassó i la farcim amb una bona cullerada de mató. Ara fem la salsa de piquillos. Piquem l’all i el coem amb els piquillos i un bon raig de vi blanc, lentament, fins evaporar el vi blanc i fins que l’all sigui cuit. Triturem el resultat i emulsionem amb oli. Salpebrem. En el plat posem una base de salsa de piquillos i acabem amb els rotllets a sobre

 

preparant la tapa per ser fotografiada
imatge/prova de com hem fet la foto de la recepta
Llegir-ne més
25 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Pasta

Ja fa tres dies que cuinem junts, i això uneix. Els alumnes em demanen que volen cuinar pasta, i com vols que els digui que no….

La pasta és una magnífica opció i es pot fer de moltíssimes maneres, la qüestió és que no es quedin en només amb la pasta a la bolonyesa

Així que aquest dia hem fet dos tipus de pasta: Tallarines saltades amb tomàquets secs i verdures, i canelons farcits de formatge (una recepta de cara a l’estiu, més fresca i divertida)

Ah! i també hem fet pasta fresca! O sigui, pasta elaborada per nosaltres. I els ha encantat!

 

PASTA FRESCA AMB LLAGOSTINS

IMG_8501

 

500 g de pasta fresca (tallarines)

150 g de tomàquets secs hidratats en oli

dues pastanagues

un carbassó

12 llagostins o gambes llagostineres

Oli d’oliva

Sal

 

Triturem els tomàquets secs i allarguem la salsa amb oli. Fem espaguetis de carbassó i de pastanaga amb l’estri magnífic de fer espaguetis de verdures que al·lucina a tothom.

Bullim les tallarines, deu minuts. És ideal fer les dues preparacions  alhora: bullir tallarines i coure verdures i llagostins.

En una paella suficientment gran (on hi càpiguen les tallarines), hi coem les verdures, un minutet, afegim els llagostins pelats, l’oli de tomàquets secs i la pasta bullida. Donem un parell de cops de paella, salpebrem i servim immediatament.

 

 

CANELONS DE FORMATGE I ALBERGÍNIA

16 plaques de caneló

1 albergínia

100 g de formatge d’untar

100 g de mató

50 g de formatge parmesà ratllat

un grapat de nous

Daus de tomàquet fresc

Germinats de ceba

 

Per la salsa pesto:

Un grapat de fulles d’alfàbrega fresca

Una cullerada sopera de formatge parmesà ratllat

Un grapat de pinyons torrats

150 ml d’oli d’oliva

Sal

 

15_Canelons_formatge_campus_Adolescents

 

Comencem amb l’albergínia. La pelem i la tallem a dauets. La saltem en una paella, amb un raig d’oli generós i una mica de sal, a foc mig fins que veiem que canvia de color, cap a transparent.

Barregem l’albergínia amb els formatges i les nous picades. Salpebrem.

 

Bullim les plaques de canelons, seguint les instruccions del fabricant, i les col·loquem sobre un drap humit, arrenglerades.

Col·loquem una cullerada de barreja de formatges i albergínia al mig de cada caneló. Enrotllem sobre si mateix i posem sobre el plat que els servirem.

Fem el pesto: simplement triturant tots els ingredients.

Acabem el plat, salsant els canelons amb el pesto, afegint-hi uns daus de tomàquet i uns germinats

 

PASTA FETA  A CASA

No tinc foto del procés ni del resultat! Tant concentrats com vam estar preparant-la, però sí que hi ha foto de la Laia enfarinada

15_laia_enfarinada_campus

Fer pasta és tan senzill com barrejar 100 g de farina amb un ou. Pastar fins que quedi una massa homogènia i fina i estirar-la tan com puguem. Llavors, amb un tallapastes, anem fent tires (o làmines o la forma que desitgem). N’anem fent nius i quan la vulguem menjar la bullim en abundant aigua i sal.

 

Llegir-ne més
12 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Carns

Ja som  a la tercera jornada del Campus de cuina per adolescents. L’hem dedicat a les carns, a petició popular.

Hem cuinat mandonguilles clàssiques i un cruixent de confit d’ànec amb verduretes.

La idea és que aprenguin un plat clàssic i un plat més novedós, amb nous ingredients.

 

CRUIXENT D’ÀNEC I VERDURES

 

15_cruixent_Adolescents

 

 

MANDONGUILLES CLÀSSIQUES

les mandonguilles acabades

Per fer les mandonguilles

400 g de carn de porc picada

600 g de carn de vedella picada

1 gra d’all

porradell (o julivert fresc)

1 ou

150 ml de llet

una llesca de pa de pagès

sal i pebre negre

oli per fregir

farina

Aigua o brou de verdures

 

Per al sofregit:

1 ceba gran

2 tomàquets

1 gra d’all

2 patates

 

Per la picada:

Quatre preses de xocolata

un grapat d’avellanes

un parell de carquinyolis o de galetes maria

un raig de vi blanc

 

Per acabar el plat:

Paper d’arròs

 

Comencem fent el sofregit. Com sempre, fem coure lentament la ceba ben picada, amb un raig generós d’oli. Quan sigui bruna, afegim el gra d’all picat i els tomàquets ratllats. Deixem coure fins que el tomàquet tregui el seu oli. En aquest moment, hi abocarem un bon raig de vi blanc i deixarem evaporar. Reservem.

Esqueixem les patates pelades. En fem una incisió i les acabem de trencar amb el ganivet. Les posem al sofregit.

Fem les mandonguilles. Comencem xopant la molla de pa en llet, ho deixem que vagi empapant. En un bol hi posem les carns, sal, pebre, la molla xopada en llet, l’ou batut, julivert picat i all molt picat. Pastem amb les mans fins integrar tots els ingredients. Fem boletes i les arrebossem amb farina. Les fregim en abundant oli calent.  Les anem posant sobre el sofregit de ceba i tomàquet. Les cobrim amb aigua o brou de verdures o pollastre. Fem coure lentament una mitja hora.

Fem una picada amb les avellanes, la xocolata, els carquinyolis i el julivert. Deixatem amb el conyac i una mica del brou de les mandonguilles i aboquem a les mandonguilles. Fem coure deu minuts/quinze minuts més i ja les tindrem a punt.

Per acabar el plat, hem fregit paper d’arròs en abundant oli (s’infla molt ràpidament) i, fora de l’oli, hi hem posat un polsim de farigola en pols

tastem mandonguilles al campus de cuina per adolescents
Els protagonistes a punt de tastar les mandonguilles

 

 

Llegir-ne més
9 juliol 2015

Campus de cuina. Sopes fredes

La segona sessió del Campus de Cuina per Adolescents, vam dedicar-la a les sopes fredes. Són fàcils de fer, saludables i són de plena temporada (sobretot després d’aquests dies que hem passat….)

 

Vam fer quatre sopes. Dues amb cocció i dues sense cocció.

La Laia, l'altra Laia i la Laura tasten les sopes al Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Aquí teniu les receptes i el resultat:

SOPA DE MELÓ

Un meló molt madur

100 ml de salsa de soja

Un pessic de sal

100 ml d’oli d’oliva

El tema és fer la sopa amb aquell meló que gairebé llençaries, que la carn ha canviat de color, ha agafat un to transparent, de tant madur com és.

El pelem i traiem les llavors. El triturem bé, amb la salsa de soja,  l’oli  i la mica de sal. Tastem, i si ja ens agrada, ho posem a refredar.

És importantíssim el complement a la sopa de meló, és a dir, què més hi posem. La veritat és que hi queden molt bé: els làctics, la fruita seca, el pernil i la menta.

En aquest cas hem batut una mica de formatge d’untar i l’hem barrejat amb avellanes picades, sèsam i orenga. Ho hem disposat al plat i ho hem acabat amb unes fulles de rúccula. Repeteixo, però, que la menta hauria estat una millor idea.

 

15_sopa_melo_adolescebts

 

 

 SOPA DE PA AMB TOMÀQUET

8 tomàquets (dels que tinguis, però quant més madurs, millor)

200 g de pa (millor del dia abans….per aprofitar el pa, és clar!)

150 ml d’oli d’oliva

400 ml d’aigua

30 g de sucre (sobretot si els tomàquets són un pèl àcids)

sal

El millor procediment és tallar els tomàquets, esmicolar el pa (pot ser amb crosta i tot), afegir la sal i el sucre, i posar-ho tot en un recipient. Deixem macerar tota una nit. L’endemà, afegim l’aigua i l’oli i triturem bé fins emulsionar.

Però si la idea de fer la sopa se’ns acut una estona abans de dinar o sopar, no patiu. També funciona: barregem tots els ingredients i triturem, això sí, amb molta intensitat fins que quedi una crema fina i emulsionada. Tastem i si veiem que falta una mica de sal, n’afegim. Colem per retirar les possibles llavors i restes de pell dels tomàquets.

Al taller la vam acabar amb pernil tallat menut (per aquella associació infalible del pa amb tomàquet i pernil i uns ous de guatlla bullits (prests en cinc minuts)

 

 


15_sopa-pa-amb-tomàquet

 

 

CREMA DE CARBASSA

1 k de carbassa violí

1 litre de brou de verdures o aigua

1 ceba picada

100 g mantega

sal i pebre

Piquem la ceba i la sofregim amb la mantega en una olla, a foc lent, sense enrossir. Convé que la ceba sigui blanca. Ara, afegim la carbassa pelada i tallada, donem un parell de voltes a foc mig, i hi aboquem el brou o l’aigua. Un cop arrenqui el bull, abaixem el foc i fem coure lentament fins que la carbassa sigui tova. Triturem bé fins que quedi una crema fina i salpebrem al gust.

La servim freda o calenta i, en aquest cas, l’he acompanyat d’una torrada amb mató i un tall prim de carbassó. El punt important és el caminet de porradell, que li dona frescor i un toc punyent

15_crema_Carbassa_campus_Adolescents

 

15_vichysoise_Campus_adolescents

 

VICHYSOISE O EL QUE DIRÍEM “UNA CREMA FREDA DE PORROS”

5 porros

2 patates

50 g de mantega

150 g de nata líquida

Sal

1 litre de brou de verdures o de pollastre

Piquem la part blanca del porro i coem lentament amb la mantega. Quan veiem que el porro s’estova, i sense que agafi color, afegim les patates pelades i tallades i deixem coure uns minuts, a foc lent. Assaonem amb sal i pebre, i cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure lentament durant uns 30 minuts o fins que les patates estiguin ben toves. Triturem bé fins aconseguir una crema fina. Afegim la nata líquida, al darrer moment, o fins i tot, quan la sopa sigui freda.

La vam acabar amb espaguetis de carbassó i de pastanaga. Boníssim

 

15_vichysoise_campus_Adolescents_debò

 

 

I aquí us deixo una de les pràctiques que la Laia va fer al taller: aprendre a saltar una ceba a la paella.

[youtube jAQV92XREi8]

Llegir-ne més

6 juliol 2015

Campus de cuina per adolescents. Paella i risotto

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, però ha estat un gran éxit, perquè totes les receptes han sortit boníssimes i els participants s’ho han passat molt bé!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experiència la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. Dependrà del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu és de 100€ tota la setmana o 25€ si veniu un dia o més

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els següents temes:

– Arrossos

– Sopes fredes

– Carn

– Pasta

– Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana
Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents
Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perquè el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocció i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomàquets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un mínim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (només coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gairebé queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gairebé coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desaparèixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tomàquets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arròs i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocció afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts més abans de portar-ho a taula.

Està clar que podem fer el sofregit més ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volgués posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, després, farem el sofregit de ceba i tomàquet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella serà el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, serà el primer que enrossirem (a foc fort) i després ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocció de l’arròs.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents
risotto cremós de bolets i espàrrecs

 

2 cebes

400 g d’arròs (ideal Arborio o Carnaroli, però el que hem fet servir és bomba i queda molt bé)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’espàrrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocció.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem bé i servim. Ha de quedar cremós.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2
Orgulloses del risotto

 

Llegir-ne més
27 juny 2015

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no només són family friendly, sinó que tenen ànim gastronòmic infantil. No cal dir que Semproniana hi és representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a més, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pròleg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes característiques, en la necessitat que els pares facin un esforç per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10€, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’àpat d’un nen.

El primer que sorprèn (bé, a mi no tant…) és la negativa per part del sector (de la restauració, s’entén) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures són un problema. I és que els nens no ho passen bé quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure són dos conceptes totalment allunyats del que un nen entén com a diversió. Quan l’àpat se’ls fa llarg i tediós, es queixen. I això es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseqüència és que tothom pateix, i el primer que pateix és el nen. Però també pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara bé, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’àpat serà plaent i exitós.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en qüestions gastronòmiques. De fet, aquesta és una qüestió fisiològica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neofòbia, és a dir, temor a allò que és nou. És una estratègia desenvolupada per l’organisme de l’ésser humà per evitar intoxicacions i enverinaments gratuïts. Els nens aprenen que un aliment és innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors són els adults que els donen confiança. Per aquesta raó és molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusió, si deixem que l’infant triï el menú, aquest sempre serà molt previsible: molt probablement demanarà els aliments a que està habituat i rebutjarà tot allò que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanació és triar nosaltres el menú que tots menjarem i, sobretot, farem de l’àpat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanació: quan sabem que el plat conté aliments que poden causar rebuig (majoritàriament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versió reduïda del plat, és a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (són molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomàquet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa específica per a cocció a microones, durant cinc minuts, a potència màxima. Les traiem del microones i mirem si són molt dures, simplement exercint una mínima pressió amb els dits. Si veiem que són dures, les tornem a posar al microones tres minuts més.  Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perquè no perdin el seu color original, però poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si són saltades a la paella (primer escaldades i després saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tomàquet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tomàquet és imprescindible, perquè sinó el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Llegir-ne més