Em vendria els meus calçons per un plat de macarrons

ADA PARELLADA
16 maig 2015

Em vendria els meus calçons per un plat de macarrons

És una cançó que sempre m’ha repicat a la memòria. De tant en tant, em descobreixo taralejant-la. La trobo tan innocent, tan tendra i, alhora, tan dramàtica….Entenc que els calçons que protagonitzen la cançó formen part de l’escardalenc patrimoni de l’autor i també entenc que els macarrons no són d’aquells excelsos, simplement són macarrons, menjar.

Malgrat els calçons ja no propis del nostre armari i que per el preu que podem comprar els macarrons potser ja no justificaria quedar-nos sense la única peça de roba que ens tapa les vergonyes, hi ha plats dels que no es pot prescindir, sigui quina sigui la teva edat, nivell econòmic i circumstàncies col·laterals. I aquest plat, en el meu cas, són aquests macarrons amb tomàquets secs i alfàbrega

 

MACARRONS AMB TOMÀQUETS SECS I ALFÀBREGA

2015-01-23 15.12.39.jpg

400 g de rigatone

200 g de tomàquets secs rehidratats amb oli i herbes

una ceba gran

dos grans d’all

un raig de vi blanc

un manat d’alfàbrega

Formatge parmesà al gust

sal

 

Anem a veure, el tema és senzill, molt.

Fem un sofregit de ceba i all, tot picat, lentament, fins que la ceba quedi ben cuita. Afegim un bon raig de vi blanc i esperem que evapori. Triturem els tomàquets secs i ho barregem amb el sofregit. Afegim una mica de sal. Bullim els rigatone al dente, deu minuts. Immediatament els barregem amb els sofregit de tomàquets secs.

Emplatem i acabem amb l’alfàbrega fresca picada i el parmesà al gust.

 

Llegir-ne més
7 maig 2015

Visita a l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme de Sant Pol

Ja fa un parell de setmanes, però amb el brogit de Sant Jordi, no havia pogut fer-ne la crònica, vaig anar a visitar l’Escola Universitària d’hoteleria de Sant Pol. A la visita vaig coincidir amb en Jordi Àvila, la Nuni Soto i la Sara Cadenas.

De manera que érem una colla de blocaires, ficant el nas a les cassoles.

El motiu de la visita era tastar els plats de la setmana de la primavera, una mena de concurs entre els alumnes per elaborar els plats que es presenten al restaurant durant una setmana.

Vam veure l’escola de dalt a baix, i vam entendre com n’és d’important allò que l’escola destaca en quant a formació: tot el que fan els alumnes té una repercussió real, immediata. L’escola és un hotel i funciona com a tal, per tant, tot el que cuinen es menja i se serveix. Per això la seva filosofia és “aprendre fent”. 

La formació és extensa, treballen tots els sectors de l’hotel: la cuina, la recepció, la sala, el bar.

 

 

2015-04-21 13.41.05-1.jpg
la cuina en ple brogit
2015-04-21 11.57.13.jpg
Els artistes de la Setmana Gastronòmica de Primavera

 

CARPACCIO DE POP SOBRE CRISTALL DE MADUIXES AMB GELAT DE MARACUIÀ

Oriol Gómez

2015-04-21 12.08.41.jpg
El primer plat

1 pop

un parell de maduixes deshidratades

250 d’isomalt

gelat de maracuià

1 llimona

5 cl de vinagre forum chardonnay

15 cl d’oli d’oliva

sal

1 manat de rúcula

 

100 g de farina

75 g de mantega

Netegem el pop i el bullim. El congelem i el tallem ben prim, amb l’ajuda d’una mandolina. Reservem

Preparem el cristall de maduixes: Escalfem l’isomalt amb una mica d’aigua. Afegim les maduixes picades i escampem sobre un silpad. Reservem

Fem una vinagreta, barrejant el suc de llimona, el vinagre, sal i oli d’oliva

Ara preparem un crumble, barrejant la farina, la mantega, el sucre i una mica de sal. FEm una massa, l’estirem i coem uns 15 minuts a 180ºC. Llavors, el trenquem perquè tingui textura de crumble.

muntem el plat. Posem una base de rúcula, amanim amb la vinagreta, cobrim amb el carpaccio de pop i acabem amb un gelat de maracuià

2015-04-21 12.21.26.jpg
Crema de carxofes amb ravioli de llagostí

 

 CREMA DE CARXOFES AMB FORMATGE CREMÓS I LLAGOSTÍ

(i una subrecepta de com s’elabora el mascarpone)

2 kg de carxofes

2 porros

4 llagostins

1 cullerada de nata líquida

2 litres d’aigua

1 cullerada de postres de sal

un pessic generós de pebre

un manat picat de porradell

50 g de formatge cremós o mascarpone

oli d’oliva

Guardem un parell de carxofes per tallar-les ben fines i en en fem xips. Les fregim. Reservem.

Sofregim el porro talladet amb un bon raig d’oli. Afegim les carxofes netes, fem un parell de voltes i les cobrim amb l’aigua. Les fem coure fins que són toves. Les triturem i les passem per un colador perquè quedi una crema ben fina. Salpebrem. Afegim la cullerada de nata líquida.

col·loquem els llagostins entre dues làmines de plàstic film, les premem fins que queden ben fines. Congelem.

Al moment de servir, disposem el carpaccio de llagostins en la base del plat. A sobre una cullerada de formatge cremós, acabem amb unes xips de carxofes i servim la crema de carxofes davant el client

 

Una subrecepta: fer mascarpone

Mai m’havia plantejat fer mascarpone, per això em va agradar que m’ho expliquessin (sempre pensant que és un mascarpone casolà o de solució i emergència).

Per 500 ml de nata líquida, necessitem una cullerada de suc de llimona.

Simplement escalfem la nata líquida a 85ºC i, fora del foc, aboquem la cullerada de nata líquida. Barregem amb una cullera de fusta. Deixem refredar a temperatura ambient. Preparem un colador amb una tela de cotó i aboquem la barreja de nata i llimona a sobre. Deixem que precipiti durant un dia. El resultat és un mascarpone casolà.

 

LLOM DE BACALLÀ AL TOC DE MEL I MOSTASSA AMB COMPOTA DE POMA

Adrià Romeu

4 lloms de bacallà

4 cullerades de mel

3 cullerades de vinagre de vi blanc

1 cullerada de mostassa a l’antiga

4 cullerades d’oli d’oliva verge

2 branques de romaní

2 branques de julivert

2 pomes

sal i pebre

Coem la mel, el vinagre de vi blanc i la mostassa fins que fongui. Afegim l’oli d’oliva i emulsionem. Fora del foc afegim el julivert desfullat i ben picat.

Pelem i tallem les pomes i les fem bullir, simplement cobertes d’aigua i una mica de llimona. Fem coure uns 15 minuts. Triturem bé.

Enfarinem lleugerament el bacallà i el fregim.

Repartim als plats immediatament, acompanyem amb la compota de poma i acabem amb la salsa de mostassa calenta.

Acabem amb unes branques de romaní.

 

 

2015-04-21 12.48.29.jpg
En Jordi Àvila fotografiant el plat de bacallà

 

REINTERPRETACIÓ DEL CLÀSSIC DE MADUIXA I PLÀTAN

Sergio Sanchís

150 g de maduixa

150 g de plàtan

170 g de sucre

75 g de dextrosa

250 ml de llet

150 g de nata

450 g de clares d’ou

2 cullerades d’estabilitzant

galeta

agar-agar

sal Maldon

cobertura de xocolata

60 g de farina d’ametlla

20 g de de farina

40 g de granadina

60 g de iogurt en pols

2 càrregues de sifó

 

2015-04-21 12.57.21.jpg
Les postes, espectaculars

Per el gelat de plàtan: Batre 150 g de clares amb l’esbatiitzant, 100 g de sucre i la dextrosa. Posar la llet i la nata quan estigui la barreja anterior ben airejada, i després el plàtan ben barrejat amb una mica de llet o nata perquè es dissolgui amb facilitat. Finalment posar a la geladora amb el motor ja en marxa.

Per el bescuit de iogurt: barrejar 300 g de clares d’ou, la farina d’ametlla, la farina, la granadina i el iogurt en pols. Fer tres forats a la base del vas de plàstic. Carregar el sifó amb les dues càrregues i omplir el vas 1/3 part i posar-ho un minut al microones a 600WW

Púdding de maduixa: Tallar la maduixa a trossos no molt petits i barrejar-ho amb almívar i agar-agar. Col·locar-ho a motlles rodons amb una base de galeta.

Placa de xocolata: Fondre la xocolata al bany maria i just abans d’extendre-ho en fines plaques, afegir els cristalls de Sal Maldon

Emplatat: Col·locar com a centre el biscuit de iogurt i anar posant segons els colors tot al voltant: el gelat en quenelle i el pudding de maduixa amb la galeta escampada. Es pot acabar amb cacau en pols.

 

2015-04-21 13.28.54.jpg
Els quatre participants al BlogTrip: la Sara de Cocina para Emancipados, la Nuni de Cuinetes, en Jordi de Sentits i jo mateixa.

 

I SI HEU ARRIBAT FINS AQUÍ…..HEU DE SABER QUE….

L’Escola d’Hoteleria de Sant Pol fa un sorteig d’un dinar per a dues persones, a l’Hotel Gran Sol, entre tots els que feu un comentari al meu bloc.

O sigui que….feu comentaris!

Avui és dia 7 de maig. Farem el sorteig dilluns dia 11 de maig, a les 12 del migdia, entre tots els comentaris rebuts (espero que siguin molts!!)

Endavant!!

Llegir-ne més
2 maig 2015

Una màster class de gastronomia o de jardineria?

I per acabar l’atapeïda setmana de Sant Jordi vaig anar a fer una màster class al Hand Made Festival, el festival del DIY, la tendència més de moda. Fes-t’ho tu mateix!

Aquest any he tingut l’honor de ser padrina, de la part de cuina, juntament amb Lady Crochet, Rafael Vives, Ana Díez, Beth Rodergas i Elena Roche.

2015-04-25 15.54.24.jpg
Aquí, tots els padrins en fila

Em van demanar de fer una màster class. I com sempre, costa de trobar allò que a la gent li pugui agradar, sigui fàcil i sobretot, sigui resultón. A l’estar envoltats de coses maques, el repte era dels difícils.

Vaig optar per allò que potser ja m’heu vist fer algunes altres vegades, però que sempre és un èxit i encara sorprèn. Em refereixo a la cuina en testos.

Un simple test, estàndard, dels de terra cuita amb un forat a la base, pot transformar-se en una gran proposta culinària, gastronòmica i estilística.El test serveix com a suport, com a contenidor, però també és una cassola ideal, perquè distribueix bé la calor i els aliments es couen bé. L’únic inconvenient és el forat que tenen, que se soluciona protegint el test amb un paper de forn. El paper de forn també ajuda a evitar que l’ingredient toqui directament amb el material del test, que és porós i ens pot fer angúnia.

IMG_8599

 

Els plats que vaig mostrar van ser:

Una amanida de cuscús amb verdures

Un aperitiu de meló i seitó

Un pa de pessic amb crema de formatge

 

 

IMG_8626

 

IMG_8600

IMG_8603

IMG_8605

IMG_8609

IMG_8610

 

 

IMG_8640

image.jpg
Aquesta foto me la va fer en Carles Plana

 APERITIU DE MELÓ I SEITÓ

Per fer aquest aperitiu no es necessita recepta, ja que es tracta simplement d’embolicar un tros de meló amb un seitó en vinagre i clavar-ho a una broqueta. Posem una rodona de porexpan, per poder clavar-hi les broquetes i per tapar-ho posem una mica de julivert o de col, en aquest cas.

IMG_8643

 

CUSCÚS AMB VERDURES

Aquest plat el trobareu moltes vegades al bloc, perquè el fem a Semproniana, no obstant, us el torno a escriure, perquè no hàgiu de buscar-ho!

 

Per a quatre persones

400 gr. de cuscús integral

1 paquet petit de quicos

2 tomàquets pera

8 mini pastanagues

4 mini blat de moro

4 mini carbassó

8 raves

8 tomàquets de jardí

sal

oli d’oliva

Unes fulles de col

 

per l’oli de menta

un manat de menta

150 ml d’oli d’oliva

 

Rehidratem el cuscús. Simplement fem bullir 600 ml d’aigua amb dues cullerades soperes d’oli d’oliva i una culleradeta de sal. Estirem el cuscús en una safata i quan l’aigua trenqui el bull, la vessem per sobre. Quan absorbeixi tota l’aigua, amb una forquilla separem els grans.

Fem l’oli de menta. Escaldem les fulles de menta, en aigua bullint, les escorrem bé i les assequem amb un paper de cuina. Les triturem amb l’oli d’oliva.

pelem els tomàquets, traiem les llavors i els tallem a dauets.

Barregem el cuscús amb els quicos i els tomàquets a dauets. Amanim amb oli de menta.

IMG_8645

 

 

Llegir-ne més
1 maig 2015

Cuina de supervivència a Barberà del Vallès

O com menjar de manera saludable amb un pressupost molt reduït.

Ja us he comentat que la setmana de Sant Jordi ha estat farcida d’activitats gastronòmiques dins i fora del Semproniana. Una d’elles va ser divendres i va consistir en una  xerrada/taller de cuina a la Fundació Barberà Promoció a la fantàstica Torre d’en Gorgs.

IMG_8587

Es tracta d’una entitat ubicada a Barberà del Vallés i que es dedica fonamentalment a  implementar polítiques actives d’ocupació per ajudar a les persones aturades a trobar una feina o  iniciar un itinerari formatiu i/o professional per tal d’aconseguir la seva inserció, i que treballa per reforçar la igualtat d’oportunitats. 

IMG_8588
Aquest són els plats que vam elaborar (i assaborir) amb pocs ingredients i fent volar la creativitat.

El repte era ajudar a aquestes persones a elaborar  una dieta equilibrada i imaginativa amb pocs mitjans i potenciar les seves competències en el camp de la gastronomia. I com veieu a la foto, es va assolir en escreix.

Abans d’entrar en matèria, vaig repartir paper i llapis i els vaig demanar que fessin una planificació setmanal dels seus àpats, intentant que els menús fossin variats i continguessin els diferents grups d’aliments (verdures,  llegums, carn, peix,  oli d’oliva,  cereals,  lactis,  fruita fresca,  fruita seca…)que aporten els nutrients bàsics que necessita el nostre organisme (proteïnes,  hidrats de carboni, greixos o lípids, vitamines, minerals…). Aquest pas és fonamental perquè ens permet elaborar una llista de la compra molt específica (tant des del punt de vista econòmic com nutricional) que es pugui adaptar a un pressupost tancat i que no deixi cabuda a la improvisació, que sovint és el forat pel que s’escola una bona part dels diners destinats a la alimentació.

IMG_8535

Era important que aquesta planificació fos realista i  s’adaptés als recursos disponibles i que, abans de realitzar-la, es fes una inspecció prèvia de tot allò que encara tenim a la nevera i el rebost, per tal de donar-li sortida comprant el necessari per complementar-ho. D’altra banda, per aconseguir optimitzar aquests recursos i no malbaratar, també és molt important que aquesta planificació contempli el “reciclatge” o re-aprofitament dels excedents alimentaris de algunes de les preparacions: ja sabem què, si fem brou per a preparar una sopa, disposarem de carn per a  fer croquetes o canelons;  cigrons i verdures que es poden convertir en un altre primer plat en forma de crema, humus o saltejat de verdures i llegums, etc.

L’altre consell alhora de fer la compra és tenir cura en les ofertes, especialment les que ens fan adquirir més quantitat de la que som capaços de consumir (els temptadors 2 per 1), tot i que en productes frescos de temporada que trobem a preus molt competitius, és molt interessant poder aprofitar-los per fer rebost o fons de nevera: si aquell dies hi ha un peix blau com sardines, barat o sorell, molt econòmic, per comptes de comprar només la ració planificada, podem doblar la quantitat, fregir-ho tot en una tongada aprofitant que està fresc i, amb el que sobri fer-ne un escabetx que ens pot durar refrigerat uns 15 dies. Fer conserves de temporada de productes que consumim molt i que en determinades èpoques de l’any estan molt cars, també és una opció molt recomanable.

Un cop analitzats i comentats alguns dels menús elaborats pels assistents  i donats aquests consells de compra, vam passar al segon punt de la jornada: la projecció de diapositives amb diferents receptes i preparacions que, partint de matèries primeres econòmiques, ens permeten assolir resultats molt competents i  apetitosos que els pugessin servir d’inspiració.

IMG_8534

IMG_8532

En aquest punt, la proposta va ser dividir-se en 3 grups per tal de preparar primers, segons i postres, i la veritat és que va ser molt gratificant veure com es van espavilar i li van treure profit als pocs ingredients que tenien a l’abast, sense tenir cap formació en cuina i tenint en compte que no disposàvem de cap font de calor com ara uns fogons 0 un microones.

IMG_8584

IMG_8553

IMG_8549

IMG_8550

IMG_8558

IMG_8564
Molt concentrada fent el meu “tiradito” sota l’atenta mirada de la Rosa.

Aquí van algunes de les receptes que van fer, incloent-hi la del meu “Tiradito de sorell”.

IMG_8588

AMANIDA DE CIGRONS AMB VINAGRETA D’OLIVADA

IMG_8570

INGREDIENTS

150 gr. de cigrons bullits

un bon manat de fulles d’enciam de diferents tipus

1 grapat d’olives negres

 Per a la vinagreta d’olivada:

l’altre 1/2 pot d’olives negres

un parell d’anxoves en salaó

3 cullerades d’oli d’oliva

1 cullerada de vinagre

la sal és optativa (tastar primer perquè l’anxova i l’oliva ja en porten)

PREPARACIÓ

Disposar els cigrons, l’enciam i les olives en una font per a amanides.

A continuació passar els ingredients de la vinagreta per la batedora fins que quedi una textura no gaire espessa.

Servir amb la vinagreta ja barrejada amb l’amanida o en una salsera a part.

AMANIDA D’ENCIAM, CEBA I TOMÀQUET AMB CUSCÚS I CIGRONS, A L’OLI DE MENTA

IMG_8569

 INGREDIENTS

Fulles d’enciam de diferents tipus

1 tomàquet per amanir

1/2 ceba tendre

50 gr. de cigrons bullits

50 gr. de cuscús prèviament hidratat

un manat de menta fresca (només les fulles)

150 ml. d’0li d’oliva

un bol amb aigua i uns glassons

PREPARACIÓ

Escaldar les fulles de menta (no llençar aquesta aigua), colar-les, refredar-les en aigua amb gel, assecar-les amb molta cura i posar-les al pot de la batedora juntament amb l’oli d’oliva. Batre fins que la menta quedi completament esmicolada i barrejada amb l’oli. Es pot posar aquest oli en una “biberó”, per tal de facilitar la decoració del plat, o en una salsera.

Hidratar el cuscús amb l’aigua calenta en la que prèviament hem escaldat les fulles de menta, a la que li haurem afegit una culleradeta de sal i un rajolinet d’oli d’oliva. Per fer-ho només cal disposar el cuscús sec en un plat o recipient amb una mica de fondària i cobrir-lo completament amb l’aigua fins que quedi 1/2 dit per damunt del mateix. Quan aquests ja s’hagi embegut l’aigua, remenar-lo amb una forquilla per desfer els possibles grumolls i quedi ben solt.

Rentar i tallar a daus el tomàquet i la ceba, barrejar-ho amb amb les fulles d’enciam trossejades, els cigrons i el cuscús, i regar amb l’oli de menta abans de disposar-ho tot en un plat o font que podem decorar una mica amb una part de l’oli de menta i allò que tinguem més a ma (en aquest cas 1 anxova i unes rodanxes de taronja i una llesca de pa torrat).

Al portar-la a taula també hi podeu posar-hi les setrilleres amb oli i vinagre i el biberó per tal que els comensals se la puguin acabar d’amanir al seu gust.

TIMBAL FRED DE CUSCÚS I HORTALISSES FRESQUES AMB SALSA D’ANXOVES I TOMÀQUET SEC

IMG_8576

INGREDIENTS

200 gr. de cuscús prèviament hidratat (veure recepta anterior)

Hortalisses variades (tomàquet fresc, pebrot verd, ceba) al gust

Brots d’enciam o d’espinacs per a decorar

Per a la salsa

Un grapat de tomàquets secs

150 ml d’oli d’oliva

1 llauna o pot petit d’anxoves

PREPARACIÓ

Deixar els tomàquets coberts completament amb oli d’oliva la nit anterior per tal que s’hidratin.

L’endemà, trossejar les hortalisses a daus i barrejar-les amb el cuscús.

Amb l’ajut d’un motlle (que us el poseu fabricar vosaltres mateixos retallant un recipient de plàstic d’un sol ús per tal que ens quedi només una volandera de la mida desitjada, con van fer els participants del taller) construir el nostre timbal, que anirem pressionant amb una cullera a mesura que dipositem la preparació dins el motlle per tal que quedi compacta.

Triturar el tomàquet, la meitat de l’oli d’oliva amb els que els hem hidratat¡ i les anxoves (reservant-ne 2 ó 3 per a la decoració) fins aconseguir una mena de puré que estendrem damunt el timbal.

Acabarem la preparació decorant la part superior del timbal amb unes anxoves i uns brots d’enciam.

En aquest cas, també es van fer servir alguns dels elements de les anteriors receptes (l’oli de menta i la vinagreta d’olivada que es va acabar d’espessir afegint més olives) per completar la decoració.

HUMMUS AMB SORELL MARINAT I CROSTONS DE PA

IMG_8556

INGREDIENTS

Filets de sorell sense pell ni espines

3 cullerades d’oli d’oliva

Per a marinar-lo:

1 llimona

1 all i 1/2 manat de julivert

1 grapat de sal

Per a l’humus:

200 gr. de cigrons bullits

1 all

1/2 llimona

1 cullerada gran de puré de sèsam (salsa tahina)

2 cullerades d’oli d’0liva

un grapat de sal

una mica d’aigua (més o menys en funció de l’espessor que li volguem donar)

Unes llesques de pa torrat

I per a decorar un toc de verd (cibulet o porradell, romaní, farigola, coliandre, julivert, alfàbrega….)

PREPARACIÓ

Tallar el sorell a tires i deixar-les marinar en una barreja de suc de llimona, picada d’all i julivert i sal.

Mentre tant, barrejar tots els ingredients de l’humus en el got de la batedora, a excepció de l’aigua que anirem afegint al gust a mesura que triturem la preparació,  fins aconseguir un puré consistent. Reservar a la nevera.

Quan el sorell hagi perdut pràcticament el seu color rosa viu i s’hagi emblanquit una mica (uns 20 minuts aproximadament) el colarem i l’hidratarem amb oli d’oliva uns altres 20 minuts.

Muntar el plat disposant una muntanya d’humus, coronada pels trossos de sorell marinat i les herbes. Clavar-li unes llesques de pa torrat (o envoltar amb elles la muntanya) per tal que els comensals puguin agafar amb elles la preparació.

 “TIRADITO” DE SORELL

IMG_8568

INGREDIENTS

400 g de sorell net

una llimona

150 ml d’oli d’oliva

Mitja ceba tendre

sal i pebre

Enciams

PREPARACIÓ

Netegem bé el sorell, d’espines. El tallem a lamines i el submergim amb suc de llimona i ceba tendra. El deixem macerar un mínim d’una hora. L’escorrem i el submergim en oli d’oliva

Quan l’anem a menjar l’escorrem de l’oli d’oliva i l’acompanyem d’enciams i de torradetes.

APARTAT DE POSTRES

Aquí no hi ha una recepta concreta, sinó una sèrie de presentacions imaginatives i molt atractives -especialment si el nostre objectiu és aconseguir que la canalla o el membres de la família més reticents mengin fruita- elaborades a partir de 4 ingredients molt bàsics que gairebé sempre tenim a la nostra cuina:

-Taronges (tallades a rodanxes i aprofitant la pell per a decorar)

-Daus de poma (prèviament  bullits amb una mica de sucre)

-Crema de iogurt (iogurt muntat amb nata líquida i sucre)

-Galetes (o carquinyolis si volem aportar també fruits secs) senceres i en pols (passades, per exemple, per la ma de morter)

I veieu quins resultats més suggerents i divertits:

 

IMG_8548

IMG_8547

IMG_8545

Llegir-ne més
29 abril 2015

El "totus cookum" ja està en marxa!

La pasta fresca, la  llet de coco i les mandarines confitades protagonitzen la primera edició d’aquest taller de cuina en grup al Semproniana.

Aquesta setmana de Sant Jordi ha estat un “no parar” (gravacions, xerrades, tallers, màster class,…) però, per no fer-vos ballar el cap, us ho dosificaré en diferents posts! Comencem pel començament: desprès de la presentació del 15 de maig, que va donar el tret de sortida al nostre nou taller de cuina dels dimarts el vespre, vam inaugurar amb la sala plena fins la bandera.

IMG_8514
Tots a taula assaborint els plats i fent el primer selfie de la nit.

IMG_8511

IMG_8493A més a més de cuinar, beure i menjar, ens vam atipar de fer contactes. Les agendes van anar gairebé  més de bòlid que els ganivets, aconseguint  que el personal acabés  la jornada amb els estòmacs ben farcits, 3 receptes més al seu background gastronòmic i la llista dels amics dels facebooks, twitters, intagrams i altres xarxes socials traient més fum que les cassoles!

IMG_8501
Activitat frenètica als fogons!

Però anem a la teca. El menú va consistir en  una pasta fresca amb tomàquets secs i verdures saltades , un pollastre coco-curri i unes postres a base de mandarines confitades, carquinyolis  i iogurt , amb topping de festucs. Els assistents es van dividir en 3 grups, 1 per cada preparació, i van quedar  tan cofois de les seves creacions que es van voler immortalitzar amb elles…

Una part de l'equip de les postres vacil·lant de creació davant la càmera.
Una part de l’equip de les postres vacil·lant de creació davant la càmera.

El trending topic que va presidir la conversa de l’equip que es va encarregar de fer els espaguetis, van ser els talladors-decoradors de verdures, un gadget culinari que va triomfar més que als 70 aquella famosa pastilla de glutamat…

Spirelli Gefu

Però un cop tothom va expressar el seu desig de compra-lo quan abans millor (especialment els pares i mares, que van decidir que era la manera ideal per fer que la canalla mengés verdura amb la pasta sense gairebé adonar-se’n) l’equip es va tornar a concentrar en la feina.

IMG_8479

IMG_8504
El Mario es pren molt seriosament això de fer pasta!
El toc final de l’Ada: brots d’espinac fresc.

 

PASTA FRESCA AMB TOMÀQUETS SECS I VERDURES SALTADES

IMG_8491

400 gr de tallarines fresques

1 carbassó

2 pastanagues

2 cebes

1 grapat de tomàquets secs

 

Tallar la ceba a juliana i saltar-la a la paella.

Triturar els tomàquets secs amb el seu oli

Fer espaguetis de carbassó i pastanaga. Afegir-la a la ceba. Posar-

hi una bona cullerada de tomàquets secs

Bullir les tallarines 3-4 minuts

Afegir els espinacs i la pasta. Donar un cop de paella i servir.

 

Pel que fa a la brigada coco-curri, un dels temes més comentats va ser el del coriandre, aquesta planta de la família de les apiàcies amb aspecte semblant al del juliverts, que compta amb gairebé tants fans com detractors per la peculiaritat del seu aroma cítric i punyent que tant agrada al sud-est asiàtic i que ara s’ha posat tan de moda (tot i ser un condiment d’ús comú a la cuina mediterrània des de fa segles).

 

POLLASTRE COCO-CURRI AMB CARABASSA I CORIANDRE

Dues cebes

1 pebrot verd

1 pebrot vermell

4 pits de pollastre

400 g de llet de coco

150 ml de brou de pollastre

1 cullerada sopera de curri

1 grapat de coriandre

400 g de carbassa

Sal, pebre

Tallar la ceba brunoise amb els pebrots verd i vermell.

Tallar el pollastre a daus. Saltar en una paella. Reservar. Sofregir la

ceba i els pebrots en la mateixa paella. Afegir la llet de coco i el

brou de pollastre. Ara posem el pollastre i estofem una mitja hora.

Afegim el curri i coriandre picat.

A part tallem la carbassa i la saltem a la paella amb una mica d’oli,

sal i pebre.

Acabem el plat amb els daus de carbassa i més coriandre picat

 

La carabassa saltada va complementar magníficament aquest pollastre coco-curri.
La carabassa saltada va complementar magníficament aquest pollastre coco-curri.

 

Però el dream team de la nit va ser, sense cap mena de dubtes,  el que es va encarregar de les postres, que va començar  amb només 4 gats i al final, com hi havia over booking darrera els fogons, va anar arreplegant tots els que s’havien quedat arraconats i també els més actius,  els que no es podien estar  ni 5 minuts sense posar-hi cullerada.  El resultat  final  va ser molt reeixit i, tant els més  llaminers com els que eren més de salat, el van aplaudir, elogiar, enaltir,  exalçar,  lloar i ponderar  amb tota mena d’afalacs i moixaines El secret: l’encertat punt de sucre que el feia molt lleuger i gens embafador, especialment  per un sopar . 

IMG_8523
Una de les estrelles de la nit.

COPA DE IOGURT AMB CARQUINYOLIS, MANDARINES CONFITADES I TOPPING DE FESTUCS

 

4 mandarines

3 iogurts

50 g de coco

200 g de galetes Maria

20  g de festucs

½ l. De nata

150 g de sucre

Per l’almívar de les mandarines: 200 g de sucre i 200 g d’aigua

 

Tallem les mandarines a vuitens. Bullir-les amb sal. Les colem i les

submergim amb aigua i sucre i les fem bullir mitja hora.

Batem la nata a velocitat mitjana. La nata ha d’estar ben freda. Hi

afegim el sucre en pluja. Quan ja  ha muntat, barregem el iogurt,

amb cura que la nata no s’abaixi. Finalment hi posem el coco ratllat.

Piquem els festucs pelats  i esmicolem les galetes.

A la base del got posem les galetes esmicolades, a sobre la crema

de iogurt i acabem amb les mandarines i els festucs picats

IMG_8527

(Recepta amb fotos del pas a pas)

IMG_8473
Xafant els carquinyolis amb una ma de morter per posar-los a la base de la copa i donar-hi la textura cruixent.

IMG_8475

IMG_8476

IMG_8477

IMG_8497
Refredant les mandarines abans de posar-les damunt la crema de iogurt.

IMG_8518

IMG_8519

IMG_8520

IMG_8524

En resum: que ja trobada va ser tot un èxit i això sempre és un bon auguri per un taller que s’acaba d’estrenar . Ah! I estigueu atents a aquesta pantalla que ben aviat us donarem a conèixer la programació que tenim prevista per aquesta temporada, amb tota mena de tallers temàtics que aniran des de Cuina newfreegan, passant per receptes megafàcils per quedar com tot un xef, cuina Raw food (plats crus per a vegans, però també receptes sense foc de la cuina catalana, italiana o japonesa)  o tallers-daiting de cuina afrodisíaca per aprendre a conquistar per l’estomac.

Bon profit a tothom!
Bon profit a tothom!

TALLER TOTUS COOKUM

Tots els dimarts a les 20:00h

taller + sopar: 50€

mínim 6 persones per grup, màxim 15

Reserva plaça a semproniana@semproniana.net 

o bé truca al 93 453 18 20

També pots venir al Semproniana,

Rosselló 148 Barcelona, i en parlem.

Llegir-ne més
20 abril 2015

Un pícnic urbà sense formigues a les estovalles

Em fa molta il·lusió presentar-vos aquest menú, que hem anomenat PIC-NIC-URB, i que acabem d’incorporar a la carta ara que per fi  arrenca el bon temps i ens comença a venir de gust menjar d’una manera més informal, però sense perdre qualitat pel camí ni la màgia de la bona cuina.

DSC_1837
No em digueu que no fa goig! (FOTO: Ivan Moreno)

De fet, aquest menú en té molta de màgia, perquè transmet a primer cop d’ull l’esperit bucòlic dels pícnics, tant en la presentació com en les elaboracions. Destapar les carmanyoles, descobrir el continguts de pots, potets i paperines… És a dir, el factor sorpresa, és una de les premisses d’aquesta mena d’àpats, i per això hi hem posat molta cura en la presentació dels plats, la manera d’embolcallar-los, així com en els tipus de preparacions. Paperines, flascons i potets de vidre, recipients de cartró d’un sol ús, caixetes de fruita costumitzades i absolutament handmade o una barbacoa en miniatura amb carbó de veritat, són alguns dels elements que intervenen en aquest menú, i que el fan fresc, dinàmic, diferent, evocador i, com diu la meva amiga Pepa, que tingui pessigolles!

DSC_1861
La nostra barbacoa miniatura (FOTO: Ivan Moreno)

Pel que fa a les elaboracions, la condició indispensable és que no sigui complicat de tallar o d’agafar, sinó que fins i tot, si es vol,  es pugui menjar amb les mans: els xips de verdures, la mini pizza amb rúcula fresca, l’amanida de temporada, la tarrina de foie, les caixetes d’ou ferrat, les sopes fredes i cremes vegetals servides en botelles de tap clàssic, la mini parrillada de filet, botifarra, pollastre i verdures, el brownie, el cheese cake, l’ampolleta de cervesa que acompanya qualsevol àpat d’aquestes característiques… En definitiva, que és com una ràfega d’aire lliure que fa esclatar la primavera (i l’estiu) dins el menjador del restaurant i ens trasllada a un parc o una plaça sense haver-nos de moure de la taula.

Per acabar-ho d’adobar, el sistema de posar-lo a taula és ideal per a tastaolletes que els agrada provar una miqueta de tot, per a families o grups a qui els abelleix  començar amb un pica-pica variat, per a parelles que volen una cita romàntica original, sense riscos innecessaris…

DSC_1881
I, què me’n dieu d’aquestes postres? (FOTO: Ivan Moreno)

Us recomano vivament que no us perdeu aquesta novetat que incorporem ja a la carta del Semproniana i que té els avantatges de l’invent anglès amb nom francès, el pícnic, sense els seus principals inconvenients: la feina i la incomoditat.

A més a més, us he de dir que l’estètica pícnic està tant de moda que, fins i tot, temples del bon gust com les galeries londinenques “Fortnum & Maison” n’han tret una edició rústic chic, amb cistella clàssica de vímet tipus vintage inclosa, que pots omplir amb les seves delicatessens. I, en una versió més accessible, una coneguda firma de roba i parament de la llar d’origen gallec, ha presentat tota una col·lecció  de vaixelles, gots i estovalles de colorins i materials diversos per practicar-lo (sense haver d’anar a Londres a equipar-se) que sembla bastant fashion. En fi, que aquest menú que ens hem empescat té tots els elements per ser el hit d’aquesta temporada. I si a tot això li afegim el fet que només val 25€, ja ho teniu: l’èxit està assegurat!

RECEPTA DE MOUSSE DE FOIE

250 g de mousse de foie

700 ml de nata líquida

50 g de conyac
Sal i pebre
Simplement fem bullir la nata líquida fins que redueixi a la meitat. Afegim el foie, deixem fondre i hi posem el conyac, sal i pebre. Triturem bé, colem i fem refredar en un potet.
nosaltres l’acabem amb blat de moro deshidratat, pols de pernil i porradell.
El blat de moro deshidratat es pot substituir per blat de moro cuit.
La pols de pernil la fem assecant pernil al forn, a 150ºC durant 15 minuts, deixant-lo refredar i picant-lo al morter.

 

 

Llegir-ne més
16 abril 2015

Presentació del Totus cookum

 

La cuina com a excusa per a relacionar-nos, exercitar sentits i desenvolupar habilitats.

 

15_totuscookum_4.jpg

Ahir vam fer la presentació a la premsa d’una de les noves activitats culinàries d’aquesta temporada: un taller que hem anomenat així perquè està dissenyat per cuinar (i sopar) en grup i què, a més a més de cuinejar i degustar, ens permet connectar-nos amb la nostre part més sensitiva i, perquè no, conèixer gent nova!

La trobada va consistir en fer posar els davantals als nostres convidats, armar-los amb culleres, cassoles, ratlladors i ganivets per contes de micròfons i bolígrafs, i posar-los a jugar a les cuinetes per tal que experimentessin en pell pròpia de què anava la cosa.

Com veieu, vam barrejar periodistes i amics d’altres sectors (una pallassa com la Pepa Plana, o una entrenadora de natació sincronitzada com l’Anna Tarrés, ambdues molt amigues de la casa) per escenificar la melange que pretenem que es produeixi a aquestes sessions dels dimarts al vespre (20:00h) i que va ser tot un èxit.

15_totuscookum_3.jpg
A veure com ha quedat aquesta salsa….

Què ningú s’equivoqui: aquest taller no és una lliçó teoricopràctica de cuina amb degustació en un laboratori gastronòmic blanc i asèptic on un guru dels fogons imparteix càtedra, sinó que s’assembla més a una festa, a una celebració dels sentits, a una trobada d’amics o desconeguts que s’embruten les mans plegats i que aprenen cuina d’una manera activa, gairebé sense adonar-se’n, mentre gaudeixen d’una immersió total en la proposta plantejada en cada sessió. I tot plegat en un espai singular i viscut com és el Semproniana(si les parets parlessin!!!).

15_totucookum_3.jpg
Fent punta al llapis….ai!, a la pastanaga!

 

Una manera diferent de socialitzar, de compartir afició i xerrameca, tot i que això no exclou que les receptes que executem no siguin coronades gairebé sempre per l’èxit, ans al contrari: i és que la perfecció a la cuina s’assoleix quan es produeix una veritable comunió entre tècnica i emoció!

15_totuscookum_2.jpg

I aquest va ser el resultat! Ens va quedar deliciós: cruixent per fora, amorós per dintre i amb el toc audaç i desvergonyit de la salsa  Així que, pels que no veu poder venir, us adjunto la recepta i ja em direu com us ha quedat.

15_totuscookum_5.jpg

 

 

CRUIXENT DE CONFIT D’ÀNEC AMB FOIE I VERDURES

4 cuixes d’ànec confitades

Una terrina de mousse d’oca o d’ànec

4 làmines de pasta bric

2cebes

2 pastanagues

4 alls tendres

4 cullerades de melmelada de mores

2 cullerades de mostassa a l’antiga

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Ratllem la pastanaga. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada i els alls tendres picats. Fem coure uns deu minuts, a foc lent..

Desossem les cuixes d’ànec i barregem la carn de l’ànec amb les verdures sofregides.

Posem l’equivalent a una quarta part del farcit al mig de la làmina de bric, posem una cullerada de mousse o paté d’ànec i emboliquem sobre sí mateix. Enfornem a a 180ºC, uns 10 minuts, o fins que la pasta bric agafi un to daurat.

Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de mora.

Servim els brics amb la salsa de mostassa i móra

TALLER TOTUS COOKUM

Tots els dimarts a les 20:00h

taller + sopar: 50€

mínim 6 persones per grup, màxim 15

Reserva plaça a semproniana@semproniana.net 

o bé truca al 93 453 18 20

També pots venir al Semproniana,

Rosselló 148 Barcelona, i en parlem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Llegir-ne més
10 abril 2015

Més calzonne! Aquest, al taller de cuina per a adolescents.

DSC_2077

Els nostres tallers de cuina -mal m’està dir-ho- són la pera llimonera: no només aprenem a cuinar i ens en cruspim el resultat, sinó que, a més a més, ens ho passem d’allò mes be! I avui, per acabar-ho d’adobar, ha vingut l’Iván Moreno a fer-nos aquesta sessió de fotos tan impressionant per deixar-ne constància!

DSC_1934

DSC_1970

Els divendres a la tarda, entre 2/4 de 6 i 2/4 de 8, un grup de nois i noies entre 13 i 19 anys, rejoveneixen la sala de tallers del Semproniana i l’omplen d’energia i modernitat.  Cuinem, xerrem,  olorem, seguim cuinant, fem amics, tastem, expliquem un acudit, ratllem, riem, rentem, cotorregem, tallem, tastem, cantussegem, sofregim, inventem noves receptes, batem,  remenem, fem volar coloms, ens embrutem les mans, assaborim, ens posem al dia en qüestions musicals i d’últimes tendències, masteguem, fantasiegem,…

DSC_2034

DSC_1947

I és que, tallers hi ha molts (i amb el bum dels programes de cuina, encara més!) però, la veritat sigui dita: crear caliu, transmetre la màgia de transformar allò que és cru, brut, amb pell, pel o plomes, en una menja, una festa pels sentits, fer-ho be i, a més a més, no morir en l’intent, no és una gesta fàcil.

DSC_1984

DSC_2045

I si a tot plegat s’hi afegeix el fet que els adolescents són el públic més exigent i més complicat de seduir que hi ha, aleshores ja és quan em penjo jo mateixa una medalla (feta amb una rodanxa de carabassó penjant d’una cinta de porro, of course!) i em petonejo les galtes fins que sembla que me les hagi fregat amb compota de fruits del bosc… I em felicito de poder oferir això a uns preus molt competitius (només 100€ per 4 sessions) que permeten les famílies gaudir d’aquesta oportunitat: veure com els seus fills ja no s’escarxofen sempre al sofà, jugant amb la consola, mentre esperen que els posin el plat a taula, sinó que han perdut la por a entrar a la cuina i, fins i tot, s’ofereixen de tant en tant a fer el sopar. I això, amics i amigues, soferts mares i pares d’adolescents, no te preu!!!!

DSC_1901

DSC_1917

Per això hi estic tan orgullosa, tan, tan, que he decidit explicar-vos-ho i compartir amb vosaltres la recepta què, tot s’ha de dir,  ens va sortir per llepar-se’n els dits!!!!

DSC_1992

CALZONE DE VERDURES AMB FORMATGE DE CABRA I MELMELADA DE TOMÀQUET

Ingredients per a 5 racions individuals

PER A LA MASSA

500 gr. de farina

25 gr. de llevat fresc

50 ml d’oli d’oliva

150 ml d’aigua

1 polsim de sal i un altre d’orenga

1 ou (i un pinzell de cuina!)

PEL FARCIMENT

2 cullerades de melmelada de tomàquet

150 gr. de formatge tendre de cabra ratllat

200 gr. de verdures prèviament escaldades (bròquil, carabassó, mongeta verda…)

Un altre polsim d’orenga

 

Barrejar la farina amb l’oli, afegir-hi l’aigua amb el llevat dissolt, la sal i l’orenga. Pastar fins aconseguir una bola que deixarem créixer un 10% aproximadament mentre, per exemple, tallem les verdures. Un cop ha crescut la massa la estirem amb l’ajut d’un corró(i posant una miquetona de farina, molt poca, a la taula o fusta de treball per tal que no se’ns enganxi!), intentant que quedi rodona, l’airegem i la tornem a desar damunt la superfície de treball.

Ha arribat l’hora de posar-hi el farcit però, abans, estenem la melmelada de tomàquet (no gaire quantitat perquè sinó se’ns mulla excessivament la massa!), hi afegim, a una meitat de la pizza i sense arribar als marges (que desprès s’hauran de doblar), el formatge, les verdures tallades al gust i, opcionalment, la resta de l’orenga. A tot això, no ens hem d’oblidar d’encendre el forn a 200º per tal que es vagi escalfant!

I ara arriba el moment més complicat, que és el de  plegar la massa per la meitat i cobrir amb ella la part del farciment, com si fos una empanada. Per segellar-la farem una mena de bora o cordó amb la pròpia massa. Ja només ens queda batre un ou i pintar-hi el calzone amb l’ajut d’un pinzell de cuina.

I ja no cal res més que fornejar-la uns 30 minuts a 180º  i tenir una bona gana per gaudir-ne!

Que vagi de gust!

Llegir-ne més
8 abril 2015

Guia de pràctiques correctes d'higiene per als restaurants i una amanida ben feta

L’equip format per l’Agència de Seguretat Alimentària de la Generalitat de Catalunya, Unió d’Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, el Gremi de Restauració de Barcelona amb l’ajut de diversos restauradors i el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB han elaborat la GUIA DE PRÀCTIQUES CORRECTES D’HIGIENE PER A RESTAURANTS, una eina fàcil i resolutiva perquè els restaurants de tota mena tinguem cura dels processos en els que els aliments són els protagonistes.

 

15_Guia de pràctiques correctes d'higiene.jpg

Vaig tenir l’honor i el plaer de presentar la guia. El pes de la presentació va anar a càrrec de les autoritats pertinents i dels artífexs de la guia, com és natural. Seguidament, vam tenir veu els restauradors, representats per en Carles Gaig i jo mateixa.

 

2015-04-07 21.02.28.jpg 2015-04-07 21.02.34.jpg

 

Com que tot ja s’havia dit i s’havia dit molt bé, vam optar per fer  un exemple pràctic. Vam fer una amanida ben farcida….de males pràctiques. Ho vam fer tot malament. Malgrat el nostre prestigi se’n podia anar en orris, va quedar palès que ho fèiem per bé d’exemplificar com de fàcil és caure en la mala praxi i com de fàcil és, també, fer-ho bé. De malament a bé només hi ha un petit pas amb grans resultats i grans diferències.

Vam elaborar una amanida, i era una bona amanida, però com que vam estar tan pendents de tots els errors procedimentals que fèiem i, encara que soni estrany, vam riure tant, crec que ningú no es va fixar en la recepta. Així doncs, crec pertinent presentar-vos l’amanida (que vaig tornar a fer  a casa, ara sí, amb tota la cura que cal per aquestes elaboracions)

2015-04-07 21.02.49.jpg

AMANIDA BEN FETA DE POLLASTRE, POMA I PINYONS

500 g de barreja d’enciams

una poma

200 g de pit de pollastre

un grapat de pinyons

100 g de formatge Maó

oli

sal

 

 

Per a la vinagreta

3 prunes seques

30 ml de salsa de soja (un parell de cullerades soperes)

50 ml d’aigua

20 ml de Calvados

100 ml d’oli d’oliva

 

2015-04-07 22.25.43.jpg

Comencem per la vinagreta. Simplement es tracta de triturar tots els ingredients fins aconseguir una salsa amb textura, però lleugerament líquida.

2015-04-07 22.26.22.jpg

 

I ara fem l’amanida. Tallem la poma, passem el pollastre per la planxa. Torrem els pinyons. Tallem el formatge. Barregem els enciams amb la salsa vinagreta. Afegim la resta d’ingredients i voilà!

2015-04-07 22.57.00.jpg 2015-04-07 22.55.52.jpg

2015-04-07 22.55.18.jpg

2015-04-07 22.49.46.jpg

Llegir-ne més
4 abril 2015

Patacutxi i un calzone

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però és una magnífica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

Aquí teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomàquet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elàstica. Estirem amb un corró, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg
Al taller, el morter és fonamental, és un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! Aquí teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

Llegir-ne més