Aprofitar els torrons 3, pastís de torró dur

ADA PARELLADA
10 febrer 2015

Aprofitar els torrons 3, pastís de torró dur

De tots els torrons, el que queda impertèrrit, quan totes les festes i les operacions gener han passat, és el torró dur, el d’ametlla.

Doncs aquest torró no és només aquell que queda en un calaix, sinó que no sabem gaire què fer-ne. La meva proposta és un pastís, boníssim, de debò.

 

PASTÍS DE TORRÓ DUR

2015-01-27 14.00.50.jpg

250 g de mantega

250 g de sucre

4 ous

50 g de farina (jo he fet servir farina de sègol)

250 g de torró dur

 

Per a la pasta brisa

300 g de farina

150 g de mantega

50 g de sucre

1 ou gros

 

Comencem per la pasta brisa. Simplement es tracta de barrejar tots els ingredients, pastar una mica (no gaire) i estirar amb un corró. Folrem un motlle dels que s’obren amb la pasta brisa (hem de tenir la precaució de protegir-lo amb paper de forn o engreixar-lo i enfarinar-lo) i punxem amb una forquilla.

La qüestió és que s’ha de triturar el torró dur. Si tenim una màquina dura, de l’estil de la mycook, perfecte. Sinó, ho haurem de fer amb un morter i mà de morter.

Fem el farcit. Hem de batre molt bé la mantega, que ha d’estar pomada, amb el sucre, fins que quedi una massa clara i esponjosa. Anem afegint els ous un a un, a mida que la barreja de mantega i sucre els vagin acceptant. Ara hi integrem la farina de sègol i el torró dur esmicolat. Barregem bé i farcim la base de pasta brisa.

Enfornem 1 hora a 170ºC.

 

 

 

 

2015-01-27 14.03.05.jpg

Llegir-ne més
4 febrer 2015

Posem-hi pebrots al càncer. Coca d'empedrat de pebrot, maduixot i anxoves

Avui hem presentat la campanya Posem-hi pebrots al càncer. 

IMG_0419.JPG

 

IMG_0424.JPG
Amb Francesc Viñas, Pilar Condal i Manel Esteller

Als supermercats Condis, per un 1,5€ compres dos pebrots, un de verd i un de vermell. L’import íntegre va destinat a la FECEC, la Federació d’Entitats Contra el Càncer. Un 1,5€ és molt poc o és molt, depenent de com es miri. Tant si és molt o si és poc, el que és ben segur és que és útil.

Avui és el Dia Mundial Contra el Càncer, i aquesta és una de les raons per la que la campanya ha començat avui. Avui és el Dia Mundial contra el  càncer i també ha estat el dia més fred de l’any (fins ara, clar). Ens hem llevat enfarinats de neu, per tot Catalunya, i el país s’ha trasbalsat. Els mitjans de comunicació no parlen d’altra cosa.

Aquesta anècdota m’ha fet pensar que era una metàfora del que passa quan a casa, o a un amic, o a algú de la feina, se li diagnostica un cas de càncer. És com una tempesta, un xàfec, tot queda cobert de neu. A l’entorn tot es col·lapsa i passa a ser el tema central. Els de fora pensen que no n’hi ha per tant, i els de dins queden coberts per la neu de la notícia, congelats i paralitzats. Es clar que  l’escena, l’escenari, el paisatge de la neu és bonic, entranyable. Amb el moment del diagnòstic també hi ha escenes entranyables, boniques: es desperta la solidaritat, la companyonia, l’escalfor dels qui t’envolten, l’amor, es llimen les arestes. Però com amb la neu, volem que passi ràpid, que quedi com una broma, com una anècdota, que el càncer s’allunyi i només ens quedi el record d’aquell mal tràngol, de la fredor.

Diuen a pagès, en castellà: Año de nieves, año de bienes. Aquesta dita només es compleix si la terra ha estat ben preparada, si rep la neu amb condicions ideals, òptimes, ben llaurada i a punt per l’esclat primaveral.  Avui ho passarem malament, però demà serà magnífic.  Amb el càncer no passa pas així. Ben poca cosa bona porta. Però els estudis demostren que  si hem preparat bé la terra, si hem fet una bona prevenció, si ens hem cuidat, la nevada serà molt més portadora. Prevenir no cura, però ajuda a no emmalaltir i ajuda a portar millor la malaltia.

Una de les recomanacions per part de la FECEC i de tots els experts en oncologia és seguir una alimentació equilibrada, variada i amb important presència de fruita i verdures. Aquesta és la raó per la que el lema de la campanya parla de pebrots, una bona hortalissa a tenir en compte. Els pebrots són saludables, saborosos, substanciosos i sostenibles econòmicament (he volgut fer servir un sinònim d’econòmic que comencés amb “s”, ja m’ho perdonareu).

Per a celebrar la campanya POSEM-HI PEBROTS, he fet aquest platet, fàcil, vistós i molt fresc (qui sabia que avui ens congelaríem!)

 

COCA D’EMPEDRAT DE PEBROT, MADUIXOTS I ANXOVES

 

 

2015-02-005.jpg

 

2015-02-006.jpg

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

un pebrot verd

Un tomàquet tipus pera o no gaire madur

8 anxoves

8 maduixots

Formatge fresc

Alfàbrega

Oli d’oliva

Sal

Fem la pasta brisa, simplement es tracta de barrejar tots els ingredients i pastar fins aconseguir una massa més o menys llisa i homogènia. L’estirem amb un corró i tallem amb un motlle/tallapastes amb forma rodona. Punxem amb una forquilla i coem al forn, a 180ºC, durant quinze minuts. Reservem.

Tallem el pebrot verd molt petit. Fem una creu a la base del tomàquet i l’escaldem en aigua bullint trenta segons. El pelem i el tallem a dauets, rebutjant les llavors. Tallem el formatge fresc a dauets i l’anxova a bocins. Rentem i tallem els maduixots a dauets petits.

Escaldem l’alfàbrega, la refresquem immediatament i l’assequem bé. La triturem amb oli d’oliva i sal.

Barregem el pebrot verd, el tomàquet, el formatge fresc, els maduixots i les anxoves. Ho amanim amb l’oli d’alfàbrega i muntem el plat. Posem la barreja de verdures sobre la coca i acabem amb un fil d’oli d’alfàbrega i flor de sal.

 

 

Llegir-ne més
30 gener 2015

Diumenge. Cuina de 12 a Semproniana. Pollastre coco-curri

Si veniu a dinar diumenge, us regalem una classe de cuina.

Així, ras i curt.

El sistema és senzill. Reserveu la taula per dinar i anuncieu que vindreu  a CUINA DE 12.

Els qui vulguin anar a missa que sàpiguen que al davant de Semproniana hi ha l’Església del Sagrado Corazón i que hi fan missa, just a la mateixa hora. Ells fan Missa de 12 i nosaltres, a Semproniana, Cuina de 12.

Hi ha ben poques diferències.

A missa hi ha altar, a Semproniana també, en forma de taulell de cuina

A missa hi ha mossèn, a Semproniana hi ha l’Ada Parellada fent un sermó de llegums, peixos i bolets

A missa el mossèn beu el vi, a Semproniana els assistents prenen un vermut.

La missa és gratuita, la Cuina de 12 també.

A missa reparteixen hòsties, a Semproniana….no tantes.

Diumenge passat, els assistents a Cuina de 12 em van demanar que pengés la recepta que vam elaborar.

 

POLLASTRE COCO-CURRI

2015-01-25 16.45.51-2.jpg

Una ceba gran

4 pits de pollastre tallats a daus

2 llaunes de llet de coco

1 cullerada sopera de curri

sal

pebre

Salpebrem el pollastre i l’enrossim a la cassola on farem la salsa. Reservem.

Piquem la ceba i la sofregim amb un fil d’oli durant vint minuts, a foc lent, a la mateixa cassola on hem enrossit el pollastre. Afegim la llet de coco i fem reduir fins una tercera part o fins que assoleixi la textura que desitgem (de salsa). Afegim el curri, una mica més de sal si s’escau, i el pollastre. Fem que tot plegat faci un bull i el pollastre quedi ben impregnat i servim.

 

Llegir-ne més
24 gener 2015

Menjar amb els dits, el llibre

M’ha caigut a les mans un llibre molt divertit, ben editat i ben dissenyat. Es diu PICA-PICA, 15 menús per menjar amb els dits de l’Editorial Cossetània

L’autor és en Toni Monné, una persona apassionada per la cuina, que sempre s’hi ha dedicat, però no de cremant-se les gemmes dels dits ni estressat per haver de passar la taula 2, sinó des d’una altra vessant, la de l’editor. Ell és un home de revista. I malgrat és molt guapot, em refereixo més aviat a que sempre s’ha dedicat a les revistes, de cuina i d’altres matèries. Quan les revistes que dirigia eren d’altres matèries, d’una manera o altra, la cuina hi sortia reflectida. En definitiva, en Toni Monné és un boig dels fogons.

Com us deia és un llibre preciós, d’aquells que ve de gust tocar, olorar i cuinar totes les propostes! I si ve de gust cuinar tot el que proposen és perquè les fotos són excepcionals. L’artífex  de les fotografies és en Xabier Mendiola, un altre gran expert en tot això que se’n diu fer entrar la cuina per els ulls. De fet, jo diria que es tracta de 15 menús per menjar amb els ulls, perquè venen molt i molt de gust.

Els menús són temàtics: Un menú de tapes, un sopar davant la tele, el sopar de Cap d’Any, Tot Croquetes, temptacions dolces….

 

 

Jo, per il·lustrar-vos la recomanació he triat unes boletes de mató i pernil dolç

BOLETES DE MATÓ I PERNIL DOLÇ

100 g de pernil dolç

200 g de mató

2 cullerades de formatge parmesà ratllat

1 cullerada de julivert picat

1 pastanaga

2 cullerades de llavors de rosella

raves petits

oli d’oliva

pebre

1. Piqueu el pernil dolç a la picadora o al robot de cuina i barregeu-lo amb el mató, el formatge parmesà i el julivert prèviament picat (reserveu una mica de julivert per decorar), fins que tots els ingredients quedin ben integrats.

2. Amb les mans, formeu boletes de la mida d’una nou, disposeu-les en un plat pla, cobriu-lo amb paper film i reserveu-les a la nevera

3. Ratlleu finament la pastanaga i els raves, tot junt. Arrebosseu la meitat de les boletes amb aquesta preparació, i l’altra meitat, amb les llavors de rosella.

4. Condimenteu-les totes amb un xic de pebre, tireu-hi el julivert picat que havíeu reservat i serviu les boletes de seguida.

 

 LA MEVA VERSIÓ

Jo he fet una versió pròpia de les boletes que proposa en Toni Monné, més que res per donar valor al post del bloc. No fos cas que em diguéssiu mandrosa o aprofitada. O sigui, que aquí teniu la meva versió de les boletes.

– 100 g de salmó fumat

– 200 g de formatge d’untar

– 100 g de nous

– llavors de rosella

– pebre

– germinats

És molt simple. Trinxem el salmó i piquem les nous. Barregem salmó i nous amb el formatge d’untar i una mica de pebre. Arrebossem amb les llavors de rosella. Les presentem amb una mica de germinats de ceba.

Són magnífiques per picar i aguanten bé a la nevera, un parell de dies, sense estovar-se ni deformar-se. Per tant, pica-pica fàcil, ràpid, es pot fer amb antelació i agrada a tothom!

2015-01-025.jpg

 

Llegir-ne més
17 gener 2015

Aprofitar els torrons 2: Pastís suau de massapà i raïm

Quants torrons m’han quedat de massapà i fruita confitada?

Un fotimè! He arribat a la conclusió que els torrons de massapà no agraden gaire. A mi sí, perquè a mi m’agrada tot, però són els que queden més arraconats. En definitiva, que de massapà me n’han quedat molts.

Una bona part dels torrons de massapà els vaig fer servir per el tortell de reis. La fruita per una banda, tallada menuda, per acabar el tortell. I el massapà per fer el farcit.

I l’altra part dels torrons, n’he fet un pastís que, per cert, vaig farcir amb el raïm de Cap d’Any! En definitiva, un pastís d’aprofitament total.

 

PASTÍS DE MASSAPÀ I RAÏM

2015-01-09 14.15.42-002.jpg

24 grans de raïm

25 g de sucre

20 galetes tipus Digestive

100 g de mantega

250 g de torró de massapà

El suc d’una llimona

200 ml de nata

4 ous

20 g de maizena

Tallem els grans de raïm per la meitat i els espinyolem (ideal pelar-los, però jo no ho vaig fer, que anava molt enfeinada….) Els posem en una cassola amb el sucre i coem lentament fins que caramel·litzen lleugerament, uns deu minuts.

Comencem fent la base del pastís, es tracta simplement d’esmicolar les galetes i barrejar-les amb la mantega. Folrem la base d’un motlle de pastís desemmotllable.

Triturem el massapà amb la nata, els ous, el suc de llimona, el sucre i la maizena. Omplim el motlle amb aquesta barreja, afegim els grans de raïm confitats i coem al forn, a 140ºC durant una hora i mitja. Deixem refredar dins el propi forn.

El tractament és com d’un pastís de formatge. S’ha de coure amb el forn a baixa temperatura i molta estona, perquè els ous han d’anar quallant.

 

 

 

Llegir-ne més
9 gener 2015

Aprofitar els torrons 1: Cruixent de neula i torró tou

Sí, quan s’acaben les festes de Nadal s’acaben els torrons. Clar que no sempre és així, més aviat, mai s’acaben els torrons. Si més no, als restaurants. Torrons tous, de massapà i durs. I també queden neules.

De manera que aquests dies faré postres de tota mena i alguns platillos salats, amb aquests torrons sobrers.

Aquí teniu el primer.

 

CRUIXENT DE NEULA,  TORRÓ TOU I TORRÓ DUR.

2015-01-08 23.30.33.jpg

 

Base cruixent

120 g de corn flakes

60 g de neules trencades

200 g de pistatxos picats

300 g de xocolata blanca (cobertura de xocolata blanca)

 

Mousse de torró

300 g d’aigua

6 clares

Un pessic de cremor tàrtar

200 g de sucre

200 g de torró

250 g de nata

14 fulls de gelatina

Restes de torró dur

 

Barregem els pistatxos,  els corn flakes i les neules. Fonem la xocolata blanca i cobrim la barreja anterior.

Estirem sobre un motlle rectangular desmotllable i deixem refredar.

A la batedora posem les clares d’ou i la mica de cremor tàrtar. Coem el sucre i l’aigua fins als 120ºC i anem vessant a fil sobre les clares, al mateix temps que batem. Continuem batent fins que es refreda la barreja. Tindrem una merenga ferma.

Triturem el torró juntament amb la nata. Integrem la crema de torró amb la merenga.

Fonem la gelatina prèviament rehidratada amb una mica de nata, i amb molta cura, la integrem a la barreja anterior.

Estirem sobre la base cruixent i deixem quallar a la nevera fins el moment de menjar.

Just al moment de servir-lo, ratllem torró dur per sobre.

2015-01-08 23.31.21.jpg

Llegir-ne més
2 gener 2015

Receptes aprovades per lipidòlegs

Vaig tenir l’honor de fer una xerrada al Congrès de Lipodològia.

Lipidòlegs?

Jo també em vaig fer la mateixa pregunta, igual que el corrector del word, que quan poso lipidòleg (amb tots els accents que calen), m’ho marca com a error.

llavors, posem-nos-hi. Què és un lipidòleg?

Doncs és el metge que analitza el metabolisme lipídic, els trastorns lipídics que generen hipercolesterolèmia, hipertrigiliceridèmia o la disminució de HDL colesterol, causants de cardiopaties. Queda clar?

Si no us ha quedat clar, diria que són aquells que ens arreglen quan no hem seguit els preceptes dels dietistes i els nutricionistes, que són els metges de la prevenció.

Doncs en el Congrés que es va celebrar el darrer octubre, el doctor Emili Ros i jo vam fer una mena de taula rodona o tertúlia on vam intentar dilucidar si els restaurants podem ajudar a prevenir totes aquestes patologies oferint un menú o plats cardiosaludables.

Clar que jo no sóc nutricionista ni dietista, però els meus coneixements bàsics arran de la pràctica i l’interés en els aliments i els menús em donen prou seguretat com per afirmar que els restaurants podem oferir bons plats, saborosos, variats i divertits amb premisses saludables.

Això no significa que nosaltres, els restauradors o cuiners professionals, hàgim d’educar. Valga’m Déu! Nosaltres no podem educar en un dia, ni en un àpat, i tampoc no podem obligar però, en canvi, sí que podem guiar al comensal, podem ajudar-lo a triar la millor combinació i la millor dieta per aquell dia concret.

Les nostres eines per a poder assolir l’objectiu de plats saludables són els ALIMENTS, les COCCIONS, els SABORITZANTS i les COMBINACIONS.

Una altra manera d’ajudar al comensal és triar acompanyaments saludables per al producte principal del plat. L’acompanyament, sovint, no queda reflectit a la carta del restaurant. El que s’escriu a la carta és el producte principal, la cocció i la salsa. Per exemple: Filet de bou a la planxa amb salsa de bolets. Aquest títol és prou llarg per no deixar espai a detallar quin és l’acompanyament. Aquesta llibertat ens facilita i ens responsabilitza, als restauradors, a buscar un acompanyament que lligui amb el plat, que sigui saborós, bonic i, ja que hi som, saludable! Acompanyarem amb verdura crua (enciams, tomàquets, carbassó, pastanaga, raves….), verdura saltada, cereals integrals….

Per altra banda, cal destacar que els restauradors també podem “perjudicar”. Simplement, fent el contrari, no proposant plats saludables a la carta, acompanyant sempre els plats amb fregits, fent servir la sal com a únic saboritzant i, l’error més flagrant: oferint un menú degustació on tots els plats continguin proteïna animal, cosa que em va passar, això sí, fa molts anys, en un restaurant de gran nomenada. El menú degustació era magnífic, molt saborós, però molt poc saludable, molt desequilibrat. En fi, podem fer….i desfer molt!

 

ELS ALIMENTS

– peix blau

– fruita fresca, especialment fruita vermella

– verdura crua

– llegums

– fruita seca, especialment nous

– Carn blanca

– pernil ibèric

– cereals integrals

SABORITZANTS

Reduir la quantitat de sal i substituir-la per productes saboritzants naturals com són l’all, les herbes aromàtiques i les espècies

Picades de fruita seca

Caldos saborosos com a base de guisats i salses

licors per desglassar els rostits o per aromatitzar els sofregits

COCCIONS

Planxa

Forn

vapor

 

COMBINACIONS

Quan parlem de combinacions ens referim, concretament, als plats presentats a taula.

– Amanida de cigrons, anxoves, nous, formatge fresc, (o amb tomàquets secs, o olives negres, o pesto) i orenga

– carpaccio de carbassó, daus de tomàquet fresc i oli d’olives negres

– Arròs integral saltat amb verdures, carbassó, dàtils, pastanaga, pinyons i julivert

– Verat amb romesco. Verat escabetxat. Verat amb fruita vermella (maduixa, figues, grosella)

– Pollastre a la llimona amb farigola i llorer

– Llom ibèric rostit amb encurtits: crosta d’anxoves, tàperes, cogombrets, ou dur picat. Poma d’acompanyament

 

 

 AMANIDA DE SARDINES MARINADES, HUMMUS I GUACAMOLE

6 sardines fresques maques

200 g de cigrons

1 alvocat

100 g d’enciams variats

2 tomàquets

1 grapat d’olives negres

 

Demanem a la peixateria que ens desespinin les sardines (procureu compensar al peixater comprant una mica de rap, llamàntol o llenguado). En un plàstic ample, posem un dit de vinagre de Xerès i les sardines amb la pell amunt, de manera que el vinagre toqui la carn i no la pell de la sardina. Deixem marinar durant dotze hores, l’assequem bé  i la cobrim amb oli d’oliva i herbes. Ens pot aguantar fins a tres dies.

Fem l’hummus. Simplement es tracta de triturar els cigrons molt ben triturats amb l’oli de sèsam i un pessic de sal. Si ens queda molt espès podem alleugerir amb una mica d’aigua

 

2014-12-13 22.16.11.jpg

 

AMANIDA DE BACALLÀ AMB PEBROT ESCALIVAT I PEBRE VERMELL

500 g de barreja d’enciams

500 g de bacallà esqueixat

un pebrot escalivat

oli d’oliva

pebre vermell

La qüestió és que el bacallà estigui molt sec, perquè sinó mulla l’amanida. Molt sec vull dir que, un cop remullat i a punt de sal, l’assequem bé amb paper de cuina. Llavors fem un oli de pebre vermell, simplement barrejant pebre vermell amb oli. Tallem el pebrot escalivat.

Barregem el bacallà amb el pebrot. Amanim amb l’oli de pebre vermell i, finalment, ho barregem amb la barreja d’enciam.

Depenent del punt de sal del bacallà afegirem sal a l’oli de pebre vermell.

 

2014-11-26 14.57.27-2.jpg

CREMA DE COL-I-FLOR AMB POLS DE PERNIL

 

 

2014-07-21 13.50.16-1.jpg

 

 

1 kg. de coliflor

1 ceba mitjana

1 porro

2 grans d’all

1 litre i mig de brou de verdures

Un gotet de vi blanc

Sal i pebre

Oli i una nou de mantega

Uns làmines de pernil

 

Esbocinem la coliflor. Piquem la ceba, la part blanca del porro i els alls.

En una cassola amb un raig d’oli i una nou de mantega sofregim la ceba, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.

Afegim el porro, els alls tendres i la coliflor, tot a la vegada, deixem coure uns deu minuts, a foc lent. Vessem el gotet de vi blanc i fem coure uns minuts més, fins que evapori. Salpebrem i hi posem el brou de verdures calent. Deixem coure una mitja hora, o fins que la coliflor estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.

Posem les làmines de pernil sobre un paper de forn i coem a 100ºC fins que quedin ben deshidratades. Trigarem uns vint minuts. Les deixem refredar i les picolem.

Servim la crema amb la pols de pernil i una mica de porradell.

Si ens queda excessivament líquida, al nostre gust, la propera vegada rebaixarem la quantitat de brou, posant-hi només 500 ml.

 

LLOM AMB RAÏM I CARBASSA

 

2014-10-08 14.41.26.jpg

2014-10-08 14.41.05.jpg

 

una canya de llom

400 g de carbassa

dues cebes tendres

300 g de raïm

Llard de porc

sal i pebre

Salpebrem la canya de llom i la untem amb el llard. Coem al forn, a 180ºC, durant 30 minuts. Deixem refredar i tallem a dauets. En una paella gran, posem un fil d’oli i saltem, a foc mig, la carbassa tallada a daus. La reservem

A la mateixa paella, coem, a foc lent, les cebes tendres tallades a juliana i els grans de raïm. Fem coure lentament fins que la ceba quedi tova i el raïm tregui el seu suc i caramel·litzi el conjunt. Afegim els daus de llom, apugem el foc i saltem el conjunt. Al final, posem la carbassa i servim immediatament

fins que quedin toves. Afegim els grans de raïm

 

IOGURT DESNATAT AMB MUESLI CASOLÀ

2014-10-26 17.22.48-1.jpg

Iogurt desnatat

Mel al gust

Barreja casolana de muesli: dàtils, festucs, ametlles, sèsam, civada.

Simplement es tracta d’endolcir el iogurt amb la mel, i de fer una picada de dàtils, ametlles, festucs, i barrejar-ho amb el sèsam i la civada.

Posem el muesli sobre el iogurt i voilà!

 

Llegir-ne més
20 desembre 2014

Aperitiu fàcil i vistós amb foie

Tenir bloc és tenir un tresor d’informació. Què vull dir amb aquesta categòrica frase? Doncs que la part secreta del bloc, la que només pot consultar l’administrador t’explica quines són les etiquetes més buscades, és a dir, el que més interessa als qui cerquen per la xarxa.

I aquests dies, la pàgina d’administrador del bloc bull amb una demanda constant: “aperitius fàcils i originals de festa”

De manera que, ràpidament, m’he posat a pensar un aperitiu per aquests dies. El que us proposo és més que senzill, facilíssim, molt saborós i molt vistós. Ah, i a més, “fa festa”, o sigui que fa quedar bé a qui el prepara.

L’únic “però” que té aquest aperitiu és que no es pot fer amb molta estona d’antelació perquè els quicos es remullen,

 

EL MÓN DEL FOIE

(Aquest podria ser un títol per aquest aperitiu, malgrat tothom està pensant que és molt més lògic anomenar-lo Foierrero Rocher. Però està clar que no el titularé així, perquè a la blogosfera hi ha uns mil foierrero rocher diferents)

200 g de micuit de fetge gras d’ànec (o un bon paté)

50 g de quicos (preferiblement els que són fàcils de trencar)

50 g de choco chips (són de la marca HOME CHEF de SOSA. Si no en podeu aconseguir, feu servir trossets de xocolata). Els choco chips són interessants perquè són peta-zetas folrats de xocolata i fan una combinació magnífica amb el fetge gras d’ànec

2014-05-04 19.27.46-1.jpg

 

L’elaboració no té cap història, cap dificultat ni cap mèrit. Això sí, alguns consells:

– manipuleu el foie gras ben fred, serà més fàcil de treballar

– treballeu sempre amb guants d’un sol ús.

Piqueu els quicos.

Feu boletes de micuit de foie i arrebosseu-les amb xocolata i quicos picats.

Voilà!

 

2014-05-04 19.27.31.jpg

Llegir-ne més
16 desembre 2014

50 receptes amb mongetes del ganxet

Aquest any, a Llerona, hem celebrat la 4a festa de la mongeta del ganxet, amb l’arribada de les noves mongetes.

És una magnífica festa. S’escenifica tot el procés de collita de les mongetes. Els pagesos lleronins tallen els cordills dels feixos secs de les mongeteres, en fan grans piles a terra i, amb les forques, les baten. És el procés que separa la mongeta de la tavella. Un cop escombrades, es posen a la màquina de ventar per separar-ne la palla. I finalment es passen pel garbell per treure’n les impureses i separar les que s’hagin malmès.

Mentre l’espectacle és a l’era, a recer, els tres membres del jurat trien els millors plats del Concurs de la Mongeta del Ganxet. Trien la mongeta millor cuita, el plat més ben elaborat, la presentació més llaminera…Dos guanyadors seran els afortunats que s’enduran un lot de productes de la terra.

Entre conèixer i comprar mongetes i altres delícies als productors locals i menjar una de les 1000 racions que es cuinen i se serveixen de mongetes amb botifarra el matí passa volant.

Enguany hem tingut una convidada d’honor, la Carme Ruscalleda, que ha fet un parlament sobre la necessitat de valorar els excepcionals productes del nostre país.

I hem tingut una novetat, en la que estic molt involucrada. Hem publicat el llibre

 

LA CUINA DEL GANXET. 50 receptes amb mongetes del ganxet

Quan el consell del Poble de Llerona i l’Ajuntament de Les Franqueses em van encarregar la feina d’escriure aquest receptari vaig pensar que seria incapaç de fer-ne cinquanta! Però quan m’hi vaig posar, em va costar de destriar entre la quantitat de receptes que em venien al cap, perquè les mongetes són un comodí, serveixen per a tot, combinen amb tot i es poden menjar tant de primer com de segon, com a producte principal o com a complement d’un plat. En definitiva, són molt fàcils de treballar! I, sobretot, si són mongetes del ganxet, que es fonen amb la mirada!

El llibre el trobareu a la venda a les llibreries de Granollers i si truqueu a l’Ajuntament de les Franqueses us proveiran  dels exemplars que necessiteu.

Jo, aprofitant el bloc, us en faig un tastet i us penjo tres receptes que he triat. Haig de destacar l’excepcional feina que va fer en XAVIER SOLANAS

Aquí en Xavier Solanas i jo mateixa el dia de la presentació del llibre

 

TRINXAT DE COL, PATATA I MONGETES DEL GANXET

50 RECEPTES AMB MONGETES DEL GANXET D'ADA PARELLADA 23 TRINXAT DE MONGETA, PATATA I COL AMB BOLETS I CANSALADA
Trinxat de mongetes del ganxet i bolets

300 g de mongetes del ganxet cuites

Mitja col d’hivern
2 patates grans velles

300 g de barreja de bolets
4 talls de cansalada viada
Oli d’oliva
Sal

 

Escaldeu la col i bulliu les patates.

En una paella, enrossiu la cansalada. Primer, coeu-la a foc lent, perquè suï, després apugeu el foc fins que quedi rossa i cruixent. Reserveu-la.

Netegeu els bolets i salteu-los a la mateixa paella de la cansalada, afegint un raig més d’oli. Han de coure’s i perdre l’aigua. Reserveu-los.

A la mateixa paella, amb un bon raig d’oli, afegiu-hi les patates, la col i les mongetes cuites. Salpebreu-ho. Aneu aixafant amb una forquilla de fusta fins que quedi tot ros pels dos costats. Feu-ho a foc mitjà baix: heu d’aconseguir que quedi una barreja homogènia i amb la forma de truita de patates.

Quan la passeu al plat, acompanyeu-la amb els bolets saltats i la cansalada torrada.

MONGETES AMB CLOÏSSES

50 RECEPTES AMB MONGETES DEL GANXET D'ADA PARELLADA 9 MONGETES GUISADES AMB CLOÏSSES

 

500 g de mongetes del ganxet cuites

500 g de cloïsses

50 ml d’oli d’oliva

2 grans d’all

1 manat de julivert

100 ml de vi blanc

 

Poseu l’oli amb el gra d’all picat en una cassola gran, on hi càpiguen bé les cloïsses. Feu que cogui una mica, a foc lent, i hi afegiu unes quantes fulles de julivert picades i el vi blanc.

Deixeu que evapori una mica i serà el moment de posar-hi les mongetes i les cloïsses. Sacsegeu la paella fins que les cloïsses s’obrin i la salseta quedi lligada

Acabeu-ho amb més julivert picat fresc.

 

MONGETES AMB TRIPA DE BACALLÀ

 

50 RECEPTES AMB MONGETES DEL GANXET D'ADA PARELLADA 8 MONGETES AMB TRIPA DE BACALLÀ

 

500 g de mongetes del ganxet cuites

500 g de tripa de bacallà

1 ceba gran

2 grans d’all

1 tomàquet gros

1 cullerada de vi blanc

100 g de carbassa

 

Renteu les tripes sota l’aixeta, escaldeu-les amb aigua bullint durant uns segons. Cobriu-les amb aigua freda i reserveu-les 24 hores. Torneu-les a escaldar uns segons.  Reserveu l’aigua d’escaldar la tripa.

Peleu la ceba i piqueu-la petita. Sofregiu-la amb un raig d’oli, juntament amb els alls picats. A meitat de la cocció, afegiu-hi el tomàquet ratllat i feu-ne un sofregit lent. Quan tot tingui un color marronós, aboqueu-hi el vi blanc i coeu-ho fins que evapori el líquid.

Afegiu-hi la tripa tallada a dauets i la carbassa.

Cobriu-ho amb l’aigua d’escaldar les tripes i feu-ho coure uns quinze minuts. Finalment, afegiu-hi les mongetes cuites, salpebreu-ho, sacsegeu-ho perquè lligui la salsa i serviu-ho.

Llegir-ne més
6 desembre 2014

Plàtan i xocolata, el deliri amorós

Fa uns mesos vaig preparar unes receptes per al diari ARA, per a un reportatge sobre cuina per enamorar.

http://www.ara.cat/premium/enamorar-nos-lestomac-Que-passa-enamorem_0_1132086820.html

 

2014-04-28 11.48.55.jpg
Fent les fotos per el reportatge del diari ARA

Al reportatge es presentaven unes quantes fotografies de plats, una de les quals eren unes postres de xocolata amb plàtan. Diuen que la xocolata és afrodisíaca, degut als seus nutrients. I el plàtan, uf, el plàtan! Té aquelles connotacions tan eròtiques, sensuals i una mica barroeres, això sí, pròpies de les imatges porno menys delicades.

Per a aquells que penseu que podem seduir amb un àpat, i per als que no ho creieu però us encanten les postres de xocolata, aquí us deixo la recepta

 

CRUIXENT DE XOCOLATA I PLÀTAN

2014-04-28 11.49.04.jpg

4 làmines de pasta phyllo

mantega

200 g de xocolata de cobertura, negra o per fondre

100 ml de nata líquida

un rajolí de rom

dos plàtans

 

Per fer la base

250 g de xocolata

125 g de mantega

4 ous

100 g de sucre

15 g de midó de blat de moro

 

per la salsa de xocolata

100 g de xocolata

50 ml d’aigua.

2014-04-28 11.53.17.jpg

 

Comencem fent la base, fonem la mantega i la xocolata al microones, procurant que no es cremi. Batem amb energia els ous, el scure i el midó de blat de moro fins emblanquir. afegim la barreja de mantega i xocolata, la integrem bé. Posem en motlles rectangulars i coem al bany maria, a 160ºC, tapat amb paper d’alumini, durant una hora. Un cop fred, el desemmotllem i tallem a làmines rectangulars.

Fem servir un d’aquells tubs per fer canyes fregides. Són uns tubs molt senzills, que es venen a grans superfícies o a botigues especialitzades en eines de postres i cuina. Estirem la pasta phyllo. Untem la làmina de pasta phyllo amb mantega fosa, posem una altra làmina de pasta phyllo, mantega fosa, phyllo, etc. fins acabar les quatre capes. La darrera làmina s’ha de pintar amb mantega fosa. La tallem amb un tallapastes, a la mida del tub. Enrotllem sobre el tub i coem al forn, a 180ºC, durant uns deu minuts aproximadament, o fins que veiem que la pasta ha quedat ben enrossida.

Fonem la xocolata amb la nata, al microones, amb un rajolí de rom. Introduïm a una mànega pastissera i quan perdi una mica de temperatura farcim el cilindre de pasta phyllo. Reservem.

Fem la salsa, fonem la xocolata amb l’aigua, al microones.

A la base del plat posem unes làmines de plàtan. Ruixem amb una mica de suc de llimona, per intentar evitar l’oxidació. A sobre posem una làmina del pastís de xocolata, de la mida del plàtan, napem amb salsa de xocolata. Acabem amb el tub de xocolata i una mica de cacau en pols.

Llegir-ne més