Un hort efímer i l'abadessa del s.XII Hildegarda de Bingen, protagonitzen la 6ª edició de la “FESTA DEL DAVANTAL”

ADA PARELLADA
14 març 2015

Un hort efímer i l'abadessa del s.XII Hildegarda de Bingen, protagonitzen la 6ª edició de la “FESTA DEL DAVANTAL”

Muriel Casals, Magda Oranich, Núria Ribó, Anna Tarrés, Lloll Bertran, Pepa Plana, Carol López, Dolo Beltran o Elena Gadel, són només alguns dels noms de les participants d’aquesta trobada gastronòmica anual. Aquest dilluns dia 9 hem celebrat la 6ª edició d’aquest atropament que, des de l’any 2010, organitzo al restaurant Semproniana amb l’excusa de la commemoració del dia de la dona treballadora i sota el lema “Tornem-nos a penjar el davantal!”. La  proposta consisteix a reunir un nodrit grup de dones amb pes específic a casa nostra -de les que remouen les cireres o portent la paella pel mànec, per fer servir 2 símils gastronòmics-, per cuinar plegades el sopar i fer un gest que cada vegada és menys habitual entre nosaltres, com és el d’entrar a la cuina de casa per preparar alguna cosa de menjar. I és què, per assolir el  reconeixement social i professional, les dones hem hagut de lluitar molt i, sovint, els fogons domèstic se n’han ressentit
MUNTATGE-1

És per això que el Semproniana es transforma un cop l’any en un animat gineceu, un espai on s’hi practica una mena de ritual d’exorcisme en el qual les assistents fan l’exercici de perdre la por a entrar a la cuina, foragitant aquell esglai que a algunes els fa aquesta estança de la casa per temor que la porta es tanqui a la seva esquena i les obliguin a rentar els plats i a tornar a establir allà els seus dominis tot lligant-les la cama a la pota de la taula! Bromes a part, la trobada és una ocasió perfecte per intercanviar experiències vitals, adreces electròniques, xafarderies, projectes, anhels, establir futures col·laboracions  professionals si s’escau i, sobre tot,  gaudir d’un àpat deliciós en bona companyia en un marc que vol ser tan acollidor com entranyable. Si la passada edició el leitmotive va ser el porc i la cuina de matança, aquesta ha estat l’hort, i no només com a concepte metafòric per remetre’ns a les qualitats i versatilitat dels vegetals a la cuina, sinó amb una presència real i protagònica: un gran hort va aparèixer com per art de màgia al bell mig del menjador del restaurant! HORT-1

 

IMG-20150311-WA0000 (2) IMG-20150311-WA0024

Collir les verdures que hi contenia, rentar-les, tallar-les i convertir-les en plats deliciosos i originals, com ara la “Terra de cuscús i verdures de l’hort“ (un plat que es pot trobar a la nova carta del restaurant)  va ser un dels reptes que vaig plantejar a les meves convidades que, com demostren les fotografies que hi adjunto a aquest document, van gaudir d’allò més de la proposta, tant,  que fins i tot van convertir l’espai en una mena de sorral improvisat on algunes s’hi van acabar rebolcant com a nenes petites!

IMG-20150310-WA0040 IMG-20150310-WA0018 LLOLL BERTRAN A L`HORT-1 IMG-20150311-WA0026 IMG-20150311-WA0027 IMG-20150311-WA0012

Regressions a la infància a part, la jornada va començar amb el ja tradicional parlament, que sempre faig apujada a una cadira, encoratjant les assistents a deixar el complexes i  les convencions socials al vestíbul i passar-s’ho d’allò més bé, sempre i quan, això si, es rentin les mans abans de començar el taller de cuina i no els falti una bona copa de vi entre els dits. Dit això, la concurrència es va dividir en 4 grups (aperitiu, 1er plat, segon i postres)  i vaig donar el tret de sortida a l’animada elaboració dels plats.

IMG-20150310-WA0027 IMG-20150310-WA0036 IMG-20150310-WA0038 IMG-20150310-WA0033 IMG-20150310-WA0034   CAROL LOPEZ AMB FONS DE BAR IMG-20150311-WA0018 IMG-20150311-WA0011 IMG-20150311-WA0009 IMG-20150311-WA0010 CARROT CAKE EN TEST

EL MENÚ

-Llagostins amb kataifi i salsa pesto

Terra de cuscús i verdures de l’hort

– pollastre coco-curri

Carrot cake en test

Un dels moments àlgids de la jornada va ser la actuació de la investigadora i filòsofa Georgina Rabassó, que va presentar una humanista i feminista avant la lettre (tan avant la lettre que va viure al segle XII!!!): la Hildegarda de Bingen, abadessa, escriptora, pensadora, teòloga, exegeta, predicadora, dona de ciència, biògrafa, poeta i compositora. A més a més, també va descobrir a la perplexa audiència una recepta per apaivagar la luxúria femenina d’aquesta visionaria feta a base d’escarola. I com a cirera de tan erudita exposició, va interpretar magníficament una de les seves cançons -no us ho perdeu!- en llatí i cadència gregoriana. El text “L’escarola silvestre” contingut a l’obra “Physica” de la prolífica autora de la baixa edat mitjana, va ser llegit amb passió i devoció per l’actriu (i incommensurable speaker de l’espectacle de burlesque Taboo, de la Sala Apolo) Itziar Castro, que va comptar amb l’entusiasme incondicional de la concurrència.

GEORGINA-HILDEGARDA IMG-20150310-WA0010

El banquet va transcórrer entre corredisses de taula en taula de les assistents i amb la xerinola i animació de cada any. Ara només falten 365 dies per tornar a gaudir d’una festa tan estimulant com esperada!

GEORGINA, ANNA, EVA, ITZIAR IMG-20150310-WA0042

Les assistents:

  1. Rocío Martínez Sempere (política i economista)
  2. Itziar Castro (actriu)
  3. Magda Oranich (advocada i política)
  4. Eva Piquer (escriptora i periodista cultural)
  5. Eva Moreno (sexòloga i creadora del tuppersex)
  6. Carme Canet (periodista i actriu)
  7. Teresa Alsina (empresària)
  8. Anna Arqué (portaveu de l’ICEC, International Comission of European Citizens)
  9. Cristina Badia (psicòloga)
  10. Núria Ribó (periodista)
  11. Anna Tarrés (entrenadora de natació sincronitzada)
  12. Inés Bordas (pintora)
  13. Mónica Artigas (periodista)
  14. Pepa Plana (pallassa)
  15. Mar Galtés (periodista especialitzada en economia)
  16. Silvia Soler (escriptora i periodista)
  17. Mercedes Basso (ex directora de Caixa Fòrum i actual directora de la Fundación Arte y Mecenazgo)
  18. Anna Bertran (actriu)
  19. Lloll Bertran (actriu)
  20. Carol López (dramaturga)
  21. Begoña Garcia (periodista i escriptora)
  22. Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural)
  23. Dolo Beltran (actriu, cantant, vocalista del grup Pastora, lletrista)
  24. Txell Bonet (periodista)
  25. Natza Farré (periodista)
  26. Montse Baldomà (periodista)
  27. Carme Fenoll (directora General de Biblioteques de Catalunya)
  28. Salomé de Cambra (artista plàstica)
  29. Gemma Salvador (nutricionista)
  30. Ada Castells (periodista i escriptora)
  31. Mireia Aixalà (actriu)
  32. Cristina Brondo (actriu)
  33. Júlia Bertrán (periodista)
  34. Anna Sahun (actriu)
  35. Núria Casas (periodista)
  36. Gemma Recoder (responsable de SunMusic i directora de Canet Rock)
  37. Laura Duran (periodista i directora artística de Canet Rock)
  38. Marina Portabella (voluntària de la ONG Niños sin Barreras)
  39. Elena Gadel (actriu i cantant)
  40. Georgina Rabassó (investigadora i filòsofa)
  41. Elianne Ros (periodista)
  42. Francina Vila (regidora de Dona i Drets Civils i del Districte d’Horta-Guinardó de l’Ajuntament de BCN)

 

Llegir-ne més
10 març 2015

Tàrtar de fuet a Cuina de 12

Per refrescar una mica la memòria, aclareixo el títol. Cuina de 12 és l’activitat culinària que fem tots els diumenges, a Semproniana, a les 12. Es tracta, ras i curt, d’una classe de cuina gratuïta per als clients de diumenge, per qui ve a dinar diumenge.

Ahir (diumenge 8 de març) vaig dedicar la Cuina de 12 a la Dona Treballadora i vaig proposar una recepta per a un dia especial i que no ens dugués gens de feina. Que fos fet i menjat. Un tàrtar de fuet amb tuc i mostassa

Tàrtar de fuet

 

 

TÀRTAR DE FUET

Un fuet tendre i bo (que no porquegi)

Dos tomàquets del tipus pera

Mitja  poma

Un grapat de pinyons torrats

orenga

Un parell d’orellanes seques

Galetes Tuc

Per l’oli de mostassa:

100 g de mostassa a l’antiga

oli d’oliva

A aquest tàrtar hi podem posar el què vulguem, per donar sabor, més o menys malícia. Jo vaig triar aquests ingredients perquè eren els que tenia a mà.

Ratllem els tomàquets i els posem en un colador perquè perdin l’aigua i ens quedi només la polpa. Pelem el fuet i el trinxem en un robot, procurant que quedin trossos i no una massa. Barregem la polpa dels tomàquets, la poma pelada i tallada a dauets, els pinyons torrats, l’orenga i les orellanes picades.

Fem un oli de mostassa, es tracta simplement de batre la mostassa amb l’oli fins aconseguir la textura desitjada.

Emmotllem el tàrtar (això, és clar, és opcional) i l’acompanyem de l’oli de mostassa i una galeta Tuc (jo l’he tallat perquè quedés més bonic).

El tema de posar-hi poma i orellanes és perquè contrarestin amb un sabor dolcenc i fresc, al fuet. La mostassa hi dona un toc avinagrat que combina amb el greix del fuet. I la galeta Tuc, amb el punt salat (atès que no hi he posat gens de sal) és interessant, a més que compleix el tracte: no s’ha d’encendre cap fogó i ja ve fet.

En definitiva, un aperitiu o un primer plat divertit, fàcil i diferent.

Tàrtar de fuet amb Tuc

Tàrtar de fuet

 

Tàrtar de fuet

 

Llegir-ne més
4 març 2015

La ruta del bacallà 2015

Aquell calorós dia d’estiu, la princesa siciliana assaboria un exquisit gelat quan va exclamar: – Llàstima que no sigui pecat!

Abans, durant la Quaresma tot era pecat menys menjar bacallà, nutritiu i molt econòmic. Al llarg d’aquelles inacabables setmanes, el peix del Nord sortia a taula dia sí i dia també. Monotonia, restricció, obligació i barat són conceptes que destrempen qualsevol il·lusió. Quan acabava l’època de prohibicions i càstigs, immediatament s’arraconava aquella penca salada que “perfumava” tota la casa. De les restriccions religioses alimentàries, pocs se’n recorden, i els divendres, fins i tot el Sant, és dia de fer calaix a les hamburgueseries. El bacallà ha passat dels quatre rals a preus a vegades prohibitius. Alliberats de les cadenes que el posicionaven al pòdium de les tortures infantils culinàries, el bacallà és objecte de desig, de veneració i d’homenatge. Una colla de restaurants i botigues de Barcelona s’han adherit a la iniciativa del Gremi de Bacallaners d’oferir un menú basat en l’excels producte a un preu més que assumible. L’han anomenat “RUTA DEL BACALLÀ”, www.rutadelbacalla.com associant-lo inequívocament a la disbauxa dels caps de setmana dels joves dels 80’s. Però aneu tranquils, perquè aquesta ruta, de plaer incommensurable, aparentment respecta les formes de la Quaresma: el consum del preceptiu peix durant els dies d’abstinència està garantit, seguir la ruta és similar a anar de processó i malgrat els plats a tastar poden despertar desigs ocults d’un parell de pecats capitals, no oblidem què celebrem durant aquest període de l’any. Ningú notarà que esteu pecant.

A Semproniana ens hem adherit a la proposta del Gremi de Bacallaners, i fins el dia 8 de març podeu tastar el següent menú:

Caneló de remolatxa i brandada de bacallà

Crema de moniato amb formatge

Bacallà amb melmelada d’olives negres

Cruixent de cafè i vainilla

Cervesa Inèdit

Aquest menú, amb la seva Inèdit surt per un simpàtic preu de 35€

caneló_brandada-retallada
Caneló de brandada de bacallà

I ja que hi som, aquí teniu la recepta del

BACALLÀ AMB MELMELADA D’OLIVES NEGRES

Bacallà amb melmelada d'olives negres
Aquesta magnífica fotografia del plat l’ha fet en Pau Esculies

4 morros de bacallà

500 g d’olives negres

500 g de sucre

El suc d’una llimona

un grapat de tomàquets secs

500 g de cebes platillo

200 ml de vi blanc

100 g de sucre

40 g de mantega

un grapat d’espinacs frescos

 

Comencem fent la melmelada d’olives negres. Es tracta simplement de fer coure lentament les olives negres amb la meitat del seu suc i cobertes d’aigua, el sucre i el suc de llimona durant mitja hora, a foc lent. Triturem bé i reservem.

Escaldem les cebes platillo i les pelem. Les posem en una safata de forn, les mullem amb el vi blanc, afegim la mantega i el sucre i coem al forn durant trenta minuts, a 180ºC

En una paella, saltem els espinacs amb un raig d’oli, juntament amb els tomàquets secs rehidratats.

Posem el bacallà en un recipient apte per a microones, ruixem amb una mica d’0li, el tapem i coem a potència màxima durant tres minuts.

L’eixuguem bé i el disposem sobre una barreja de cebes caramel·litzades, tomàquets i espinacs. Acabem amb la melmelada d’olives negres.

 

En Pau Esculies fent la foto promocional del bacallà
En Pau Esculies fent la foto promocional del bacallà
Llegir-ne més
21 febrer 2015

Coca de verdures fàcil

Els dilluns al vespre fem festa, vull dir que tenim Semproniana tancat i realment és un dia que ens queda poca esma per cuinar, parar taules i recollir, atès que aquesta és la dinàmica diària, de dilluns a diumenge. De manera que jo seria feliç amb un biquini o ni tan sols això, simplement amb un pa amb tomàquet. Però és clar, com que és l’únic dia que fem festa és l’única oportunitat que tenim de fer una mica de festa i, sobretot, de sopar amb tranquil·litat amb els nostres fills. Per tant, entaular-se és obligat i és ben cert que sempre ho gaudim.

Això sí, busquem cuinar plats senzills, bons, saborosos, saludables i que no ens obliguin a aixecar-nos de taula a cada instant. I si a més són bonics, aquest dia l’hem encertat. Dilluns passat vam fer aquesta coca de verdures, que va tenir molt èxit.

Aquí la teniu

 

2015-02-02 20.09.16-1.jpg

1 làmina gran de pasta de full

100 grams de cansalada viada ben fina

1 pebrot escalivat

Un carbassó

mig bròquil

un manat d’espàrrecs

una albergínia

Oli i sal

(opcional, però en el nostre cas imprescindible: camembert)

 

Estirem la pasta de full amb un corró, la punxem i hi posem a sobre unes làmines de cansalada tallada ben fina. També tallem el carbassó a làmines i ho posem a sobre de la cansalada. Fem coure al forn, a 180ºC durant ben bé mitja hora.

Aprofitem que tenim el forn en marxa per posar-hi a escalivar un pebrot. L’albergínia la coem al forn, tallada a dauets, amb un raig d’oli i sal (és cert que queda millor si la fem a la paella, però xucla molt oli. Feta al forn no necessita tan oli i així embrutem una paella menys). Pelem el pebrot i en fem tires (si el deixem refredar els nostres dits ho agrairan).

Pelem els espàrrecs, els ruixem amb un raig d’oli i sal i els coem al forn, deu-quinze minuts, procurant girar-los de tant en tant.

Escaldem el bròquil, trencat a bocins, tres minuts en aigua bullint.

Muntem la coca, a la base posem el pebrot escalivat i a sobre, el bròquil, els espàrrecs i l’albergínia. Donem un cop de forn i a taula.

Jo crec que queda molt millor si la coronem amb una mica d’interior de camembert. Li posem per sobre abans de donar-li un cop de forn, un parell de voltes amb el pebrer i a taula!

2015-02-02 20.24.49.jpg
Versió amb llàgrimes de cor de camembert

 

 

Llegir-ne més
18 febrer 2015

Un sopar a les Set Portes i un llibre

En Josep Sucarrats i en Sergi Martín han escrit un llibre deliciós per recuperar la memòria dels restaurants emblemàtics de Barcelona.

 

En Josep és un científic poètic, el que significa que tot el que escriu està fonamentat documentalment, malgrat quan ho llegeixes sembla ben bé una novel·la. Doncs com que en Josep és un científic, va voler extreure la informació de la família vivint-la de debò. La cita va ser fa uns mesos a les SET PORTES, i els participants a la trobada vam ser…Per la part Parellada: el meu cosí Paco Solé Parellada, i la seva dona la Susanna; el meu germà Ramon Parellada Garrell i la Inés, la seva dona; en Santi (el meu home) i jo; i en Josep i en Sergi, per la part no Parellada.

2014-02-12 22.25.56.jpg
En Ramon Parellada Garrell i en Paco Solé Parellada

 

2014-02-12 22.40.08.jpg
La Susana, en Santi i en Paco. Dos sobrevinguts i un de casa

2014-02-12 22.40.24.jpg
En Josep Sucarrats i en Sergi Martín

El sopar va ser memorable, feia dies que la família no havíem coincidit i en Josep va tenir feina a contenir la rauxa Parellada. I jo em vaig emocionar de tant bé com es menja a les SET PORTES, una meravella. Va ser un àpat impressionant.

 

Recordo entreteniments sublims, com una esqueixada, coca amb tomàquet, pernil, una romescada. Plats que hem menjat moltes vegades, però que potser fa temps que no són a la nostra taula, tan enlluernats com estem amb la cuina japonesa, la cantonesa, la mexicana, la peruana o la nikkei. Una senzilla esqueixada ens pot semblar massa poca cosa i quan la tornem a menjar, amb franquesa, sense patir per les sorpreses, els sabors reconeguts omplint els sentits i la memòria, és tan emocionant que esdevé memorable.

 

El clímax, la culminació va ser un sensacional pollastre amb llagostins.  Quan vaig demanar allò de la recepta, amb aquella candidesa pròpia dels al·lucinats, el cosí em va dir allò de “no té cap secret”. Potser no té cap secret, però jo seria capaç de confessar els secrets més inconfessables a canvi de tornar a menjar aquella delícia.

 

Bé, després d’indagar aquí i allà, la recepta del

 

SENSACIONAL POLLASTRE AMB LLAGOSTINS DE LES SET PORTES és

(Segons recepta de Josep Lladonosa)

1 pollastre gros

24 llagostins

300 g de crancs de mar

3 dl d’oli

200 g de farina

2 cebes

3 grans d’all

6 tomàquets madurs

1 copa de vi ranci

1 copa d’aiguardent sec

20 g d’ametlles

20 g d’avellanes

1 ramet d’herbes: llorer, orenga, farigola i porro

pebre sal

 

2015-01-02 22.06.56-003.jpg

Tallem el pollastre a quarts, els salpebrem, els enfarinem i els daurem a una cassola. Després els reservem.

Aprofitem la mateixa cassola per fer un sofregit amb els cebes, les herbes i els tomàquets. Ho barregem amb una culleradeta de farina i ho mullem amb un got gran d’aigua. Fem coure uns cinc minuts. Trenquem els crancs amb un morter i els afegim al sofregit, juntament amb el pollastre. Fem coure mitja hora, a foc lent. Traiem el pollastre i el posem en una cassola neta, colem la salsa, ben premuda, per sobre el pollastre i hi disposem els llagostins.

Fem una picada amb els alls, les ametlles i les avellanes. La deixatem amb vi ranci i l’aiguardent i l’aboquem a la cassola. Fem coure deu minuts més. Comprovem el punt de sal i ho servim.

 

Per postres vam menjar un PIJAMA, aquelles postres mítiques, que us haig d’explicar que van ser creades per l’avi de tots els presents (germans i cosins, és clar) de la taula del sopar de les SET PORTES. Explicava el meu pare que l’avi Paco va batejar aquelles postres com a PIJAMA, perquè la seva proposta s’assemblava al Peche Melba d’Escoffier. El personal de l’época no sabia dir Pèche (pronunciat “pixxx”) Melba, i la cosa va anar derivant a Pixxama. Bé, sigui com sigui, l’autoria del Pijama no ens la treu ningú.

I tant parlar de pollastre, no hem parlat del llibre magnífic de les HISTÒRIES DE LA BARCELONA GORMANDA, en el que s’expliquen els secrets de restaurants emblemàtics de la ciutat. Us animo a comprar-lo i a fer-ne una ullada perquè, a part de moltíssimes històries divertides, n’hi ha una de molt sucosa…..que passa a Semproniana.

 

I per anar fent-vos boca, algunes frases del llibre d’en Josep i en Sergi, referents a les Set Portes

Els Parellada —nissaga de fondistes granollerins en actiu ininterrompudament, com a mínim, des de 1771— us explicaran que, de fondes, només n’hi ha a Catalunya. Que aquest és un establiment genuïnament català que dóna de menjar i ofereix habitacions a la vegada, però que el quid que el fa singular és la taula i l’ambient que s’hi viu. Paco Parellada, format al principi del segle xx en un dels millors restaurants barcelonins de l’època —el Maison Dorée— ho havia après bé de la seva mare, Dolores, ideòloga de facto de la Fonda Europa, l’establiment que tant triomfava aleshores a Granollers. Calia servir bon menjar, és cert, però la clau era ser generós —van ser els primers a oferir el pa de franc en comptes de cobrar-lo per llesques—, ser xarmant amb la clientela i tenir un peu al menjador i l’altre a la cuina: tot sota control.

Les 7 Portes havia estat un establiment rutilant des de la inauguració, el dia de Nadal de 1838. Però quan Rafael Morató, que l’havia comprat l’any 1929, va oferir-lo a Parellada era un negoci tan decrèpit com la mateixa Barcelona. Morató havia conegut les mels dels temps de l’obertura de l’estació de França i de l’Exposició Universal. Durant la República, les taules s’omplien de diputats del Parlament de Catalunya, que li és veí: Lluís Companys, Ventura Gassol, Josep Tarradellas o Joaquim Ventalló en van ser clients il·lustres. Intel·lectuals i poetes d’aquells anys daurats —Joan Alavedra, Andreu Avel·lí Artís o Federico García Lorca— s’hi havien entaulat. Al cor de la guerra civil, Morató hi va acollir brigadistes internacionals.

Acabat el conflicte armat i vista la clientela que havia sovintejat les visites a la casa, les noves autoritats feixistes li van atribuir vel·leïtats republicanes, i el pobre Morató va ser víctima de tota mena de traves administratives per poder gestionar el local tal com calia. Fart i cansat, va oferir-lo a l’amo de la Fonda Europa, que, com va poder, va aconseguir els mil duros (avui serien 30 euros!) que van acordar pel traspàs del negoci.

Parellada va portar al barri portuari de Barcelona l’entusiasme d’una fonda de comarques. Va fer de la generositat la marca de la casa, conscient que, a Catalunya, la gent anava al restaurant més a atipar-se que a menjar. «Aquest és un fet general de tot el país, de les classes altes i de les més baixes», va confessar a Josep Pla, que li va dedicar diversos articles. El fondista va ser pioner en accions dignes dels estrategs de màrqueting de McDonald’s: va començar a regalar llibrets dels Cuentos de Calleja per als fills dels clients. Amb això, aconseguia que la canalla deixés tranquils els pares i que, en futures ocasions, insistís per repetir el restaurant dels cuentos.

2014-07-17 20.54.12.jpg
El meu cosí Paco ha recuperat la tradició de donar als nens els famosos Cuentos de Calleja

D’aquesta manera Les 7 Portes va tornar a ser el millor restaurant de la ciutat. Les (poques) celebritats que visitaven la Barcelona de postguerra van passar-hi: Juan Domingo Perón, Alexander Fleming, el torero Manolete, el banquer Juan March, l’almirall Sherman… De tota manera, Josep Pla va interpretar que la clau d’aquell èxit en temps de misèria va ser que s’hi servia «una cuina normal dirigida a persones normals». Una cuina que no queia «en la primarietat de les cavernes ni en la complicació dels refinaments més elaborats».

Paco Parellada vivia al primer pis del local, amb la seva filla Carme i el seu gendre, Joan Solé. El nét, i actual propietari, Paco Solé Parellada, recorda aquells anys en què negoci i família es barrejaven. Assegut en un reservat, que havia estat l’habitació on ell va néixer, comenta que la influència culinària de Les 7 Portes sobrepassa Barcelona: «El meu avi va construir la carta nacional del país. Els cuiners de l’època venien aquí a veure què hi cuinava. I els arrossos, el pollastre amb llagostins, el fricandó, el pijama, són els plats que es troben a tots els restaurants tradicionals. És important saber fer una carta, perquè explica com és un restaurant».

L’avi Parellada ho tenia ben clar. Fins i tot quan, durant la guerra, sobrevivia exiliat a París, no s’estava d’anar cada dia a Les Halles a passejar entre les parades per imaginar què podria cuinar, «com un il·lús total», segons es va descriure a Pla. «Ah, si jo pogués tenir un restaurant a París, que en guanyaríem de diners!», deia.

Ell en sabia, de guanyar-ne: tres anys després de tornar a Catalunya, el seu primer dia a Les 7 Portes es va tancar amb 60 clients, el doble dels que conservava l’anterior amo. L’endemà en van ser 200 i, des d’aleshores, cap dia han estat per sota d’aquesta xifra. L’ànima fondista dels Parellada continua tenint un peu a la sala i l’altre a la cuina. Deu ser el secret per mantenir tan viu, en una ciutat tan ingrata amb la tradició com Barcelona, un restaurant que s’acosta als dos segles de vida.

 

 

 

 

Llegir-ne més
10 febrer 2015

Aprofitar els torrons 3, pastís de torró dur

De tots els torrons, el que queda impertèrrit, quan totes les festes i les operacions gener han passat, és el torró dur, el d’ametlla.

Doncs aquest torró no és només aquell que queda en un calaix, sinó que no sabem gaire què fer-ne. La meva proposta és un pastís, boníssim, de debò.

 

PASTÍS DE TORRÓ DUR

2015-01-27 14.00.50.jpg

250 g de mantega

250 g de sucre

4 ous

50 g de farina (jo he fet servir farina de sègol)

250 g de torró dur

 

Per a la pasta brisa

300 g de farina

150 g de mantega

50 g de sucre

1 ou gros

 

Comencem per la pasta brisa. Simplement es tracta de barrejar tots els ingredients, pastar una mica (no gaire) i estirar amb un corró. Folrem un motlle dels que s’obren amb la pasta brisa (hem de tenir la precaució de protegir-lo amb paper de forn o engreixar-lo i enfarinar-lo) i punxem amb una forquilla.

La qüestió és que s’ha de triturar el torró dur. Si tenim una màquina dura, de l’estil de la mycook, perfecte. Sinó, ho haurem de fer amb un morter i mà de morter.

Fem el farcit. Hem de batre molt bé la mantega, que ha d’estar pomada, amb el sucre, fins que quedi una massa clara i esponjosa. Anem afegint els ous un a un, a mida que la barreja de mantega i sucre els vagin acceptant. Ara hi integrem la farina de sègol i el torró dur esmicolat. Barregem bé i farcim la base de pasta brisa.

Enfornem 1 hora a 170ºC.

 

 

 

 

2015-01-27 14.03.05.jpg

Llegir-ne més
4 febrer 2015

Posem-hi pebrots al càncer. Coca d'empedrat de pebrot, maduixot i anxoves

Avui hem presentat la campanya Posem-hi pebrots al càncer. 

IMG_0419.JPG

 

IMG_0424.JPG
Amb Francesc Viñas, Pilar Condal i Manel Esteller

Als supermercats Condis, per un 1,5€ compres dos pebrots, un de verd i un de vermell. L’import íntegre va destinat a la FECEC, la Federació d’Entitats Contra el Càncer. Un 1,5€ és molt poc o és molt, depenent de com es miri. Tant si és molt o si és poc, el que és ben segur és que és útil.

Avui és el Dia Mundial Contra el Càncer, i aquesta és una de les raons per la que la campanya ha començat avui. Avui és el Dia Mundial contra el  càncer i també ha estat el dia més fred de l’any (fins ara, clar). Ens hem llevat enfarinats de neu, per tot Catalunya, i el país s’ha trasbalsat. Els mitjans de comunicació no parlen d’altra cosa.

Aquesta anècdota m’ha fet pensar que era una metàfora del que passa quan a casa, o a un amic, o a algú de la feina, se li diagnostica un cas de càncer. És com una tempesta, un xàfec, tot queda cobert de neu. A l’entorn tot es col·lapsa i passa a ser el tema central. Els de fora pensen que no n’hi ha per tant, i els de dins queden coberts per la neu de la notícia, congelats i paralitzats. Es clar que  l’escena, l’escenari, el paisatge de la neu és bonic, entranyable. Amb el moment del diagnòstic també hi ha escenes entranyables, boniques: es desperta la solidaritat, la companyonia, l’escalfor dels qui t’envolten, l’amor, es llimen les arestes. Però com amb la neu, volem que passi ràpid, que quedi com una broma, com una anècdota, que el càncer s’allunyi i només ens quedi el record d’aquell mal tràngol, de la fredor.

Diuen a pagès, en castellà: Año de nieves, año de bienes. Aquesta dita només es compleix si la terra ha estat ben preparada, si rep la neu amb condicions ideals, òptimes, ben llaurada i a punt per l’esclat primaveral.  Avui ho passarem malament, però demà serà magnífic.  Amb el càncer no passa pas així. Ben poca cosa bona porta. Però els estudis demostren que  si hem preparat bé la terra, si hem fet una bona prevenció, si ens hem cuidat, la nevada serà molt més portadora. Prevenir no cura, però ajuda a no emmalaltir i ajuda a portar millor la malaltia.

Una de les recomanacions per part de la FECEC i de tots els experts en oncologia és seguir una alimentació equilibrada, variada i amb important presència de fruita i verdures. Aquesta és la raó per la que el lema de la campanya parla de pebrots, una bona hortalissa a tenir en compte. Els pebrots són saludables, saborosos, substanciosos i sostenibles econòmicament (he volgut fer servir un sinònim d’econòmic que comencés amb “s”, ja m’ho perdonareu).

Per a celebrar la campanya POSEM-HI PEBROTS, he fet aquest platet, fàcil, vistós i molt fresc (qui sabia que avui ens congelaríem!)

 

COCA D’EMPEDRAT DE PEBROT, MADUIXOTS I ANXOVES

 

 

2015-02-005.jpg

 

2015-02-006.jpg

300 g de farina

150 g de mantega

1 ou

sal

un pebrot verd

Un tomàquet tipus pera o no gaire madur

8 anxoves

8 maduixots

Formatge fresc

Alfàbrega

Oli d’oliva

Sal

Fem la pasta brisa, simplement es tracta de barrejar tots els ingredients i pastar fins aconseguir una massa més o menys llisa i homogènia. L’estirem amb un corró i tallem amb un motlle/tallapastes amb forma rodona. Punxem amb una forquilla i coem al forn, a 180ºC, durant quinze minuts. Reservem.

Tallem el pebrot verd molt petit. Fem una creu a la base del tomàquet i l’escaldem en aigua bullint trenta segons. El pelem i el tallem a dauets, rebutjant les llavors. Tallem el formatge fresc a dauets i l’anxova a bocins. Rentem i tallem els maduixots a dauets petits.

Escaldem l’alfàbrega, la refresquem immediatament i l’assequem bé. La triturem amb oli d’oliva i sal.

Barregem el pebrot verd, el tomàquet, el formatge fresc, els maduixots i les anxoves. Ho amanim amb l’oli d’alfàbrega i muntem el plat. Posem la barreja de verdures sobre la coca i acabem amb un fil d’oli d’alfàbrega i flor de sal.

 

 

Llegir-ne més
30 gener 2015

Diumenge. Cuina de 12 a Semproniana. Pollastre coco-curri

Si veniu a dinar diumenge, us regalem una classe de cuina.

Així, ras i curt.

El sistema és senzill. Reserveu la taula per dinar i anuncieu que vindreu  a CUINA DE 12.

Els qui vulguin anar a missa que sàpiguen que al davant de Semproniana hi ha l’Església del Sagrado Corazón i que hi fan missa, just a la mateixa hora. Ells fan Missa de 12 i nosaltres, a Semproniana, Cuina de 12.

Hi ha ben poques diferències.

A missa hi ha altar, a Semproniana també, en forma de taulell de cuina

A missa hi ha mossèn, a Semproniana hi ha l’Ada Parellada fent un sermó de llegums, peixos i bolets

A missa el mossèn beu el vi, a Semproniana els assistents prenen un vermut.

La missa és gratuita, la Cuina de 12 també.

A missa reparteixen hòsties, a Semproniana….no tantes.

Diumenge passat, els assistents a Cuina de 12 em van demanar que pengés la recepta que vam elaborar.

 

POLLASTRE COCO-CURRI

2015-01-25 16.45.51-2.jpg

Una ceba gran

4 pits de pollastre tallats a daus

2 llaunes de llet de coco

1 cullerada sopera de curri

sal

pebre

Salpebrem el pollastre i l’enrossim a la cassola on farem la salsa. Reservem.

Piquem la ceba i la sofregim amb un fil d’oli durant vint minuts, a foc lent, a la mateixa cassola on hem enrossit el pollastre. Afegim la llet de coco i fem reduir fins una tercera part o fins que assoleixi la textura que desitgem (de salsa). Afegim el curri, una mica més de sal si s’escau, i el pollastre. Fem que tot plegat faci un bull i el pollastre quedi ben impregnat i servim.

 

Llegir-ne més
24 gener 2015

Menjar amb els dits, el llibre

M’ha caigut a les mans un llibre molt divertit, ben editat i ben dissenyat. Es diu PICA-PICA, 15 menús per menjar amb els dits de l’Editorial Cossetània

L’autor és en Toni Monné, una persona apassionada per la cuina, que sempre s’hi ha dedicat, però no de cremant-se les gemmes dels dits ni estressat per haver de passar la taula 2, sinó des d’una altra vessant, la de l’editor. Ell és un home de revista. I malgrat és molt guapot, em refereixo més aviat a que sempre s’ha dedicat a les revistes, de cuina i d’altres matèries. Quan les revistes que dirigia eren d’altres matèries, d’una manera o altra, la cuina hi sortia reflectida. En definitiva, en Toni Monné és un boig dels fogons.

Com us deia és un llibre preciós, d’aquells que ve de gust tocar, olorar i cuinar totes les propostes! I si ve de gust cuinar tot el que proposen és perquè les fotos són excepcionals. L’artífex  de les fotografies és en Xabier Mendiola, un altre gran expert en tot això que se’n diu fer entrar la cuina per els ulls. De fet, jo diria que es tracta de 15 menús per menjar amb els ulls, perquè venen molt i molt de gust.

Els menús són temàtics: Un menú de tapes, un sopar davant la tele, el sopar de Cap d’Any, Tot Croquetes, temptacions dolces….

 

 

Jo, per il·lustrar-vos la recomanació he triat unes boletes de mató i pernil dolç

BOLETES DE MATÓ I PERNIL DOLÇ

100 g de pernil dolç

200 g de mató

2 cullerades de formatge parmesà ratllat

1 cullerada de julivert picat

1 pastanaga

2 cullerades de llavors de rosella

raves petits

oli d’oliva

pebre

1. Piqueu el pernil dolç a la picadora o al robot de cuina i barregeu-lo amb el mató, el formatge parmesà i el julivert prèviament picat (reserveu una mica de julivert per decorar), fins que tots els ingredients quedin ben integrats.

2. Amb les mans, formeu boletes de la mida d’una nou, disposeu-les en un plat pla, cobriu-lo amb paper film i reserveu-les a la nevera

3. Ratlleu finament la pastanaga i els raves, tot junt. Arrebosseu la meitat de les boletes amb aquesta preparació, i l’altra meitat, amb les llavors de rosella.

4. Condimenteu-les totes amb un xic de pebre, tireu-hi el julivert picat que havíeu reservat i serviu les boletes de seguida.

 

 LA MEVA VERSIÓ

Jo he fet una versió pròpia de les boletes que proposa en Toni Monné, més que res per donar valor al post del bloc. No fos cas que em diguéssiu mandrosa o aprofitada. O sigui, que aquí teniu la meva versió de les boletes.

– 100 g de salmó fumat

– 200 g de formatge d’untar

– 100 g de nous

– llavors de rosella

– pebre

– germinats

És molt simple. Trinxem el salmó i piquem les nous. Barregem salmó i nous amb el formatge d’untar i una mica de pebre. Arrebossem amb les llavors de rosella. Les presentem amb una mica de germinats de ceba.

Són magnífiques per picar i aguanten bé a la nevera, un parell de dies, sense estovar-se ni deformar-se. Per tant, pica-pica fàcil, ràpid, es pot fer amb antelació i agrada a tothom!

2015-01-025.jpg

 

Llegir-ne més
17 gener 2015

Aprofitar els torrons 2: Pastís suau de massapà i raïm

Quants torrons m’han quedat de massapà i fruita confitada?

Un fotimè! He arribat a la conclusió que els torrons de massapà no agraden gaire. A mi sí, perquè a mi m’agrada tot, però són els que queden més arraconats. En definitiva, que de massapà me n’han quedat molts.

Una bona part dels torrons de massapà els vaig fer servir per el tortell de reis. La fruita per una banda, tallada menuda, per acabar el tortell. I el massapà per fer el farcit.

I l’altra part dels torrons, n’he fet un pastís que, per cert, vaig farcir amb el raïm de Cap d’Any! En definitiva, un pastís d’aprofitament total.

 

PASTÍS DE MASSAPÀ I RAÏM

2015-01-09 14.15.42-002.jpg

24 grans de raïm

25 g de sucre

20 galetes tipus Digestive

100 g de mantega

250 g de torró de massapà

El suc d’una llimona

200 ml de nata

4 ous

20 g de maizena

Tallem els grans de raïm per la meitat i els espinyolem (ideal pelar-los, però jo no ho vaig fer, que anava molt enfeinada….) Els posem en una cassola amb el sucre i coem lentament fins que caramel·litzen lleugerament, uns deu minuts.

Comencem fent la base del pastís, es tracta simplement d’esmicolar les galetes i barrejar-les amb la mantega. Folrem la base d’un motlle de pastís desemmotllable.

Triturem el massapà amb la nata, els ous, el suc de llimona, el sucre i la maizena. Omplim el motlle amb aquesta barreja, afegim els grans de raïm confitats i coem al forn, a 140ºC durant una hora i mitja. Deixem refredar dins el propi forn.

El tractament és com d’un pastís de formatge. S’ha de coure amb el forn a baixa temperatura i molta estona, perquè els ous han d’anar quallant.

 

 

 

Llegir-ne més